#ELS50NOMS (44/50)

BonÀrea de Guissona, del camp a la botiga sense intermediaris

Liderada per Jaume Alsina, una cooperativa nascuda el 1959 a la deprimida comarca de la Segarra ha esdevingut una gran companyia agroalimentària amb un model únic

per Miquel Macià / Pep Martí , 25 d'octubre de 2020 a les 10:00 |
Jaume Alsina i Ramon Alsina, pare i fill, president i conseller delegat de la CAG. | ND
La història del fenomen del Grup Alimentari Guissona és indestriable de la biografia de Jaume Alsina i Calvet, nascut el 1934 en aquest poble de la Segarra i que a finals dels anys cinquanta va tenir la visió que calia inventar un model de producció que evités el despoblament de la pagesia. D'una idea cooperativa formada per un grup d'amics en va néixer el que avui és una corporació alimentària, líder a l'estat espanyol, i que funciona sobre un model únic i original: sense intermediaris, controla des de la producció a peu de granja fins a la venda directa al consumidor als establiments de la seva cadena bonÀrea, que presumeix de vendre qualitat al preu més barat.

Des d'aquell moment fundacional, la idea -perquè tot estava animat per una idea de fons- va anar creixent i creixent fins arribar al gegant agrícola, industrial i comercial que és avui. Pel camí, ha multiplicat la població de Guissona, on avui hi conviuen persones de 40 nacionalitats diferents. I també ha transformat la puresa cooperativa inicial en una estructura coronada per una societat anònima mercantil clàssica.


Al seu voltant, han nascut i crescut la Caixa de Guissona i entitats socials i de serveis als seus socis i treballadors, formant un model que s'ha qualificat del més equiparable a les colònies tèxtils del segles XIX i XX. El creixement i la inversió han estat un lògica permanent del grup de Guissona, des de les granges fins a les botigues, passant per les fàbriques de pinso, els escorxadors d'aus i porcí, els serveis de sanitat animal i les naus d'elaboració de producte final per al consumidor

El 1951, el jove Jaume Alsina surt de cal Xuriguera per anar a estudiar, primer a la Salle a Barcelona i després a la carrera de Veterinària a Saragossa. Quan marxa, ho fa creient que el futur serà el de sempre, el del món del bestiar de treball que deixa enrere al seu poble nadiu. Però quan torna, el 1956, es troba que els primers tractors ja estan substituint els matxos. El futur és la mecanització, l'aplicació de la tecnologia al camp per fer produccions rendibles que fixin la població al territori. Aquesta és la idea motriu: aplicar tècniques modernes per salvar una de les comarques més deprimides i despoblades del país fruit de la crisi del sector primari.


L'agricultura de l'època no donava per gaire més que la subsistència. L'alternativa era la ramaderia. Entesa no com el recurs d'autoconsum de tota la vida, sinó com una activitat industrial intensiva capaç de generar un volum de producció suficient per entrar a les xarxes de distribució més enllà del municipi i de l'entorn immediat. O sigui, criar, engreixar i vendre.

Aleshores, per a Alsina i el grup de pagesos que comparteixen la idea, es va tractar d'actuar amb una estructura organitzativa que, de mica en mica, es desenvolupa cap a la construcció de granges noves i la fabricació de pinsos per als socis primer, i cap al serveis de sanitat animal i a la construcció d'escorxadors propis, després. La cooperativa Agropecuaria de Guissona (CAG) comença a caminar el maig de 1959 amb quinze socis, no sense dificultats. Es visiten països estrangers per agafar més coneixements sobre engreix i sacrifici d'aus i explotació de gallines per a ous: Holanda, Estats Units, Itàlia...


De la caixa d'estalvis al centre de producció de la Closa

El 1962 creen la Caixa Rural de Guissona, amb la finalitat de captar els estalvis dels socis de la cooperativa i proporcionar-los els crèdits necessaris per construir granges i comprar maquinària. Un model, en això, similar a les cooperatives agrícoles de la Catalunya nova que, fins fa un anys, tenien seccions de crèdit. En l'autofinançament residiria un dels punts forts de l'aventura de Guissona. Primer, amb la Caixa, i segon i molt important, a partir de les botigues bonÀrea s'obté un cobrament pràcticament al comptat dels productes a la venda, cosa que garanteix una poderosa musculatura financera.

De l'avicultura fundacional, l'activitat s'amplia ràpidament cap al sector porcí i el boví d'engreix. El nombre de socis es va incrementant any rere any fins a esdevenir un fenomen cooperatiu de referència a tot el país. Aquesta espiral de producció aviat tindrà efectes sobre el propi municipi de Guissona, que multiplica la seva població fins a doblar-la i esdevenir el primer de tot l'estat espanyol en què, en un llunyà 2002, la població estrangera supera la que té passaport espanyol. La demanda de més ma d'obra és espectacular.

Si la dècada dels seixanta va girar preferentment al voltant de l'avicultura, amb la posada en marxa dels primers escorxadors d'aus, el 1975 entra en funcionament la gran factoria de la Closa després de quatre anys d'obres. L'objectiu és l'elaboració de productes carnis propis per culminar un pas més de la cadena d'integració vertical de la cooperativa. Ha esdevingut la instal·lació del seu model més gran d'Europa, amb una capacitat de sacrifici de 150.000 animals al dia i la producció d'un milió de safates de carn.

Un model paracolonial al segle XXI

La forma d'adquirir aquesta força de treball ha estat objecte de valoracions sovint contradictòries. Els primers forans en incorporar-se a les línies de producció de la cooperativa i dels seus socis van ser treballadors temporers habituals de Lleida, majoritàriament de nacionalitat senegalesa. Després, va arribar ma d'obra ucraïnesa des de l'àrea metropolitana de Barcelona. Finalment, l'empresa ja va anar a contractar als països d'origen com el Perú o Romania, i va afavorir els reagrupaments familiars i la formació d'una borsa laboral per contractar els familiars. Des de Comissions Obreres s'ha criticat aquest model perquè el sindicat creia que la ma d'obra autòctona sí que existia, però que no volia anar a Guissona pels baixos salaris que s'hi oferien.

El 2007, el 40% dels 3.000 empleats de la plantilla era de nacionalitat estrangera, mentre que el 1997 era nomes del 2,1%. La concentració laboral en un municipi com Guissona també ha comportat l'omnipresència del Grup en molts àmbits de la vida comunitària. Per alguns, ha estat la recreació del sistema d'organització social de les velles colònies industrials catalanes, en què l'empresa controla des del salari de diversos membres d'una família fins a la propietat del pis on viuen i la benzina del seu cotxe. Que els fa crèdits de consum, i que crea un entorn de serveis, d'atenció a la gent gran i d'obra social i esportiva per als infants. Així, la part obrera viu en un microcosmos regulat per l'empresa, amb tot el de positiu i de negatiu que suposa, ja que la dissensió o l'acció sindical queden coartades, es vulgui o no, per la dependència de les famílies.

En els moments més crítics de la crisi financera desfermada el 2008, quan l'índex d'atur de l'estat espanyol superava de lluny el 20%, a Guissona es quedava en un atur tècnic del 2%. En dades de 2020, els 4.448 treballadors es distribueixen entre 519 romanesos, 487 ucraïnesos, 279 senegalesos i 123 búlgars, fins a un total de 40 nacionalitats.

Aquesta massiva presència d'immigració s'ha reflectit en un padró municipal que si l'any 1960 era de 1.953 habitants, el 1990 era de 2.648, de 3.339 el 2000, i feia una gran estirada fins als 6.267 del 2010. La població del 2019 era de 7.136 habitants, 3.700 dels quals no eren de nacionalitat espanyola.

El cens electoral de Guissona, degut a la immigració, integra només un 40% dels majors d'edat (2.900 persones), mentre que la mitjana habitual al nostre país és de l'entorn del 65%. Aquests ciutadans amb dret a vot s'inclinen de forma aclaparadora per les opcions independentistes, amb un 80% de vots a les tres opcions d'aquest àmbit (JxC, ERC i CUP), a les eleccions europees de 2019, i amb 11 regidors sobre els 13 a les municipals del mateix any. Guissona va estar governada per alcaldes d'ERC de 2003 a 2019, i actualment té alcalde de Junts per Catalunya.

El canvi del 1999: cap a una SA amb una cooperativa a dins

El pas més determinant de la història del grup de Guissona es produeix el 1999 quan els cooperativistes prenen la decisió de constituir una societat anònima, clàssica, amb accionistes: la Corporació Alimentària Guissona SA. Els actius industrials de la cooperativa històrica se subsumeixen en la nova societat, que redistribueix les seves accions entre els socis. Aquesta continua existint però concentrada només en la cria i engreix de bestiar, que els socis després venen a la Corporació, que és qui assumeix la seva transformació i comercialització i els subministra els pinsos i els serveis de sanitat animal.

Segons les dades oficials, els principals accionistes de la Corporació en el moment de la seva constitució eren la Cooperativa (16%), la Caixa Guissona (2%) i la resta estava repartida entre els 4.000 socis de la Cooperativa i un miler de treballadors del grup. També s'hi van integrar diverses societats mercantils privades que la pròpia cooperativa havia anat creant, dedicades a granges, pinsos assegurances i la cadena ÀreaGuissona.
 

Vista aèria del complex la Closa, a Guissona, el cor de la companyia. Foto: ACN.


Aquest gir històric queda justificat perquè -com els directius han explicat sovint, amb Jaume Alsina al front- el creixement del grup exigia una estructura empresarial més àgil que la d'una cooperativa. La creació d'una societat anònima que és propietat dels socis i de la que és accionista la pròpia cooperativa, afirmen, no seria una traïció als principis fundacionals. Però això no ha evitat les reaccions contràries, com l'oposició, amb demandes judicials incloses, impulsades en aquell moment per la Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives, que van acabar arxivades.

De fet, l'entorn d'Alsina sempre ha sostingut que si no s'hagues fet aquell pas, la cooperativa s'hauria esllanguit i hauria acabat morint, com moltes d'altres a Cataunya. Així, mentre el grup creixia, l'allunyament del nucli dirigent cap al model cooperatiu s'anava consolidant. A la segona meitat dels anys noranta, "Alsina i la seva gent es mostraven ja clarament hostils envers el corsé del cooperativisme, no dubtaven en criticar l'Administració competent per immobilisme, ni en demanar obertamet la conversió dels socis en accionistes", segons opina Ramon Aymerich en l'obra Cien empresarios catalanes. En l'àmbit de la política municipal, Alsina és l'últim alcalde de l'epoca franquista, nomenat el 1974. Des d'aquest càrrec impulsa el pla d'ordenació urbana.

Més facturació, més beneficis, més dividends, més inversions

Repassar les xifres anuals del Grup és una tasca monòtona, en què cada any augmenta la facturació, es multipliquen les noves inversions, es generen beneficis i una part d'aquests es reparteix en dividends als accionistes. Sense daltabaixos ni sorpreses. Les xifres del 2009, per exemple, mostraven benefici net després d'impostos de 35 milions i uns dividends de 8,6 milions a repartir, obtinguts gràcies a unes vendes totals de 1.079 milions. En aspectes més mesurables, s'havien produït 1,13 milions de tones de pinso i 354.870 tones de productes carnis elaborats.
 

El president Quim Torra, durant una visita a Guissona. Foto: Europapress.


A les tendes de bonÀrea les vendes eren de 553 milions, des dels 358 establiments ubicats a Catalunya, Aragó, País Valencià. Madrid i Andorra. Les inversions, sempre omnipresentsa la política del grup, havien estat de 44 milions, i se'n preveien de 50 milions el 2010, concentrades a la gegantesca factoria de la Closa, a Guissona, per envasar llet, oli, vi, aigua, sucs de fruita, caldos i plats cuinats.

Fem un salt de deu anys i comprovem que l'exercici de 2019 va ser el més brillant de la història, en què ha batut xifres de rècord en molts aspectes. Les vendes van ser de 1.920 milions d'euros (+5,7% vist el 2018); amb un resultat net de 71,5 milions, que suposa un increment espectacular del 12% interanual. Les inversions es van enfilar fins als 94,3 milions. Les previsions per aquest 2020 són d'invertir 120 milions, obrir 24 noves botigues, ampliar 20 establiments existents, obrir cinc benzineres i comercialitzar gas a consumidor final. I tot això malgrat la pandèmia de la Covid-19 que afecta el país, ja que aquestes previsions van ser refermades en la junta general celebrada el 18 de juny.

Una nova planta a Aragó amb 4.000 llocs de treball

El gruix de les inversions va destinat a enllestir la primera fase de construcció del macrocentre alimentari industrial que la companyia te en curs a Épila (Saragossa), i que entrarà en funcionament en diverses fases, entre 2021 i 2029, amb una inversió de 400 milions i que crearà uns 4.000 llocs de treball. El govern d'Aragó ha estat donant totes les facilitats a bonÀrea per implantar-se a la seva comunitat, per la injecció econòmica que suposa.
 

Projecte del nou complex que bonÀrea construirà a Aragó. Foto: bonÀrea.


Alsina preveu que des d'aquesta factoria s'elabori la producció final per al centre i el nord de la península i el País Valencià. Amb una superfície de cent hectàrees, el complex havia de posar la primera pedra el 2008, però la crisi el va aturar. El disseny consisteix en reproduir el model Guissona, impulsant la ramaderia local, manufacturant productes i disposant de magatzems i aparell logístic propi.

El president aragonès, el socialista Javier Lambán, ha vaticinat que el projecte serà "la Opel de la indústria agroalimentària". L'anunci de projecte, efectuat el 2017, en plena crisi independentista, no era senzill per a Alsina, ja que temia que s'interpretés (alguns ho van fer) com una retirada de la firma cap a fora de Catalunya. "Nosaltres mai no ens fiquen en política", va declarar Alsina a Saragossa el dia de la presentació.


Aquests resultats de 2019 no eren pas una punta inesperada, ja que el 2018 havien estat també molt per damunt dels de 2017, en què la facturació havia crescut un 8,5%, els beneficis en un 16% i les inversions en un 29%, amb un increment de 275 llocs de treball que sumaven un total de 5.526 persones, entre els empleats directes i els subcontractats.

L'actual arquitectura del grup alimentari bonÀrea Guissona està formada per la Corporació Alimentària Guissona SA, la Cooperativa Agropecuària de Guissona, la Caixa Rural de Guissona (una de les poques caixes que ha sobreviscut a Catalunya), les dues fundacions, els Serveis Agropecuaria de Assegurances i els Serveis Mèdics Guissona.


 Nom: Jaume Alsina Calvet (Guissona, 1934)

 Família: casat, pare de set fills. Ramon Alsina, un d'ells, és el conseller delegat de la Corporació Alimentària de Guissona (CAG).

 Càrrec: president i fundador de la CAG, entre d'altres entiotats del grup.

 Negoci: de professió veterinari, és ramader i empresari del sector.

 Un lloc: ha passat moltes vacances a Salou i a la Val d'Aran.

 Actitud davant el procés: ha manifestat diverses vegades que "nosaltres no ens fiquem en política". No se li coneixen accions públiques en cap direcció

Les tendes de bonÀrea

Per què un grup ramader i industrial crea una xarxa de vendes pròpia? La pregunta tenia una resposta immediata: per la crisi de sobreproducció que patia el Grup. Li calia obrir una via de comercialització que superés la venda a les cadenes de distribució. Tanmateix, el pas era arriscat ja que s'entrava a competir amb les ensenyes del sector (Mercadona, Caprabo, etc.) que fins aleshores havien estat clients.

Les primeres tendes obren en petit format entre 1994 i 1995 amb el nom d'ÀreaGuissona a Reus i a Barcelona, al barri de Sants. El seu precedent va ser la venda a domicili i en règim de cash & carry per a per a clients professionals. En dades de 2018, el Grup venia el 80% de la seva producció a través de 489 establiments de la cadena, que rebien 1,2 milions de clients setmanals, un 8% dels quals a Catalunya. La resta de producció per a l'alimentació humana es comercialitza a través de majoristes, el cash & carry, el canal Horeca (hotels, restaurants, cafeteries), i una petita part a l'exportació. Les benzineres s'estrenen el 1991, i en quinze anys passen a ser 41 i més de 50 en l'actualitat, omplint els dipòsits dels clients a un preu molt competitiu.

L'estratègia comercial es fonamenta en les franquícies. Però molt elaborades, ja que l'empresa cobreix tots els aspectes de l'establiment i el franquiciat abona una quota única per disposar del servei. “La clau de l’èxit és tan senzilla i tan complexa com oferir als nostres clients una gran qualitat a un preu sense competència”, en paraules de jaume Alsina.
 

Cecot premia la trajectòria professional de Jaume Alsina. A la foto, amb el president de Catalunya, Quim Torra, i el de Cecot, Antoni Abad.  Foto: Cecot.


La doctrina Alsina

Tot el fenomen Guissona està impregnat del que se'n pot dir la "doctrina Alsina", ja que la seva figura ha estat present des del primer moment fundacional de 1959 fins a l'actualitat, en què als seus 86 anys presideix la Corporació i d'altres entitats del Grup. Podem parlar de "doctrina" en la mesura que el projecte Guissona ha seguit una línia constant sense viratges -la "idea" inicial", i que el seu protagonista ha estat generós a explicar-la. Tant en aparicions en actes públics, en discursos a les juntes d'accionistes i en llibres i declaracions de premsa o a la ràdio i la televisió. És així que Alsina podria classificar-se entre els empresaris catalans que no han defugit obsessivament la presència pública, com han fet tants d'altres.

Oriol Amat ha escrit que "Alsina va tenir la visió estratègica que calia arribar a ser una empresa de grans dimensions i per això sempre ha utilitzat la planificació estratègica amb aquest motiu". Amat també destaca que els viatges per observar experiències d'altres països ha estat una constant d'Alsina.

Defugir la dependència dels bancs i finançar-se amb els recursos dels propis socis ha estat una altra de les claus: "He aconseguit que la gent es fiés de nosaltres", diu amb satisfacció Alsina per entendre com des dels anys 80 va aconseguir que els socis lliuressin la meitat dels seus beneficis al fons de previsió de la cooperativa. Sobre la creació de la SA, creia que "el model cooperatiu és assembleari i funciona per a la producció de carn, però si volíem fer coses grans, necessitàvem una societat anònima".

Alsina presideix actualment la Corporació, els patronats de bonÀrea Fundació Assistència i de bonÀrea Fundació Sport. Al llarg de la seva vida, Alsina ha rebut nombroses guardons i reconeixements empresarials. Entre d'altres, el 2019 va rebre el Reconeixement de la patronal Cecot a la Personalitat en el curs de la Nit de l'Empresari al TNC de Barcelona i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2010.

La periodista Mar Galtés recollia l'any 2009 algunes opinions sobre Alsina, com aquestes: "Sap posar-se al dia del que passa al mercat i veu la jugada amb antelació", o que "mai no ha fet ostentació de poder". I detallava que "la gent el para pel carrer, el saluda, el reconeix i li agraeix el progrés econòmic, en una actitud que el faria semblant a un antic noble generós amb els seus súbdits".  Tanmateix, més enllà d'aquest retrat d'aìres paternalistes, també recollia judicis sobre la seva línia directiva, que reconeixien que "se li té respecte, el 90% de la població viu directament o indirectament de l'empresa. I ell la dirigeix amb ma de ferro". 

Segons la mateixa periodista de La Vanguardia, el nucli familiar dels Alsina estaria controlant (dades de 2009) un 10% del capital de la Corporació. Quan algú li ha retret que els seus set fills han treballat, directament o no, a l'empresa, ell ha respost que la CAG "no té res d'empresa familiar, perquè si les coses no s'estiguessin fent bé, hi ha el 90% restant d'accionistes per corregir-ho".  Un dels seus fills, Ramon Alsina Cornellana, és el conseller delegat i una altra filla, Maria Teresa Alsina Cornellana, dirigeix la cadena bonÀrea.
 

Presència de Maria Teresa Alsina, directora de les botigues BonÀrea, al Rotary Club de Terrassa, el 2018. Foto: Rotary Club de Terrassa.


No tots els grans empresaris catalans s'avenen pujar a l'escenari d'un teatre per explicar-se davant de centenars de persones. Això ho va fer Alsina, per exemple, el 9 de març d'aquest any al teatre municipal d'Igualada, en un acte de l'Aula Universitària de la Gent Gran, just tres o quatre dies abans del confinament de la comarca de l'Anoia sencera per la pandèmia. la crònica periodística va deixar constància que "el públic va trobar un empresari atípic, intel·ligent, finíssim i que va emprar paraules molt entenedores per explicar a tothom aspectes prou complexos d'un gegant que marca el camí en el sector alimentari (...) Va agradar i no va deixar cap pregunta sense resposta", acabava escrivint l'AnoiaDiari.

Maria Teresa Alsina segueix l'exemple del seu pare i participa en actes informatius sobre l'experiència de Guissona. El febrer de 2018, per exemple, va oferir una extensa sessió en un sopar del Rotary Club de Terrassa, com a directora de les botigues.
 

Jaume Alsina Calvet. Foto: Cecot.


Quan l'any 1999 el grup fa una opció radical per a la digitalització a tots els nivells, de la ma del seu soci tecnològic Comparex i aplicant tecnologia de Microsoft 365 i Teams, els 85 anys d'edat d'Alsina no són obstacle perquè sentenciï que "necessitàvem canviar els nostres procediments i la forma de treballar per aconseguir trencar sitges i utilitzar eines modernes que permetin els nostres empleats ser més productius i, al mateix temps, sentir-se més integrats dins de l'organització, eliminant distàncies i incentivant la motivació i la cohesió dels equips".

Alsina no és un gran amant de l'autocrítica. I si ho és, se la guarda per a ell. En unes recents declaracions a una publicació del Col·legi d'Economistes, a l'hora d'analitzar la seva trajectòria li costava trobar errors importants perquè "segurament els he oblidat o el temps els ha fet petits. Personalment, penso que podia haver fet millor diverses coses". Mirant enrere, reconeixia que "no vull tenir pretensions, però crec que seguiria el mateix camí".

En les mateixes declaracions, refermava el concepte de la idea fundacional que l'havia activat des que tenia 25 anys: "Jo, si més no, era conscient que érem en un moment i lloc oportuns per donar una solució i reduir l'emigració al camp i iniciar una activitat convenient.  Aviat el temps ens confirmà aquesta oportunitat (...) Des dels principis hem tingut clara la nostra missió i d'aquí els objectius, que mantenim durant aquest llarg període. Com deia, hem fet molt de camí i sense variar el rumb (...)".  Imaginant el futur de la companyia l'any 2050, augurava que en aquest trenta anys li semblaria "raonable" multiplicar per dos o por tres el seu volum.
 
Una empresa estudiada a les escoles de negocis

El cas del Grup Alimentari Guissona ha estat objecte d'estudi en diverses facultats universitàries i escoles de negocis. És indubtable que la seva transparència pel que fa a comunicar dades i mostrar la seva obra al públic per nombrosos canals hi ha ajudat. Però el que atrau del model Guissona és perquè ha estat considerada com un cas únic. Per l'arrelament al seu entorn agrari immediat i per la seva integració vertical: "A la planta de la Closa, el bestiar entra viu per un banda i surt en safates de carn a punt de venda per l'altra", ha dit Jaume Alsina. 

Amb motiu del 50è aniversari, el Grup va difondre un llibre monumental de gran format, farcit amb imatges i fites de la seva història: Grup Alimentari Guissona, 1959-2009. Josep Roca i Mercè Roca han publicat Una estratègia singular. Claves del éxito del Grupo Alimentario Guissona, i també Caso Guissona. Casos de empresa. En el llibre Avançant. Claus per sobreviure i créixer, Oriol Amat i Pilar Lloret s'ocupen de l'empresa. Francesc Reguant la va analitzar a Entendre l'agricultura. La figura de Jaume Alsina ha estat inclosa en l'obra Capitans d'indústria, de Francesc Canosa, i en un capítol de Cien empresarios catalanes,a càrrec de Ramon Aymerich.






​​​​​
​​​​​
​​​​​
​​​​​
​​​​​

​​​​​
​​​​
​​​​
​​​
​​​
​​


























 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

També hauries de llegir
Fa 18 setmanes

10 coses que potser no sabies de bonÀrea i Jaume Alsina

Fa 19 setmanes

Els Colomer, cosmètica, perruqueria i pàtria

Fa 20 setmanes

Mar Raventós, l'última capitana catalana de Codorníu

Fa 21 setmanes

Els Suqué Mateu, quan el casino sempre guanya

Fa 22 setmanes

Les germanes Godia, una gran fortuna catalana amb arrels a l'antic règim

Fa 23 setmanes

Emilio Cuatrecasas, l'advocat més ric d'Espanya, ferit per Hisenda

Fa 24 setmanes

Lluís Bassat, entre la tragèdia jueva i el triomf a la publicitat

Fa 25 setmanes

Els Millet, de la Renaixença a l'ensorrament del Palau

Fa 26 setmanes

Vall Companys, el poder agroalimentari familiar de Lleida

Fa 27 setmanes

La Catalana Occidente de la família Serra Farré, el seny assegurat

Fa 28 setmanes

Salvador Alemany, l'empresari sense empresa

Fa 29 setmanes

Els Ferrer Salat, del Cercle d'Economia al mecenatge verd

Fa 30 setmanes

Carles Sumarroca, el patriarca que se sent pagès

Fa 31 setmanes

Antoni Vila Casas, filantrop i independentista

Fa 32 setmanes

Isak Andic, l'imperi mundial de moda Mango

Fa 33 setmanes

Maria Reig, la dona més rica i trencadora d'Andorra

Fa 34 setmanes

Demetrio Carceller: petroli, cervesa Damm i cultura

Fa 35 setmanes

Els Puig, capitans d'indústria amb fragància reial

Fa 36 setmanes

Joan Gaspart, de lloctinent de Núñez a «expert en el fracàs»

Fa 37 setmanes

Els Carulla, entre el mecenatge i la Gallina Blanca dels ous d'or

Fa 38 setmanes

Carmen Cervera, de filla d'un mecànic a baronessa Thyssen

Fa 51 setmanes

Luis Conde, el caçatalents que va apostar per Ciutadans

Fa 52 setmanes

Josep Lluís Núñez, el constructor sense manies que va regnar al Camp Nou

Fa 53 setmanes

Els Suñol, Barça, sucre i mecenatge

Fa 54 setmanes

Casa Tarradellas, les pizzes d'un empresari que se sent només un pagès

Fa 55 setmanes

Els Tous, el somni de les joies a l'abast de tothom

Fa 56 setmanes

José Luis Bonet, les caves Freixenet del poder

Fa 57 setmanes

Els Godó i «La Vanguardia», una nissaga i un negoci irrepetibles

Fa 58 setmanes

Els Valls-Taberner: banca, Opus i corona

Fa 59 setmanes

Manuel Lao, un home fet a si mateix

Fa 60 setmanes

Vidal-Quadras, banca, esclavisme i política

Fa 62 setmanes

Els Feliu, l'electricitat que ve d'Olot

Fa 63 setmanes

Alberto Palatchi, de Pronovias a la premsa del cor

Fa 64 setmanes

Borja García-Nieto, la burgesia «ecuestre»

Fa 65 setmanes

Sol Daurella, el secret de la Coca-Cola

Fa 66 setmanes

Els Güell, la burgesia girada cap a Madrid

Fa 69 setmanes

Grifols, l'Íbex sobiranista mimat per Washington

Fa 70 setmanes

Els Gallardo, entre la discreció burgesa i l'unionisme de carrer

Fa 72 setmanes

Els Molins: Opus, ciment i catalanisme

Fa 73 setmanes

Els Cambó, el declivi d'un llegat

Fa 74 setmanes

Els Lara, els prínceps destronats de Planeta

Fa 75 setmanes

Els ​Samaranch, entre la foscor i la glòria

Participació