Doncs sí que es podia fer

Rep El Despertador cada matí al teu correu

No era tan difícil. No és l'estat d'alarma que Catalunya hauria volgut (amb un control ple de la situació per poder, per exemple, fer tocs de queda més amplis o ampliar-los a tot el cap de setmana) però serà un estat d'alarma gestionat de forma descentralitzada, com hauria estat desitjable des del primer moment. El que a la primavera era impossible i feia que Pedro Sánchez no tingués en compte les opinions i les propostes que li feien els presidents autonòmics ara ho és. S'ha imposat la lògica i també les pressions que, des de la Generalitat, el govern basc o el valencià i els grups parlamentaris a Madrid, s'ha fet en les darreres setmanes.

Catalunya es podrà tancar si ho vol, tindrà seguretat jurídica per establir confinaments perimetrals i regular determinades activitats i seguirà controlant el seu sistema sanitari. Hi ha, per tant, menys excuses perquè les coses no funcionin ara com tots esperem després d'assumir els grans sacrificis pel que fa al nostre oci, benestar, economia i llibertat personal. I veurem també si les autonomies poden dir-hi alguna cosa -i quina és l'actitud del govern espanyol- en el repartiment dels fons europeus. Avui Pere Aragonès, vicepresident en funcions de president, serà la reunió de líders autonòmics amb Sánchez i la presidenta de la comissió europea, Ursula von der Leyen, per saber-ne més. És una partida decisiva i cal usar tots els mecanismes de pressió.

Fins ara hem vist, també a Catalunya, una gestió qüestionable en molts àmbits, massa escenificació i deslleialtats entre socis de Govern que han generat confusió, per exemple en el tema de la possible reobertura de bars i restaurants que divendres demanava Ramon Tremosa. La llarga precampanya per la qual va optar Quim Torra no convocant eleccions malgrat que sabia que el Suprem l'inhabilitaria, no fa més que complicar més les coses. Les eleccions, si es poden fer, seran en ple hivern i amb l'estat d'alarma vigent. D'aquí fins allà hi haurà improvisació, és clar, perquè trepitgem un terreny desconegut, però la determinació per aplicar les mesures que el Govern acordi ha de ser màxima i les excepcions -que sempre hi han de ser- no es poden convertir en un mercat de Calaf amb els sectors afectats. 
 
A NacióDigital us ho seguirem explicant amb rigor, donant veu a tots els sectors afectats i als implicats i des de tots els angles. El seguiment de l'evolució de la pandèmia serà clau per discernir si el toc de queda s'haurà d'allargar fins al maig, si alguns negocis podran reobrir -potser parcialment- aviat o, per contra, si caldrà repetir el confinament total. Caldrà analitzar, dia a dia, l'efecte de les mesures i en quina intensitat i, per això, hem creat un espai on consultar com avança cadascuna de les variables, en mapes i gràfics interactius. Ja sabeu que les dades i la transparència són una de les nostres apostes informatives i ara us la posem més a l'abast.

Hi podreu consultar tant l'evolució dels contagis com el risc de rebrot per comarques i ciutats o l'impacte de la pandèmia en el tancament d'aules escolars. Part d'aquesta informació ja la podíeu rebre a través de notícies que, des de l'arribada de la Covid, us anàvem oferint i que seguirem fent, però ara ho completem i ho agrupem amb nous elements per tenir una visió panoràmica i actualitzada en un clic. I a què cal estar més atents per calibrar si hi ha brots verds? A la velocitat de propagació, que es mesura en la Rt. Fins que no baixi d'1, no començaran a remetre els contagis diaris, però si va caient progressivament de l'1,5 que ronda aquests dies, l'expansió es començarà a frenar.

» I una darrera cosa que sap greu. Ahir van córrer informacions sense contrastar sobre l'estat de salut de l'exvicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira. El van operar dijous i es recupera bé a l'hospital a Tarragona. Aquí us ho vam explicar. Tots els que fem NacióDigital desitgem una ràpida recuperació a un polític i intel·lectual que ha fet una aportació determinant al pensament de l'independentisme i de l'esquerra del nostre país i que ens regala cada setmana articles que ens fan pensar perquè no són previsibles, que ens provoquen perquè són punyents, i dels que en gaudim perquè estan ben escrits i són erudits. Una abraçada i seguim!   
 

---

Avui no et perdis

»Catalunya estrena l'estat d'alarma amb el toc de queda nocturn: què es pot fer i què no.

» La pandèmia a Catalunya, en dades; per Roger Tugas, Arnau Urgell i Guillem Bellafont.

» Fil directe: «Evitar un nou confinament total»; per Germà Capdevila.

» Entrevista a Paolo Gerbaudo: «El populisme ultra ja s'està preparant per a l'escenari postpandèmia»; per Pep Martí.

» Opinió: «Entre Cayetanos i distòpia autoritària»; per Jordi Muñoz.

»Què ha implementat i què no Vergés del document de recomanacions de Mitjà?; per Roger Tugas Vilardell i Bernat Surroca.

» Perfil: Oriol Mitjà, el vers lliure empoderat per la pandèmia; per Pep Martí.

» Opinió: «Llocs comuns»; per Montserrat Tura.

» Entrevista a Miquel Iceta: «Quan sento això de 'ho tornarem a fer' se m’encongeix el cor, perquè acabarem igual»; per Ferran Casas i Miquel Iceta.

» Fil directe: «Malenconia de carril central»; per Ferran Casas.

» #els50noms: BonÀrea de Guissona, del camp a la botiga sense intermediaris; per Miquel Macià i Pep Martí.

» Correspondència inèdita (1/2): el fundador de l’Opus Dei va protegir Escarré de l’assetjament franquista; per Ramon Balmes.

» Futbolítica | Una denúncia que deshonra la història blaugrana; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

La majoria de comunitats autònomes havien demanat l'estat d'alarma per poder gestionar la lluita contra la Covid. I totes esperaven que el dissabte es reunís el consell de ministres per aprovar-lo i posar-se en marxa. Però el president espanyol es va negar a canviar la seva agenda o reunir-lo el dissabte al vespre. Va mantenir la seva reunió amb el papa Francesc al Vaticà, de només mitja hora i que va cridar l'atenció per l'absència de mesures sanitàries (ni distància ni mascareta). A la Generalitat hi havia malestar per haver d'esperar-se fins al diumenge. I en alguna altra comunitat també. El País Valencià, per exemple, van tirar pel dret i no va esperar a la reunió a la Moncloa.  

Vist i llegit

A hores d'ara ja cap economista sosté que de la pandèmia n'hàgim de sortir indemnes. Hi haurà danys en la nostra economia i en el benestar. Per ara els governs han optat per polítiques expansives per parar el cop però si s'allarga, la situació financera dels governs i la davallada del consum tindran efectes negatius. Sobretot en la classe mitjana. És el que adverteix en aquesta entrevista de Carlos Sánchez a El Confidencial l'economista Juan José Dolado. "Anem cap a una societat en U. Als més qualificats els anirà molt bé, als menys qualificats, en termes d'ocupació, els anirà també bé, i als intermedis gens bé. La classe mitjana perdrà i tendirà a anar cap a un costat o un altre de la U", explica.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1905, Suècia va reconèixer la independència de Noruega, que se n'havia independitzat en exercici del seu dret a l'autodeterminació després que el 1814 quedés incorporada a la corona sueca malgrat que amb un elevat autogovern. Els noruecs es van declarar independents unilateralment el juny de 1905 i això va fer que els suecs els declaressin en rebel·lia (oi que us recorda alguna cosa?). El pols va acabar amb la convocatòria d'un referèndum pactat a l'agost, que el "sí" va guanyar per una majoria amplíssima. Al setembre es va negociar el repartiment d'actius i passius i els termes de la dissolució de la unió, que a l'octubre el parlament noruec primer i el suec després van ratificar donant peu a la renúncia a la corona de Noruega per part del rei de Suècia. Aquest documental us permetrà atansar-vos al país escandinau.

 L'aniversari

El 26 d'octubre de 1916 naixia a Jarnac, a França, el polític francès François Mitterrand, que va morir a París el 1996. Mitterrand, de militància socialista, va ser president de la república entre 1981 i 1995. Aquest advocat, que de jove va militar a l'extrema dreta catòlica i va col·laborar amb el govern filonazi de Vichy, va formar després part de la resistència i amb el triomf aliat va entrar a formar part del govern del general De Gaulle. El 1950 ja era ministre i el 1971 el van triar líder dels socialistes francesos malgrat que tenia un tarannà conservador en molts aspectes. El seu mandat, contradictori en alguns aspectes, va estar marcat per la Guerra Freda, la caiguda del Mur de Berlín i el creixement econòmic de França, que es va situar com una de les potències capdavanteres d'Europa. Quan va morir, l'Informe Semanal de TVE en va fer aquest reportatge.
 ​Fes clic aquí per rebre'l