El Govern busca vies per ampliar els poders amb l'estat d'alarma

Budó planteja el confinament de cap de setmana, una nova restricció que Salut evita comentar i que requeriria l'aval del TSJC o el permís de la Moncloa

Un control policial pel toc de queda.
Un control policial pel toc de queda. | Juanma Peláez
26 d'octubre del 2020
Actualitzat el 27 d'octubre a les 10:09h
Quan no havien passat ni 24 hores del toc de queda, la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha obert la porta a establir un confinament de cap de setmana per mirar de controlar la pandèmia del coronavirus, que continua descontrolada a Catalunya. "El confinament de cap de setmana és una opció que està sobre la taula", ha dit en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. La consellera ha evitat donar-ne detalls, però ha remarcat que caldrà prendre totes les mesures necessàries en funció de les dades epidemiològiques per "reduir la interacció social" i evitar un nou confinament total com el del març. Tot i això, el Govern veu encara massa límits per prendre decisions i busca vies per tenir més marge d'actuació amb l'estat d'alarma.

Ara com ara, el decret d'estat d'alarma aprovat pel govern espanyol no autoritza les autonomies a decretar un confinament el cap de setmana. La Generalitat pot fer confinaments perimetrals -al març això no es podia fer malgrat les peticions del president Quim Torra-, com el que ja s'ha anunciat en territoris com Euskadi, Navarra, Aragó, Astúries i La Rioja. També confinaments domiciliaris entre les deu de la nit i les set de la matinada, com s'està aplicant des del diumenge. La mesura d'obligar la ciutadania a estar a casa durant el cap de setmana, per tant, requeriria o bé de l'aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o d'una modificació del decret d'estat d'alarma per ampliar les competències de la Generalitat en matèria de regulació de la mobilitat.

La qüestió del confinament del cap de setmana ha provocat noves tensions entre socis de Govern. El vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, ha admès que la situació és molt greu i que no s'està en condicions de descartar cap mesura, però ha demanat evitar caure en el terreny de l'especulació de mesures que, per ara, no estan aprovades i només en fase de debat o d'estudi. Des d'ERC s'ha anat més enllà i han acusat Budó de fer "soroll" i "generar incertesa", i han demanat que no s'especuli amb les mesures que s'han d'adoptar. El Govern, han insistit els republicans, ha de tenir una sola veu. De fet, fonts de Salut eviten fer cap comentari sobre l'efectivitat de la mesura en termes sanitaris i epidemiològics fins que no hi hagi una proposta en ferm sobre la taula i des del Departament de la Presidència, que comanda Budó, es remeten al Procicat. 

Les discrepàncies sobre les mesures entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC ja es van fer públiques a finals de la setmana passada, quan el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, va demanar reobrir bars i restaurants si s'aplicava el toc de queda, mentre que Vergés recordava que les dues mesures podien ser complementàries. També des de JxCat es va posar de manifest que van ser els que van empènyer ERC a demanar l'estat d'alarma mentre Salut prioritzava que el paraigua legal es pogués gestionar des de la Generalitat.  

Condicions a la pròrroga 

El Govern és crític i busca maneres de tenir més poders per incrementar les restriccions si és necessari. El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, -que va ser l'encarregat de detallar el toc de queda acompanyat del comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, i sense la presència de la consellera de Salut, Alba Vergés- va lamentar ahir que l'ordre de la Moncloa era "insuficient" i no permetia a la Generalitat prendre totes les mesures necessàries per frenar la pandèmia. Aquest matí, Budó ha reiterat aquestes crítiques i ha posat d'exemple fixar l'obligatorietat del teletreball, una altra opció que té sobre la taula el Govern i que amb l'estat d'alarma tal com està definit no es pot aplicar sense l'aval del TSJC. 

El decret del govern espanyol té una vigència inicial de quinze dies i Sánchez té intenció de portar aquesta mateixa setmana la pròrroga al Congrés per allargar-lo durant sis mesos per estalviar-se el desgast que va patir durant l'anterior estat d'alarma a l'hora de trobar els suports cada dues setmanes. A hores d'ara, però, no té la majoria garantida per fer una pròrroga de mig any. La rebutgen el PP i Ciutadans, però també els partits independentistes, que aprofitaran aquest debat al Congrés per fer valer les seves reivindicacions i aconseguir més marge d'actuació en la pròrroga que s'ha d'aprovar.

Aragonès ha reivindicat que ha de ser la Generalitat la que tingui capacitat per decidir quan acaba l'estat d'alarma a Catalunya en funció de les dades epidemiològiques. ERC ha anat més enllà i ha considerat "abusiu" els sis mesos que reclama Sánchez per estalviar-se els controls parlamentaris. Els republicans encara no han decidit el sentit del vot a la pròrroga i esperaran a aclarir el marge que dona el decret i fins a on el govern espanyol està disposat a negociar per donar més competència a la Generalitat.

JxCat i el PDECat mantenen en aquests moments posicionaments antagònics. El partit que lidera Carles Puigdemont negociarà amb el govern espanyol i ara com ara veu "decebedor" i "insuficient" el decret i descarten "una adhesió a cegues" dels quatre diputats al Congrés si es manté en els termes actuals. En canvi, el partit de David Bonvehí ja ha dit que els seus diputats a la cambra votaran a favor de la pròrroga, com també ho farà el PNB. Caldrà veure com resolen aquesta discrepància al Congrés. 

El PP també posa condicions a la pròrroga i només hi votarà a favor si se'n limita l'extensió a dos mesos. I Ciutadans també s'oposa a la durada que planteja Sánchez i demana compareixences periòdiques del president del govern espanyol per retre comptes de l'actuació de l'executiu. Des del PSOE i el govern espanyol demanen unitat i recorden que la durada de l'estat d'alarma és la necessària per controlar la pandèmia i que si les dades epidemiològiques milloren es podran aixecar encara que no s'hagi complert la pròrroga de mig any.