Tres anys en bucle

Rep El Despertador cada matí al teu correu

I ja han passat tres anys. El 27 d'octubre de 2017 la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va llegir la part dispositiva d'una resolució que declarava que, amb el mandat de l'1-O, Catalunya es convertia en una república. Només alguns n'eren plenament conscients aleshores, però aquella declaració no acabaria tenint cap recorregut perquè cap de les dues forces del govern -l'espai postconvergent ara dividit entre Junts i el PDECat, i ERC- estaven disposades a implementar-la. No hi havia hagut, malgrat els relats partidistes posteriors, herois i traïdors i sí molta improvisació, desconeixement sobre la reacció dels poders polítics i econòmics i una mala gestió de les expectatives. I es va pagar.

Al 27-O s'hi havia arribat després de l'èxit polític i ciutadà de l'1-O i de tot un mes d'octubre buscant una mediació empresarial, eclesiàstica, internacional, monàrquica o política per establir un diàleg amb l'Estat. Un diàleg que evités que de l'escenari -no previst- de violència primer el 20-S, després l'1-O després i finalment el 16 d'octubre amb l'empresonament dels Jordis, tot plegat acabés en una convocatòria electoral sense més que hauria estat humiliant i hauria fet evident l'incompliment del mandat del referèndum.

Els càlculs electorals d'uns i altres van portar a una situació surrealista aquell 27-O. La independència es proclamava arrossegant els peus, amb rostres seriosos i por pel que vindria (el 155 i una repressió dura), i els polítics acabarien marxant a l'exili o entregant-se a la justícia espanyola. Mentrestant, una part de la ciutadania ho celebrava aquell divendres a la tarda i esperava instruccions per fer efectiva la república que mai van arribar. Les hores van anar passant i l'independentisme es va haver de conformar després d'un cap de setmana de desorientació amb entomar el repte d'unes eleccions autonòmiques, les del 21-D, marcades per l'anhel de la restitució i el clam contra la repressió. Van tornar a guanyar però no s'han assolit els objectius polítics.

Tres anys després, la sensació és que poques lliçons pràctiques n'ha tret el conjunt del moviment. Si més no de forma col·lectiva. La propera cita són les eleccions del 14-F. El debat nacional conviurà amb el balanç i les propostes per gestionar la pandèmia, que seguirà formant part de la nostra quotidianitat i que obligarà els partits independentistes a implicar-se en negociacions com les dels pressupostos de l'Estat, que es presentaran avui i que ahir van acordar a última hora Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, o el repartiment dels fons europeus.

Més enllà del valor simbòlic i del risc d'aprofitar efemèrides totèmiques per empastifar-les tirant-se els plats pel cap, Junts, ERC i fins i tot el PDECat, Demòcrates, la CUP, el Consell per la República, Òmnium o l'ANC estan obligats a resoldre dos assumptes: en primer lloc aclarir si s'arriba a les urnes amb una oferta i un compromís sobre què faran amb els vots independentistes, sobretot si són més del 50%; i en segon lloc, encara cap formació ha presentat una via transitable i consensuada que, ja sigui per la via de la desobediència, del diàleg o de la confrontació amb l'Estat, millori les condicions objectives per poder fer efectiva la independència o bé generi incentius a l'estat per acordar un referèndum.

Donant per bo que cap dels actors citats vol renunciar al projecte de l'estat propi, mentre no es resolguin aquestes qüestions em temo que l'independentisme seguirà en el bucle melancòlic en què va entrar avui fa tres anys.
 

---

Avui no et perdis

»Del Parlament al carrer: les millors imatges de la declaració d'independència; per Adrià Costa i Josep M. Montaner.

» Opinió: «Brúixola Cuixart»; per Carme Vidalhuguet.

»Sánchez es juga els pressupostos en el repartiment dels fons europeus; per Sara González.

» Opinió: «Que tremola, l'enemic?»; per Josep Vallverdú.

»El Govern busca vies per ampliar els poders amb l'estat d'alarma; per Bernat Surroca.

»Risc de rebrot disparat, hospitals omplint‑se... Hi ha cap motiu per a l'optimisme?; per Roger Tugas Vilardell.

»Totes les ciutats i el 95% de comarques dupliquen el llindar del risc alt de rebrot; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «Un malson»; per Jaume Barberà.

» La Fiscalia demana dos anys de presó a vuit activistes per ocupar una oficina del BBVA el 2017; per Andreu Merino.  

» El govern espanyol apujarà un 0,9% el salari dels funcionaris el 2021.

» Anàlisi | Són aquestes les pitjors eleccions de la història dels Estats Units?; per Pep Martí.

» Crítica | Els set de Chicago que ens recorden els dotze del Suprem; per Víctor Rodrigo.

»La NASA confirma la presència d'aigua a la Lluna.
 

---

 El passadís

Eduard Pujol va ser el nom del dia. Tres denúncies d'assetjament van ser posades en coneixement de la direcció de Junts, que va optar per suspendre'l de militància i apartar-lo del càrrec de portaveu al Parlament. Ell va optar per plegar i sortir per la porta del darrere de la política i veurem ara si les víctimes el porten als tribunals o la cosa queda aquí. El periodista defensa portes endins la seva innocència. A Elsa Artadi, portaveu del partit, li van preguntar pel tema en castellà. I a ella, com a molts altres polítics, els costa canviar de xip a les rodes de premsa. No li sortia dir "assetjament" en castellà. Finalment ho va resoldre i va tornar a començar. "Espero no sortir a l'APM!", va dir posant una mica de distensió a un assumpte que ha estat un seriós contratemps per al nou partit.

Vist i llegit

Xile va ser ahir portada als informatius. La constitució pinochetista que els governs democràtics havien anat apedaçant passava a la història davant l'empenta de l'oposició per aconseguir que se'n faci una de nova que permeti avançar cap a una economia més social. La periodista María M. Mur explicava en aquesta didàctica informació a La Vanguardia perquè era important el referèndum. La dreta xilena ha encaixat molt malament el resultat com fa evident aquest testimoni de l'economia Vanessa Vallejo.   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1997 apareixia el primer número de l'edició en català d'El Periódico de Catalunya. Poc abans també feia un pas important en la normalització de la llengua als mitjans el diari Segre de Lleida oferint la versió catalana als seus lectors. Els dos diaris, nascuts a la Transició, s'escriuen normalment en castellà, un sistema informàtic els tradueix i un equip d'editors els revisa. El Periódico es va sumar a l'Avui, única oferta nacional diària en català fins aleshores, i a les capçaleres de la premsa comarcal. El maig del 2011, després de molt pensar-s'ho, també va fer el pas La Vanguardia.

 L'aniversari

El corredor i esquiador de muntanya Kilian Jornet compleix aquest dijous 33 anys. Nascut el 1987 a Sabadell, és un dels millors esportistes catalans de la història i celebra l'aniversari just després de presentar en societat del seu segon fill. Afronta la maduresa de la seva carrera centrat en reptes com els rècords de les "seves" grans muntanyes –aquí, el vídeo d'un espectacular ascens i descens del Cerví-. Tanmateix, no desaprofita cap ocasió per disputar i guanyar curses tant de trail running com d'esquí de muntanya, disciplines on cap competidor li planta batalla. Us deixo amb el vídeo que li va dedicar a Pau Donés quan va morir.
 ​Fes clic aquí per rebre'l