24
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
26
d'octubre
a les
12:50h
Les defenses de Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Cèsar Puig i Pere Soler sabien, quan la magistrada Concepción Espejel va deixar el judici als Mossos vist per a sentència, que la vista oral havia anat bé. La prova practicada a l'Audiència Nacional, més extensa en determinats àmbits que no pas la del Tribunal Suprem, havia funcionat, i testimonis clau de les acusacions, el relat dels quals ha fonamentat la criminalització del procés i de la policia catalana, havien quedat en entredit. Tot i així, l'absolució i la contundència en alguns punts de la sentència ha agafat molts per sorpresa, més enllà que se sabia que el ponent, el magistrat Ramon Sáez Valcárcel, és de tarannà progressista i podia entendre més fàcilment que altres jutges, com la pròpia Espejel, propera al PP, l'actuació dels Mossos d'Esquadra durant la tardor del 2017.
La sentència de Trapero té moltes derivades. Suposa un dur revés per a la Fiscalia, que no només no ha pogut mantenir l'acusació inicial de rebel·lió, sinó que ni tan sols ha pogut acreditar la sedició o la desobediència. Ara ha de decidir si presenta recurs, tot i que és difícil que canviï el sentit del veredicte de l'Audiència Nacional, per molt que no s'hagi pres per unanimitat. L'absolució també posa de relleu les contradiccions amb el Suprem, que va jutjar els mateixos fets fa un any i mig, va dir que els Mossos van actuar d'acord amb el Govern per impulsar el procés i va condemnar els líders de l'1-O per un delicte de sedició. Però més enllà d'això, l'absolució del major dels Mossos pot tenir conseqüències en causes que encara estan obertes o que ja s'han jutjat, com ara la violència policial a Barcelona, la situació dels presos, o els procediments pendents a l'exili.
Els fets d'octubre com a dret de protesta
Una de les causes relacionades amb l'1-O que continua oberta és la del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, on s'està fent molta feina per determinar qui va ordenar les càrregues policials del dia del referèndum i exigir responsabilitats. A dia d'avui hi ha una cinquantena d'agents i comandaments de la policia espanyola investigats per l'actuació en una dotzena de col·legis electorals de la capital catalana. Se'ls investiga pels delictes de lesions i delicte d'odi i entre d'altres hi ha l'escopeter que va disparar la bala de goma que va fer perdre l'ull a Roger Español. L'associació d'advocats en defensa dels drets humans Iridia és una de les parts en aquesta causa i considera que la sentència de l'Audiència Nacional sobre Trapero pot ser positiva perquè emmarca els fets del 20-S i l'1-O en el dret de protesta i, des d'aquí, analitza l'actuació policial.
De fet, Iridia aportarà la sentència de l'Audiència Nacional a la causa del jutjat 7. Ho explica Andrés García Berrio, advocat i codirector de l'organització, a NacióDigital. Segons el penalista, el tribunal emmarca els fets de la tardor de 2017 dins del "dret de protesta", i a partir d'aquí analitza l'actuació policial. Aquesta interpretació és la que ha fet fins ara el jutge que instrueix la causa sobre la violència policial de Barcelona, i també el sentit de les resolucions de l'Audiència de Barcelona sobre aquesta qüestió. "La sentència reafirma la visió de diversos jutges que això té a veure amb el dret de protesta pacífica, i argumenta que hi havia prou instruments per impedir l'1-O i els seus efectes sense actuar de manera tan forta contra la població", diu García Berrio. L'Audiència, en aquest sentit, valida l'actuació dels Mossos, que van prioritzar la prudència i la mediació.
Contradiccions amb el Suprem
Sigui com sigui, cal tenir en compte que la sentència de l'Audiència Nacional encara no és ferma. La Fiscalia hi pot presentar recurs, i fonts jurídiques consultades aquests últims dies apunten que és molt probable que ho faci si no és que rep alguna indicació des de la Fiscalia General de l'Estat. El primer recurs seria d'apel·lació, a la mateixa Audiència Nacional, i en última instància qui revisaria la sentència seria el Tribunal Suprem. "És raonable pensar que si el Suprem s'ha de pronunciar sobre el cas Trapero, intentarà acomodar totes dues sentències", sosté Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, en declaracions a aquest diari. Un cop la sentència sigui ferma i es pugui veure en quins termes acaba el procediment, es podrà determinar si hi ha una contradicció entre totes dues resolucions i valorar si s'interposa un recurs de revisió. En tot cas, aquest recurs el revisaria la mateixa sala segona del Suprem i les defenses hi veuen poc futur.
Mentre la sentència no sigui ferma, l'efecte que té sobre els presos és sobretot de relat. Sobre la taula hi ha dues sentències que diuen coses aparentment diferents sobre els fets de la tardor de 2017. Joaquim Forn, condemnat a deu anys i mig de presó, és un dels més afectats per l'absolució de Trapero i l'excúpula d'Interior, perquè el Suprem diu que l'exconseller va posar la policia catalana al servei del procés, i això l'Audiència Nacional ho descarta. El seu advocat, Xavier Melero, és poc optimista sobre el recurs de revisió i considera que l'absolució de Trapero pot accelerar la concessió dels indults perquè existeixen "dos pronunciaments contradictoris sobre una mateixa causa". La via dels indults està sobre la taula del govern espanyol i ja s'estan tramitant. Una altra opció, complementària, que facilitaria la sortida de la presó dels líders de l'1-O seria la reforma del delicte de sedició. La llei d'amnistia sembla que té poca viabilitat pel "no" del PSOE.
Conclusions com les de Schleswig-Holstein
Més optimista és la situació per als líders de l'independentisme a l'exili, on les batalles judicials es compten per victòries. Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí són eurodiputats i tenen inviolabilitat, per tant poden viatjar lliurement per tot Europa (excepte a Espanya, on el Suprem manté les ordres de detenció malgrat les prerrogatives parlamentàries). La sentència sobre Lluís Puig situa a l'horitzó un veredicte similar quan les causes de l'expresident i els exconsellers arribin a judici. I paral·lelament, l'absolució de Trapero és vista com una bona oportunitat per desacreditar els fets pels quals la justícia espanyola reclama l'extradició dels dirigents independentistes i de cara també a les causes judicials als tribunals internacionals.
Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, sosté en declaracions a NacióDigital que la sentència de l'Audiència Nacional demostra que amb una interpretació de la prova "menys esbiaixada" es poden treure conclusions "més properes a la realitat", i remarca que en la valoració dels vídeos del cas dels Mossos el tribunal arriba a la mateixa conclusió que els jutges de Schleswig-Holstein que van veure el cas del president a l'exili. "Farem servir la sentència a Europa, perquè constata que hi ha hagut dues visions diferents, una de política i una de jurídica", apunta l'advocat. De tota manera, Boye apunta l'absolució de Trapero, que està molt ben argumentada, també obre la porta a un nou escenari per a la gent que encara no ha estat jutjada pels fets de l'1-O.
La sentència de Trapero té moltes derivades. Suposa un dur revés per a la Fiscalia, que no només no ha pogut mantenir l'acusació inicial de rebel·lió, sinó que ni tan sols ha pogut acreditar la sedició o la desobediència. Ara ha de decidir si presenta recurs, tot i que és difícil que canviï el sentit del veredicte de l'Audiència Nacional, per molt que no s'hagi pres per unanimitat. L'absolució també posa de relleu les contradiccions amb el Suprem, que va jutjar els mateixos fets fa un any i mig, va dir que els Mossos van actuar d'acord amb el Govern per impulsar el procés i va condemnar els líders de l'1-O per un delicte de sedició. Però més enllà d'això, l'absolució del major dels Mossos pot tenir conseqüències en causes que encara estan obertes o que ja s'han jutjat, com ara la violència policial a Barcelona, la situació dels presos, o els procediments pendents a l'exili.
Els fets d'octubre com a dret de protesta
Una de les causes relacionades amb l'1-O que continua oberta és la del jutjat d'instrucció 7 de Barcelona, on s'està fent molta feina per determinar qui va ordenar les càrregues policials del dia del referèndum i exigir responsabilitats. A dia d'avui hi ha una cinquantena d'agents i comandaments de la policia espanyola investigats per l'actuació en una dotzena de col·legis electorals de la capital catalana. Se'ls investiga pels delictes de lesions i delicte d'odi i entre d'altres hi ha l'escopeter que va disparar la bala de goma que va fer perdre l'ull a Roger Español. L'associació d'advocats en defensa dels drets humans Iridia és una de les parts en aquesta causa i considera que la sentència de l'Audiència Nacional sobre Trapero pot ser positiva perquè emmarca els fets del 20-S i l'1-O en el dret de protesta i, des d'aquí, analitza l'actuació policial.
Iridia aportarà la sentència de Trapero a la causa contra la violència policial de l'1-O a Barcelona
De fet, Iridia aportarà la sentència de l'Audiència Nacional a la causa del jutjat 7. Ho explica Andrés García Berrio, advocat i codirector de l'organització, a NacióDigital. Segons el penalista, el tribunal emmarca els fets de la tardor de 2017 dins del "dret de protesta", i a partir d'aquí analitza l'actuació policial. Aquesta interpretació és la que ha fet fins ara el jutge que instrueix la causa sobre la violència policial de Barcelona, i també el sentit de les resolucions de l'Audiència de Barcelona sobre aquesta qüestió. "La sentència reafirma la visió de diversos jutges que això té a veure amb el dret de protesta pacífica, i argumenta que hi havia prou instruments per impedir l'1-O i els seus efectes sense actuar de manera tan forta contra la població", diu García Berrio. L'Audiència, en aquest sentit, valida l'actuació dels Mossos, que van prioritzar la prudència i la mediació.
Contradiccions amb el Suprem
Sigui com sigui, cal tenir en compte que la sentència de l'Audiència Nacional encara no és ferma. La Fiscalia hi pot presentar recurs, i fonts jurídiques consultades aquests últims dies apunten que és molt probable que ho faci si no és que rep alguna indicació des de la Fiscalia General de l'Estat. El primer recurs seria d'apel·lació, a la mateixa Audiència Nacional, i en última instància qui revisaria la sentència seria el Tribunal Suprem. "És raonable pensar que si el Suprem s'ha de pronunciar sobre el cas Trapero, intentarà acomodar totes dues sentències", sosté Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, en declaracions a aquest diari. Un cop la sentència sigui ferma i es pugui veure en quins termes acaba el procediment, es podrà determinar si hi ha una contradicció entre totes dues resolucions i valorar si s'interposa un recurs de revisió. En tot cas, aquest recurs el revisaria la mateixa sala segona del Suprem i les defenses hi veuen poc futur.
Quan la sentència de Trapero sigui ferma es podrà presentar un recurs de revisió al Suprem, però les defenses dels presos hi veuen poc futur
Mentre la sentència no sigui ferma, l'efecte que té sobre els presos és sobretot de relat. Sobre la taula hi ha dues sentències que diuen coses aparentment diferents sobre els fets de la tardor de 2017. Joaquim Forn, condemnat a deu anys i mig de presó, és un dels més afectats per l'absolució de Trapero i l'excúpula d'Interior, perquè el Suprem diu que l'exconseller va posar la policia catalana al servei del procés, i això l'Audiència Nacional ho descarta. El seu advocat, Xavier Melero, és poc optimista sobre el recurs de revisió i considera que l'absolució de Trapero pot accelerar la concessió dels indults perquè existeixen "dos pronunciaments contradictoris sobre una mateixa causa". La via dels indults està sobre la taula del govern espanyol i ja s'estan tramitant. Una altra opció, complementària, que facilitaria la sortida de la presó dels líders de l'1-O seria la reforma del delicte de sedició. La llei d'amnistia sembla que té poca viabilitat pel "no" del PSOE.
Conclusions com les de Schleswig-Holstein
Més optimista és la situació per als líders de l'independentisme a l'exili, on les batalles judicials es compten per victòries. Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí són eurodiputats i tenen inviolabilitat, per tant poden viatjar lliurement per tot Europa (excepte a Espanya, on el Suprem manté les ordres de detenció malgrat les prerrogatives parlamentàries). La sentència sobre Lluís Puig situa a l'horitzó un veredicte similar quan les causes de l'expresident i els exconsellers arribin a judici. I paral·lelament, l'absolució de Trapero és vista com una bona oportunitat per desacreditar els fets pels quals la justícia espanyola reclama l'extradició dels dirigents independentistes i de cara també a les causes judicials als tribunals internacionals.
Boye sosté que la sentència de l'Audiència Nacional fa "una valoració jurídica" de la prova i arriba a les mateixes conclusions que el tribunal que va veure el cas de Puigdemont a Alemanya
Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, sosté en declaracions a NacióDigital que la sentència de l'Audiència Nacional demostra que amb una interpretació de la prova "menys esbiaixada" es poden treure conclusions "més properes a la realitat", i remarca que en la valoració dels vídeos del cas dels Mossos el tribunal arriba a la mateixa conclusió que els jutges de Schleswig-Holstein que van veure el cas del president a l'exili. "Farem servir la sentència a Europa, perquè constata que hi ha hagut dues visions diferents, una de política i una de jurídica", apunta l'advocat. De tota manera, Boye apunta l'absolució de Trapero, que està molt ben argumentada, també obre la porta a un nou escenari per a la gent que encara no ha estat jutjada pels fets de l'1-O.