coronavirus

Què ha implementat i què no Vergés del document de recomanacions de Mitjà?

Analitzem quines propostes fetes per l'infectòleg a l'abril s'han aplicat i quines han quedat en paper mullat o substituïdes per altres

per Bernat Surroca / Roger Tugas Vilardell , 24 d'octubre de 2020 a les 21:03 |
Oriol Mitjà i Alba Vergés, en una roda de premsa conjunta. | Departament de Salut
L'infectòleg Oriol Mitjà ha esclatat contra la gestió de la crisi del Govern i, en especial, la consellera de Salut, Alba Vergés. En concret, ha lamentat aquesta setmana que no s'hagi fet cas a alguns punts clau del document que ell i altres investigadors van entregar a l'abril a l'executiu per gestionar la desescalada i els mesos posteriors. Què en queda d'aquell treball? Realment no se n'ha implementat res? Analitzem, més enllà de la polèmica política, què s'ha fet realitat i què no durant els darrers mesos.


 
Què s'ha aplicat

 Campanya informativa de mesures de prevenció: El pla recomana elaborar una campanya informativa que expliqui a la ciutadania les mesures de protecció individuals, com ara el rentat freqüent de mans o l'ús de la mascareta. La iniciativa ha de promoure que els ciutadans compleixin amb aquestes mesures, especialment la higiene de mans, que s'han demostrat molt efectives a l'hora de frenar una pandèmia d'aquestes característiques, així com l'ús adequat de mascaretes, que han de cobrir nas, boca i barbeta. 


Aquesta recomanació s'ha aplicat des del principi de la crisi del coronavirus. Abans i tot del confinament, des del Govern ja es demanava incrementar la higiene de mans. Durant les setmanes més dures de l'emergència sanitària, i després d'informacions contradictòries sobre l'ús de la mascareta, es va acabar demanat que s'utilitzés a tot arreu. En aquestes últimes setmanes, la Generalitat ha impulsat diverses campanyes institucionals en diversos formats (publicitat als mitjans i a l'exterior, missatges al telèfon...) per informar la ciutadania de les mesures de prevenció, inclosa també la distància social. 

 Recomanació de l'ús de mascaretes amb venda i preu regulat: Els experts demanen a la Generalitat que recomani l'ús de mascaretes "durant qualsevol interacció fora del domicili". En el document analitzat, es posa com a exemple les botigues, el transport públic o les escoles. També es demana garantir que puguin disposar de mascareta els treballadors de la salut i que es consideri l'ús de mascaretes facials no mèdiques -de tela- en cas de no poder accedir a les mascaretes mèdiques. De la mateixa manera, es proposa regular la venda i el preu d'aquest element de protecció. 


Després d'unes setmanes d'informacions contradictòries sobre l'ús de les mascaretes, relacionat també amb la manca d'accés a aquest material, aquest element protector va passar a ser obligatori, primer al transport públic i als comerços i després a tot l'espai públic. El Govern va garantir que cada ciutadà tindria accés a una mascareta gratuïta amb la targeta sanitària. També es va regular, per part de l'executiu espanyol, el preu de les mascaretes quirúrgiques a 0,96 euros. La Generalitat s'ha proveït també d'un estoc d'aquest producte per garantir-ne la disponibilitat. 

 Increment significatiu de la capacitat diagnòstica: Un element cabdal del document dels experts passa per incrementar de manera important la capacitat diagnòstica. Tothom coincideix que poder detectar de manera precoç els casos, aïllar-los i detectar també els contactes estrets és clau per controlar la pandèmia. També dotar els CAP de la capacitat de fer tests PCR i garantir que aquesta prova es pot fer a tota persona que tingui símptomes i als seus contactes estrets. L'informe també recomana garantir la capacitat de fer tests als casos en les primeres 24 hores des de l'auto-diagnòstic. 

Més enllà de crítiques, la Generalitat ha incrementat de manera significativa la capacitat de fer tests PCR. En l'última setmana se n'han fet unes 170.000, que suposen entre 20.000 i 25.000 diaris amb pics que algun dia han arribat a superar els 30.000. A l'inici de la pandèmia, se'n feien unes 5.000 al dia, entre altres coses per la manca de material i reactius arreu del món. Salut també ha implementat, des de l'arribada del doctor Josep Maria Argimon a l'àrea de Salut Pública, els cribratges poblacionals en aquells punts on es detecten brots, per tal de trencar cadenes de transmissió. 


 Elaboració d'un estudi de seroprevalença: Un altre de les qüestions clau en què profunditza l'informe pilotat pel doctor Mitjà és en la necessitat de fer un estudi de seroprevalença, que determini quanta gent a Catalunya ha passat la malaltia i ha generat algun tipus d'immunitat. A dia d'avui, encara no està clar quant dura (si és que n'hi ha) la immunitat en els pacients que han superat el coronavirus, i alguns estudis apunten que podria situar-se en els set mesos. 

La Generalitat pròpiament no ha elaborat aquest estudi, però sí que l'ha fet el govern espanyol a través de l'Institut de Salut Carlos III. En un format de tres onades, aquest exhaustiu estudi determina que a Espanya la seroprevalença és d'un 5%. És a dir, només un 5% ha passat el virus. A Catalunya, aquest percentatge creix lleugerament fins al 6%. Amb aquestes dades, pensar en una estratègia d'immunitat de grup -assumint, a més, que es creen anticossos protectors- és desaconsellable.
 
Què s'ha implementat a mitges

 Millora de la capacitat de rastreig de contactes: Millorar la capacitat diagnòstica, és a dir, la capacitat de detectar la gran majoria dels casos positius, és essencial. Però també ho és trobar els contactes estrets de cada positiu perquè facin aïllament preventiu i se'ls pugui fer una PCR que determini si s'han contagiat o no. D'aquesta manera, es poden tallar les cadenes de transmissió i evitar la propagació del virus. El document dels experts insisteix en aquest punt com a clau en la fase de represa, tenint en compte que ja es preveien brots que caldria controlar.

Aquest ha estat un dels punt crítics de la gestió de la Generalitat, que va apostar per fer aquesta tasca a través de rastrejadors i de la notificació dels contactes que faci la persona infectada. Amb els primers casos de l'estiu ja es va veure que no hi havia prou personal i els brots del Segrià i l'àrea metropolitana ho van fer evident, però l'adjudicació d'aquesta tasca a Ferrovial va generar polèmica. En les últimes setmanes Salut ha incorporat més rastrejadors al sistema que puguin fer la tasca de trucar els contactes i fer-ne el seguiment. S'ha millorat la capacitat de rastreig, però no prou i tot just aquesta setmana s'ha anunciat la contractació de 500 professionals més, fins superar la xifra dels 2.500.

 Identificació de nous tipus de tests: L'informe posava èmfasi en la necessitat d'identificar nous tipus de tests, a banda de les PCR, per facilitar la detecció de casos. Una de les recomanacions, de fet, és disposar de tests serològics i tests ràpids. Sobre aquests últims, concretament, demanava identificar i potenciar empreses que en garantissin l'abastiment i autonomia i assegurar canals per a comprar-ne. En l'informe s'assenyala la necessitat d'un augment significatiu de les capacitats perquè aquests tests puguin estar a l'abast de milions de ciutadans. 


La Generalitat tot just ara ha pogut fer una compra important de tests ràpids d'antigen. Ha complert per tant aquesta recomanació, però tard i amb dubtes. Aquesta setmana, la consellera Vergés ha detallat la importància d'aquesta nova prova diagnòstica que permetrà detectar casos en persones simptomàtiques de manera ràpida i econòmica. Se n'ha fet una comanda de tres milions i ja s'han començat a distribuir arreu del país. Tenen una sensibilitat elevada, del 94%, i donen el resultat en 15 minuts.

 Espai de coordinació amb poder de decisió i comitè científic independent: El document recomanava planificar la gestió de la pandèmia en un espai de coordinació amb poder de decisió que inclogués representants de tots els departaments implicats. Un organisme que podria assimilar-se al Procicat, el qual té encomanada aquesta funció i té representants transversals de l'executiu.

Tot i això, també demanava que, en paral·lel, s'establís "un comitè científic independent del més alt nivell que informi periòdicament als òrgans responsables de la gestió que estigui dotat de recursos tècnics i els informes del qual siguin públics". Aquest organisme, encara que es consulti amb experts independents de forma periòdica, no existeix formalment i és un dels elements que lamentava Mitjà a Catalunya Ràdio.
 
Què no s'ha aplicat

 Ús de les dades de mobilitat: El document posava molt d'èmfasi en la necessitat de creuar dades sobre mobilitat de la població amb les dels usuaris de l'aplicació Stop Covid19 Cat. Això havia de permetre saber on hi ha focus de possibles símptomes i analitzar els desplaçaments de la ciutadania, per avançar-se a les problemàtiques i estudiar possibles limitacions en la mobilitat o increment d'esforços hospitalaris, amb informes diaris de l'ús de l'aplicació.

Per aconseguir les dades de mobilitat, plantejava que es demanessin a les companyies telefòniques o d'altres àmbits com Google, però també que l'aplicació permetés geolocalitzar-se i, en el cas de persones amb poques competències digitals (avis i nens), apuntava fins i tot a l'opció d'implantar un xip a la targeta sanitària. Stop Covid 19 Cat permet efectivament geolocalitzar la posició, però aquesta no ha estat una de les eines a potenciar i l'estudi de mobilitat no ha suposat un pilar en la lluita contra el coronavirus.

 Rastreig de contactes per bluetoothUn dels grans xocs de Mitjà amb el Departament de Salut rau en la petició de l'investigador d'usar eines de rastreig a través de bluetooth per detectar i avisar els usuaris que hagin estat a prop d'algun positiu un temps rellevant. L'avís podria ser automàtic a través de l'aplicació, de descàrrega voluntària, i fins i tot plantejava que, per a avis i nens sense mòbils d'última generació, en aquest cas es podrien repartir polseres amb bluetooth també connectades.


Conscient que aquest era un element que generava controvèrsia pel dret a la intimitat, el document subratllava que el seguiment s'havia de basar en els principis de voluntarietat, anonimat, transparència i privacitat, així com es crearia una autoritat pública per la tutela efectiva de valors ètics i drets legals. Tot i això, s'ha optat per una aplicació alternativa en què la persona amb positiu pot donar les dades dels contactes que coneix perquè aquests rebin un missatge per anar-se a fer la prova, però Catalunya és per ara l'únic territori de l'Estat on no funciona l'aplicació comuna de rastreig per bluetooth.

 Acreditacions d'immunitat: Un dels elements més polèmics del document preliminar era l'aposta per estudiar l'ús d'un passaport d'immunitat. Un punt que va decaure al text final, per bé que es mantenia que caldria analitzar la implementació d'una acreditació d'immunitat en funció de si altres països optaven també per aquesta via -com llavors estudiaven alguns.

La seva vigència, en tot cas, hauria de ser temporal, i el model hauria de ser personal, privat, verificable i transportable, garantint criteris bioètics, de privacitat, de protecció de dades i d'igualtat d'accés. Admetia, però, "limitacions tècniques i socials", com l'escassetat de tests ràpids llavors o dubtes entorn si la immunitat un cop passada la Covid era real i quan durava. La proposta, però, s'ha anat desinflant amb el temps i ja pocs la defensen.


 Garantia de distanciament físic al transport públic: Mitjà i els altres experts posaven molt d'èmfasi en garantir que tots els usuaris de transport públic mantinguessin un metre i mig de distància entre ells, adaptant l'oferta de mitjans a la demanda dels usuaris, regulant l'accés dels passatgers, amb noves tarifes per desincentivar l'hora punta, controlant la temperatura als principals nodes...

Malgrat tot, poques d'aquestes mesures s'han implementat i l'ús massiu del transport públic segueix sent una realitat per anar a treballar, tal com evidencien nombroses imatges el dia a dia malgrat que els transports noilegen tots els combois possibles. Per tal de reduir la densitat de passatgers, l'única opció aplicada és la desincentivació dels viatges per altres vies com la potenciació del teletreball.

Altres notícies que et poden interessar







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació