25
d'octubre
del
2020
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebra aquest diumenge un ple extraordinari del Secretariat Nacional per debatre i aprovar propostes de resolució sobre com s'ha d'implicar en les properes eleccions al Parlament del 14 de febrer. Segons ha pogut saber NacióDigital, entre les principals propostes presentades, a les quals encara s'hi poden presentar esmenes, hi ha diverses opcions perquè l'ANC incideixi en els comicis, i totes elles coincideixen en què cal que l'entitat faci un pas endavant i pressioni els partits independentistes per fer passos ferms cap a la independència després de tres anys sense rumb. A canvi, es planteja demanar el vot per opcions concretes.
Les propostes es van traslladar aquest dimarts a la secretària de l'ANC, Patrícia Sierra, que les haurà d'ordenar i enviar als membres del secretariat nacional. Sobre la taula hi ha la possibilitat d'abandonar definitivament la transversalitat de l'ANC i posicionar-se amb una opció concreta, o bé intentar mantenir-la i continuar donant suport a totes les formacions independentistes. Per això, la reunió d'aquest diumenge pot ser determinant per al futur de l'entitat.
Congrés unilateralista
La proposta de resolució que porta a debat i votació la direcció de l'ANC planteja dissenyar un decàleg d'accions i principis per avançar cap a la independència que condicioni la campanya electoral, i convocar abans d'acabar l'any un congrés internacional de precedents d'independències unilaterals que ha de donar com a resultat un Llibre Blanc d'independències unilaterals.
La comissió d'estratègia i discurs de l'ANC proposa, en aquest sentit, fer una auditoria setmanal durant la campanya electoral dels programes i propostes dels partits independentistes per tal que l'electorat vegi quin grau de proximitat tenen amb el pla de l'entitat recollit en aquest Llibre Blanc. Aquesta via no contempla demanar explícitament el vot per cap formació concreta, però sí assenyalar aquelles que menys coincideixen amb els postulats de l'ANC.
Un Govern que faci efectiva la DUI
Una altra proposta que es debat és la que signen, entre d'altres, el vicepresident de l'ANC i del Centre Català de Negocis (CCN), David Fernàndez, i el cap de comunicació de l'entitat i vinculat a Primàries, Adrià Alsina, tots dos propers a Joan Canadell, president de la Cambra. Crítics amb els tres principals partits independentistes, proposen donar suport a les formacions o candidatures que compleixin els requisits del full de ruta de l'entitat i converteixin les eleccions en un acte d'autodeterminació "amb la força similar" al referèndum de l'1-O.
Si se supera el 50% dels vots, reclamen que el Parlament investeixi un president i un Govern disposat a "reconèixer la voluntat de la majoria social" i fer efectiva la declaració d'independència. La proposta d'aquest sector de l'ANC també insta a denunciar des de l'entitat aquelles formacions independentistes que no apostin per tirar endavant la independència.
La proposta també contempla la possibilitat que les llistes independentistes comptin amb el suport logístic de l'ANC en termes de mobilització i comunicació. Això ja va passar amb Primàries, que ara es vol presentar al Parlament, a les municipals de 2019. Alsina, que promou aquesta proposta de resolució, va ser un dels candidats de Primàries a les eleccions municipals de Barcelona juntament amb el filòsof i professor universitari Jordi Graupera. No van obtenir representació. La proposta ofereix aquest suport a totes les llistes independentistes que comparteixin els postulats de l'ANC.
Una tercera proposta que es porta a debat i votació és la de Salvem l'ANC, un sector que era proper a la Crida, ara dissolta en Junts, el partit de Carles Puigdemont. Aquest sector reclama demanar el vot només per a aquelles formacions que "vulguin implementar una estratègia conjunta per fer efectiva la República i el mandat de l'1-O", que no facilitin la formació d'un govern amb forces unionistes, i que es comprometi a ratificar la declaració d'independència de 2017 al Parlament. Aquesta proposta la promouen, entre d'altres, Montse Soler, que va ser candidata a la presidència de l'ANC promoguda per Canadell.
Entre la transversalitat i el suport concret
El debat sobre el paper de l'ANC en la campanya electoral semblava resolt en l'últim full de ruta aprovat per les bases de l'entitat, fa tot just set mesos. L'ANC deia que només donaria suport a aquells partits que apostessin "explícitament" per la unilateralitat. Ara, mig any després, ha aflorat de nou quin ha de ser el paper de l'entitat. La defensa de la unilateralitat continua sent la base de totes les propostes, si bé algunes demanen un suport més explícit cap a formacions concretes i rebutjar aquelles que no siguin prou contundents, a parer de l'ANC, en la defensa de la república.
En funció de què decideixi el secretariat, l'entitat podria abandonar definitivament la transversalitat que ha intentat mantenir durant els últims anys i apostar clarament per donar suport a alguna formació concreta. Una altra opció que es pot donar és que, després de la reunió de diumenge, l'ANC mantingui el seu rol de demanar el vot per a qualsevol de les candidatures independentistes compromeses amb la unilateralitat, ara com ara, JxCat, ERC i la CUP. En els últims anys, malgrat els contrapesos interns, l'ANC sembla haver-se decantat per les formacions més partidàries de la confrontació amb l'Estat.
El 2017 va decantar-se per Puigdemont
El 2017, després de l'aplicació de l'article 155, l'entitat va dir que només reconeixeria com a president legítim Carles Puigdemont, la qual cosa es va entendre com un suport més o menys explícit a la candidatura que encapçalava el president a l'exili. Poques hores després l'aleshores vicepresident, Agustí Alcoberro, va haver de remarcar que l'ANC donaria suport "a les tres candidatures per la República". L'any passat, també va donar suport explícitament a una candidatura independentista, Primàries, però no va reeixir i es va quedar a les portes de la gran conquesta: l'Ajuntament de Barcelona.
En tot cas, sobre la taula hi ha diverses propostes que impliquen incrementar el grau d'implicació de l'entitat sense arribar al punt, per ara, de presentar-se oficialment a les eleccions. En una entrevista amb aquest diari just després de ser reelegida com a presidenta, Paluzie recordava que els estatuts de l'entitat no permeten fer aquest pas.
Les propostes es van traslladar aquest dimarts a la secretària de l'ANC, Patrícia Sierra, que les haurà d'ordenar i enviar als membres del secretariat nacional. Sobre la taula hi ha la possibilitat d'abandonar definitivament la transversalitat de l'ANC i posicionar-se amb una opció concreta, o bé intentar mantenir-la i continuar donant suport a totes les formacions independentistes. Per això, la reunió d'aquest diumenge pot ser determinant per al futur de l'entitat.
Congrés unilateralista
La proposta de resolució que porta a debat i votació la direcció de l'ANC planteja dissenyar un decàleg d'accions i principis per avançar cap a la independència que condicioni la campanya electoral, i convocar abans d'acabar l'any un congrés internacional de precedents d'independències unilaterals que ha de donar com a resultat un Llibre Blanc d'independències unilaterals.
La comissió d'estratègia i discurs de l'ANC proposa, en aquest sentit, fer una auditoria setmanal durant la campanya electoral dels programes i propostes dels partits independentistes per tal que l'electorat vegi quin grau de proximitat tenen amb el pla de l'entitat recollit en aquest Llibre Blanc. Aquesta via no contempla demanar explícitament el vot per cap formació concreta, però sí assenyalar aquelles que menys coincideixen amb els postulats de l'ANC.
Un Govern que faci efectiva la DUI
Una altra proposta que es debat és la que signen, entre d'altres, el vicepresident de l'ANC i del Centre Català de Negocis (CCN), David Fernàndez, i el cap de comunicació de l'entitat i vinculat a Primàries, Adrià Alsina, tots dos propers a Joan Canadell, president de la Cambra. Crítics amb els tres principals partits independentistes, proposen donar suport a les formacions o candidatures que compleixin els requisits del full de ruta de l'entitat i converteixin les eleccions en un acte d'autodeterminació "amb la força similar" al referèndum de l'1-O.
Si se supera el 50% dels vots, reclamen que el Parlament investeixi un president i un Govern disposat a "reconèixer la voluntat de la majoria social" i fer efectiva la declaració d'independència. La proposta d'aquest sector de l'ANC també insta a denunciar des de l'entitat aquelles formacions independentistes que no apostin per tirar endavant la independència.
La proposta també contempla la possibilitat que les llistes independentistes comptin amb el suport logístic de l'ANC en termes de mobilització i comunicació. Això ja va passar amb Primàries, que ara es vol presentar al Parlament, a les municipals de 2019. Alsina, que promou aquesta proposta de resolució, va ser un dels candidats de Primàries a les eleccions municipals de Barcelona juntament amb el filòsof i professor universitari Jordi Graupera. No van obtenir representació. La proposta ofereix aquest suport a totes les llistes independentistes que comparteixin els postulats de l'ANC.
Una tercera proposta que es porta a debat i votació és la de Salvem l'ANC, un sector que era proper a la Crida, ara dissolta en Junts, el partit de Carles Puigdemont. Aquest sector reclama demanar el vot només per a aquelles formacions que "vulguin implementar una estratègia conjunta per fer efectiva la República i el mandat de l'1-O", que no facilitin la formació d'un govern amb forces unionistes, i que es comprometi a ratificar la declaració d'independència de 2017 al Parlament. Aquesta proposta la promouen, entre d'altres, Montse Soler, que va ser candidata a la presidència de l'ANC promoguda per Canadell.
Entre la transversalitat i el suport concret
El debat sobre el paper de l'ANC en la campanya electoral semblava resolt en l'últim full de ruta aprovat per les bases de l'entitat, fa tot just set mesos. L'ANC deia que només donaria suport a aquells partits que apostessin "explícitament" per la unilateralitat. Ara, mig any després, ha aflorat de nou quin ha de ser el paper de l'entitat. La defensa de la unilateralitat continua sent la base de totes les propostes, si bé algunes demanen un suport més explícit cap a formacions concretes i rebutjar aquelles que no siguin prou contundents, a parer de l'ANC, en la defensa de la república.
En funció de què decideixi el secretariat, l'entitat podria abandonar definitivament la transversalitat que ha intentat mantenir durant els últims anys i apostar clarament per donar suport a alguna formació concreta. Una altra opció que es pot donar és que, després de la reunió de diumenge, l'ANC mantingui el seu rol de demanar el vot per a qualsevol de les candidatures independentistes compromeses amb la unilateralitat, ara com ara, JxCat, ERC i la CUP. En els últims anys, malgrat els contrapesos interns, l'ANC sembla haver-se decantat per les formacions més partidàries de la confrontació amb l'Estat.
El 2017 va decantar-se per Puigdemont
El 2017, després de l'aplicació de l'article 155, l'entitat va dir que només reconeixeria com a president legítim Carles Puigdemont, la qual cosa es va entendre com un suport més o menys explícit a la candidatura que encapçalava el president a l'exili. Poques hores després l'aleshores vicepresident, Agustí Alcoberro, va haver de remarcar que l'ANC donaria suport "a les tres candidatures per la República". L'any passat, també va donar suport explícitament a una candidatura independentista, Primàries, però no va reeixir i es va quedar a les portes de la gran conquesta: l'Ajuntament de Barcelona.
En tot cas, sobre la taula hi ha diverses propostes que impliquen incrementar el grau d'implicació de l'entitat sense arribar al punt, per ara, de presentar-se oficialment a les eleccions. En una entrevista amb aquest diari just després de ser reelegida com a presidenta, Paluzie recordava que els estatuts de l'entitat no permeten fer aquest pas.