Algú que ho aturi

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El conseller de Treball, Chakir el Homrani, va comparèixer als micròfons de Rac1 per explicar que el teletreball es convertia en obligatori a Catalunya per a totes les empreses que el poguessin fer. I que si no ho feien, hi hauria sancions. En paral·lel, el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, afirmava que era només "recomanable" i, poc després, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, desautoritzava el conseller de Treball abonant la tesi que el decret d'alarma no facultava la Generalitat ni el Consell de Relacions Laborals, un òrgan consultiu, per prendre una decisió així.

No cal dir que la confusió que, en un moment que no és precisament fàcil, va generar tot plegat en desenes de milers de treballadors i empreses va ser notable. Al final queda clar que, si les empreses no poden complir les mesures sanitàries, estan obligades a fer teletreball però que si ho poden fer, s'hi poden resistir per més que sigui raonable fer-ne. La Generalitat té escasses competències en l'àmbit laboral -en l'operació Estatut del 2006 es va intentar però el fracàs va ser total- i només gestiona la Inspecció de Treball, amb una plantilla de poc més de 100 persones que l'Estat ha delmat en els darrers anys. Poc a fer, doncs. 

La polèmica és l'última i també l'enèsima. La inhabilitació de Quim Torra -amb ell val a dir que l'executiu tampoc era un model d'harmonia, lleialtat i excel·lència- i la manca d'autoritat interna al Govern de Pere Aragonès no ho estan posant gens fàcil amb la segona onada de la pandèmia actuant com a catalitzador. El vicepresident en funcions de president està llastrat per la manca d'instruments legals per dirigir l'executiu, per la seva voluntat de no enfrontar-se amb els socis i per ser poc amic de les mesures expeditives. El recel que genera en els socis per la condició de candidat electoral d'ERC in pectore acaba de complicar-ho tot. 

Així, al sector de l'hostaleria encara se li envien -aprofitant el silenci de Salut- missatges contradictoris després que Tremosa digués divendres que calia reobrir bars i restaurants durant el dia si hi havia toc de queda nocturn. Encara ahir ho defensaven en privat alguns consellers de Junts malgrat els missatges de les autoritats sanitàries. I el mateix passa amb les competicions esportives amateurs, que Salut no autoritza i que la secretaria general de l'Esport dóna a entendre a les federacions que es podran disputar aquest cap de setmana. 

És perfectament comprensible que una situació com l'actual, en la que es vol preservar l'equilibri entre mantenir les constants vitals de l'economia o les escoles i la salut, obligui a una certa improvisació i a un estira-i-arronsa constant de restriccions. Però és més difícil de pair la pugna política al Govern entre dos partits que se saben condemnats a entendre's, ara i en el futur immediat. Les travetes no només li treuen capacitat d'incidència i interlocució davant el govern espanyol -que té menys problemes per dir no a mesures que potser seran necessàries, tal com us expliquem en primícia- sinó que llasten l'autoritat i desanimen a la ciutadania gràcies al núvol tòxic que aixequen. Un núvol que acaba amagant també els encerts i les bones iniciatives.

Hi ha consellers que no estan en aquests mesos a l'altura del que ha de ser un "ministre de Catalunya", més encara tractant-se de forces polítiques que aspiren a gestionar en plenitud una república. Uns gestionen -i comuniquen- deficientment i altres només treuen el cap per tallar les ales o criticar al company de la vora perquè no és dels seus. I encara ens queda temps perquè les eleccions seran, si la situació no és encara més alarmant, el 14 de febrer i, anant bé, hi haurà nou govern a la primavera. Esperem que abans algú aturi això.    
 

---

Avui no et perdis

»Teletreball obligatori? Preguntes amb resposta per aclarir la confusió generada pel Govern; per Andreu Merino.

» Primícia | El govern espanyol no autoritzarà per ara Catalunya a decretar confinaments domiciliaris; per Joan Serra Carné i Sara González.

»L'esborrany dels pressupostos de l'Estat inclou augment d'impostos a les rendes més altes.

» Entrevista a Laura Borràs: «No està clar que sent més s'avanci cap a la independència; confrontant, sí»; per Ferran Casas i Jordi Velert.

» Opinió: «Aquella DUI»; per Dolors Sabater.

» El jutge de vigilància penitenciària avala el tercer grau de Forcadell i Bassa; per Bernat Surroca.

» Els crítics de Ciutadans recorren a Arrimadas perquè obligui Carrizosa a anar a primàries; per Pep Martí.

» Fil directe: «Danys col·laterals del cas Eduard Pujol»; per Joan Serra Carné.

» Els «swing states»: quins estats decantaran la balança als EUA?; per Bernat Surroca.

»Bartomeu i la seva junta dimiteixen per evitar la moció de censura; per Albert Vilanova.
 

---

 El passadís

Quim Torra està fent les primeres passes com a expresident. El TSJC no qüestiona que tingui l'estatus econòmic i institucional que li correspon malgrat la seva inhabilitació, però l'oficina definitiva com a expresident sembla que haurà d'esperar uns mesos. En ser apartat del càrrec, Torra va explicar que instal·larà l'oficina d'expresident amb el seu despatx i personal assignat -al capdavant hi haurà el periodista Pere Cardús, que seguirà al seu costat- a Girona. Per ubicar-la, es va posar damunt la taula la casa Solterra, situada al Barri Vell de la ciutat i que ara acull els serveis territorials de Cultura. La Generalitat ha pensat en habilitar-hi un espai.

A la vora hi ha un local, concretament a la pujada del rei Martí, que està lliure i pendent de reformar. Els baixos, però, tenen un inconvenient notable a hores d'ara. Fa uns mesos que al costat de l'estatge on s'hi hauria d'instal·lar l'oficina d'expresident hi viuen uns okupes que, a més, i segons explicava el Diari de Girona, són força molestos. Segons que m'expliquen, la Generalitat fa mesos que va posar en marxa el tràmit per fer-los fora del local i ara intenta accelerar-lo per poder-lo reformar com més aviat millor si no hi ha canvi de plans. No consta que hagi estat damunt la taula oferir un lloguer social als okupes. Des de l'oficina de Torra afirmen que la situació del local no els afectarà i que no estaran ben bé on ara hi ha els okupes, dels que ja se n'està tramitant la sortida.  

Vist i llegit

I com que val més que li posem una mica d'humor a tot plegat us deixo amb un monòleg de Marc Sarrats, que acaba de penjar una actuació seva d'aquest estiu, el Rebrot de Sants, que van organitzar els castellers del barri. Els monòlegs fan darrerament fortuna i Sarrats, que professionalment es dedica al món de la televisió, és un dels més corrosius, irreverents i també excessiu. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1982 el PSOE guanyava per primer cop unes eleccions a Espanya. Ho feia amb una majoria esclatant (202 escons) que queda molt lluny dels maldecaps i les estretors actuals per sumar suports al Congrés. El 1982 el tàndem Felipe González-Alfonso Guerra aconseguia un poder que els duraria 14 anys gràcies a una agenda reformista i un corrent d'il·lusió. La seva victòria tancava la Transició -incorporant per anys i panys també les seves renúncies- després del cop d'Estat del 23-F i la brutal desfeta de la UCD. Aquí, l'espot electoral d'aquella campanya, que és els dels que va fer època.

 L'aniversari

Avui fa 65 anys que va néixer el magnat de la informàtica americà Bill Gates, fundador de Microsoft, l'empresa que ha popularitzat el sistema operatiu Windows i que és pràcticament hegemònica. La de Gates és una de les principals fortunes del món. Fa uns anys, en una presentació a Sud-àfrica, li van cridar l'atenció uns nens que, ociosos, l'esperaven. Li van explicar que perquè pogués fer la seva conferència s'havien quedat sense llum a l'escola. Això el va impactar i va començar la seva tasca important filantròpica, que darrerament s'ha centrat en la lluita contra la Covid. Netflix va estrenar l'any passat un documental amb entrevistes a Gates. 
 ​Fes clic aquí per rebre'l