ciència-ficció

Científics asseguren que hi ha una possibilitat del 50% d'estar vivint en una simulació com «Matrix»

Un estudi publicat a "Scientific American" aborda tres possibilitats arran d'un argument filosòfic explorat al llarg de la humanitat

per NacióDigital , 22 d'octubre de 2020 a les 18:09 |
Una imatge de la saga cinematogràfica | Wikicommons
A la saga cinematogràfica The Matrix, que actualment té la seva quarta entrega en procés de rodatge, la humanitat viu atrapada en una simulació digital creada per les màquines per mantenir les seves ments en un món irreal, mentre utilitzen els seus cossos com a font d'energia. Si bé aquest és un argument recurrent en el gènere de ciència-ficció, hi ha qui estudia que realment la realitat sigui una simulació. I un nou estudi demostra que hi ha un 50% de possibilitats que així sigui.

En un nou article publicat per la revista Scientific American, i recollit via IGN, un grup de científics teoritza sobre les probabilitats que la realitat, en realitat, no sigui més que una simulació digital, són les mateixes que surti cara, o creu, en llençar una moneda a l'aire. És a dir, tenint en compte el ritme de desenvolupament informàtic, és tan probable que la humanitat visqui en una mena de Matrix... com que no.


Les probabilitats concretes segons l'estudi es decanten, per molt poc, a favor que la realitat... Sigui real. Concretament d'un 50.222222% a favor de la realitat davant d'un 49.777778% a favor que sigui una simulació programada per ordinador. Els desenvolupadors de l'estudi han centrat els seus càlculs en l'article del filòsof Nick Bostron de 2003 (¿Estem vivint en una simulació?) En el qual s'analitzaven tres possibles opcions.

"Sostinc que a l'almenys una d'aquestes tres possibilitats és certa", explicava Bostron en el seu article. "1. És molt probable que l'espècie humana s'extingeixi abans d'arribar a l'etapa 'posthumana'. 2. És extremadament improbable que qualsevol civilització 'posthumana' executi un nombre de simulacions de la seva pròpia història evolutiva".


"3. És gairebé segur que vivim en una simulació digital", continuava el seu desenvolupament el filòsof abans de concloure que "d'això es dedueix que la creença que existeix una civilització 'posthumana' capaç de realitzar simulacions ancestrals és falsa, llevat que estiguem vivint ja en una simulació".

En realitat, la idea que el món és una simulació no és una cosa de segle XXI, ja que com assenyala l'article de Scientific American es remunta al mite de la cova de Plató (en el qual l'humà només era capaç de veure les ombres de la realitat des de la seva presó a la cova) i al somni de la papallona de Zhuang Zhou.


Però el més interessant de l'article tant de Bostron com del nou estudi, és la idea que en el cas que el món, el que és pres per realitat, no fos més que una simulació digital, no hi hauria manera de demostrar-ho... ni si més no de reconèixer-ho, ja que només seria part d'un sistema més complex en el qual l'evolució humana es passa una vegada i una altra, atrapada en l'eterna paradoxa temporal de "què va ser abans, l'ou o la gallina?".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació