El govern espanyol no autoritzarà per ara Catalunya a decretar confinaments domiciliaris

Poques hores després que entrés en vigor el decret d'estat d'alarma -el paraigua jurídic per desplegar el toc de queda-, el Govern ja pensava en restriccions més dures per contenir l'evolució dels contagis. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va ser la primera que va verbalitzar la via d'un confinament de cap de setmana -declaracions que van incomodar els consellers d'ERC- mentre a l'executiu s'estudiaven més possibilitats, com un confinament domiciliari de 15 dies. Cap de les dues mesures, però, es pot aplicar amb la normativa validada pel govern espanyol. I el Ministeri de Sanitat pretén treure el màxim rendiment a les restriccions aprovades diumenge pel consell de ministres abans d'estudiar nous escenaris.

La conselleria de Salut, des d'on els tècnics defineixen com a "crítica i insostenible" la situació a Catalunya, ha exposat al govern espanyol l'opció de recuperar la fórmula del confinament domiciliari, aplicat en la primera onada de la pandèmia. Fonts del gabinet del Ministeri de Salvador Illa consultades per NacióDigital admeten converses amb el Govern per calibrar totes les possibilitats, però recorden que el decret d'estat d'alarma "no permet" aquestes restriccions. Sanitat no preveu autoritzar per ara Catalunya a prendre noves mesures fins que s'hagin explorat tots els instruments de la normativa vigent.

Què pot fer, doncs, la Generalitat? Desplegar restriccions de la mobilitat nocturna -el toc de queda vigent des del cap de setmana-, limitar les reunions de grup i desplegar confinaments perimetrals, exposen des del govern espanyol. Fins a cinc autonomies, com el País Basc, ja han optat per restringir l'entrada i sortida dels seus territoris. Aquest dimarts, la conselleria de Salut ha posat sobre la taula el confinament perimetral -que sí que pot aplicar- i ha apuntat en roda de premsa que divendres es prendran decisions. No ha descartat cap escenari en el futur més immediat, tampoc el de confinaments domiciliaris.

"Cal que apliquin aquest estat d'alarma a fons i avaluar", insisteixen des del Ministeri de Sanitat, que no conceben, almenys per ara, un escenari en què Catalunya pugui anar més enllà que altres territoris decretant el confinament domiciliari. De fet, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, la portaveu de l'executiu espanyol, María Jesús Montero, ha recordat que l'objectiu de tots els territoris ha de ser evitar un confinament domiciliari, la mesura més dràstica que està a l'abast dels governs. 

Malgrat la negativa de Sanitat, el Govern continua reclamant a la Moncloa que el doti de totes les competències per poder prendre les mesures més contundents en cas de necessitar-ho, així com per fer obligatori el teletreball. "Crèiem que seria un estat d’alarma descentralitzat que dotaria les autonomies de les eines necessàries. Això no ha estat així", ha lamentat la portaveu de l’executiu català, Meritxell Budó. Davant la negativa del govern espanyol a concedir aquesta atribució, al Govern només li quedaria l'opció de decidir un confinament domiciliari i quedar a expenses de l’autorització dels tribunals, però amb els riscos d’inseguretat jurídica que això implicaria i el perill que la mesura fos tombada.

Amb tot, el Govern no renuncia a continuar picant la porta de la Moncloa. Sobretot en una setmana en què Pedro Sánchez necessita lligar els suports suficients per prorrogar sis mesos l’estat d’alarma, una ampliació que inclourà que les autonomies puguin decidir aixecar el toc de queda a partir del 9 de novembre. La votació serà dijous i, per ara, no té la majoria assegurada, ja que el PP s’oposa a una vigència automàtica de més de dos mesos, Ciutadans reclama que no es doni per fet el mig any i ERC i JxCat assenyalen que és "abusiu" que el govern espanyol busqui estalviar-se el control parlamentari durant tant de temps. Tenint present que a Sánchez l’urgeix aquesta majoria, els independentistes buscaran negociar el vot en funció de si se li atorguen les competències que està reivindicant.

És per això que el Govern no descarta l'aplicació de cap restricció i ho té tot en estudi en el marc del Procicat. La diagnosi és que cal prendre més mesures per intentar frenar una corba disparada i tenint present que som a les portes d'un cap de setmana que, per la castanyada, és procliu a un augment de la mobilitat i de les interaccions. La mesura que té en aquests moments més a l'abast és la del tancament perimetral, pel qual sí que té competències. Tot i això, després de la polèmica generada en les darreres hores sobre la proposta del confinament en cap de setmana, i de la polifonia i contradiccions al voltant de l'obligatorietat o no del teletreball, el Govern ha decidit fer propòsit d'esmena i tallar d'arrel les especulacions que poden generar confusió i malestar en la ciutadania.

Tant la consellera de Salut, Alba Vergés, com Budó han assegurat que no es comunicaran quines seran les restriccions que s'aplicaran a partir del divendres fins que aquestes no hagin estat definitivament debatudes i aprovades després d'avaluar també quin és l'impacte de les restriccions que ja s'apliquen. La portaveu del Govern ha admès que en les darreres hores s'ha generat confusió i que, per tant, s'ha de millorar quina és la comunicació que es fa als ciutadans. Això sí, ha deixat caure que difícilment es produiran "flexibilitzacions" de les mesures que en aquests moments estan vigents. "No puc dir què passarà a partir de divendres amb els bars i restaurants. Farem allò que ens diguin les autoritats sanitàries", ha assegurat. 

En plena segona onada, amb un risc de rebrot que frega la barrera dels 900 punts, una velocitat de contagi que es manté en l'1,52 i 5.000 nous casos en un dia, Generalitat i Moncloa s'aboquen a un nou xoc competencial per la gestió de la pandèmia si no es produeix abans un acord que hi posi fre.