21
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
18:35h
Un dels noms que queda més mal parat de la sentència de l'Audiència Nacional que absol Josep Lluís Trapero i l'excúpula d'Interior és la magistrada Carmen Lamela. Lamela, especialitzada en Dret Penal i titular del jutjat central d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional entre 2015 i 2018, ha tingut a les seves mans algunes de les principals causes dels últims anys, com ara el procés independentista, el dels Mossos, el cas dels joves d'Altsasu, o el de Sandro Rosell. Causes, totes elles, que han generat controvèrsia i polèmica per un motiu o altre. Malgrat les errades flagrants, especialment en la fase d'instrucció, això no ha estat obstacle per aconseguir una promoció al Tribunal Suprem.
Dos casos paradigmàtics d'aquesta poca precisió de Lamela a l'hora d'instruir procediments són el dels Mossos i el de Sandro Rosell. Tot i les diferències evidents, tots dos casos han acabat en l'absolució després de greus acusacions i, fins i tot, de llargues presons preventives. Rosell va ser detingut el 25 de maig de 2017 per ordre de la magistrada per un possible delicte d'organització criminal, blanqueig de capitals i cobrament de comissions il·legals. L'expresident del Barça va ser enviat a presó provisional sense fiança durant quasi dos anys, malgrat els recursos i arguments de la defensa, que pilotava Pablo Molins.
Finalment, la causa va arribar a judici el febrer de 2019 i abans de dictar sentència el tribunal va alliberar Rosell en considerar que no hi havia risc de fuga ni de reiteració delictiva o destrucció de proves. El juliol de l'any passat, l'expresident blaugrana va ser absolt per falta de proves després d'haver passat dos anys en presó preventiva. Rosell encara té altres causes obertes que s'han de resoldre. Fa pocs mesos va presentar una querella contra Lamela per prevaricació i ocultació de proves, i en diverses entrevistes ha estat molt dur amb la seva feina i ha arribat a qualificar-la d'"inhumana".
A la presó, Rosell va coincidir amb els Sànchez i Cuixart, també en preventiva per ordre de Carmen Lamela. En les múltiples entrevistes que ha fet Rosell des que es fora de la presó, ha remarcat la bona relació amb els Jordis durant els mesos que van compartir a Soto del Real. Sànchez i Cuixart continuen a la presó, ara a Catalunya, complint condemna de nou anys per sedició.
Trapero: de la rebel·lió a l'absolució
Qui no va passar per la presó tot i la gravetat dels delictes de què se l'acusava va ser el major dels Mossos Josep Lluís Trapero. La causa també va ser instruïda per Carmen Lamela, que va comprar fil per randa el relat de la Guàrdia Civil i del coronel Diego Pérez de los Cobos. El major, igual que l'exsecretari general d'Interior i el director general dels Mossos, va entrar a l'Audiència Nacional a principis d'any després de dos anys d'instrucció i acusats d'un delicte de rebel·lió que no tenia recorregut per la mateixa sentència del Tribunal Suprem, que el descartava.
La Fiscalia va mantenir l'acusació fins al final del judici, tot i que en cap moment va mirar d'acreditar-la. En l'última sessió, va rebaixar l'acusació a sedició i va oferir com a alternativa un delicte de desobediència amb una forquilla de penes que podia anar des dels deu anys de presó fins a una simple inhabilitació. Finalment, el tribunal ha descartat que hi hagi delicte i ha absolt Trapero i l'excúpula del cos qüestionant el testimoni estrella de l'acusació, Diego Pérez de los Cobos, i el relat que des de la tardor de 2017 ha construït la Guàrdia Civil.
El premi del Suprem amb Marchena de padrí
El juliol de 2018, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb majoria conservadora escollida per la majoria absoluta del PP, va elegir Carmen Lamela com a nova magistrada de la sala segona del Tribunal Suprem. El resultat va ser renyit: va obtenir 13 dels 21 vots del ple del CGPJ. La sala segona, de les més importants i la que veu els principals casos de l'Estat, es considera la més polititzada de la judicatura espanyola. El padrí de Lamela per accedir al nou càrrec va ser Manuel Marchena, president de la sala, i del tribunal que va jutjar els presos polítics l'any 2019. Les febles instruccions de Lamela, amb casos que han acabat en no-res, no han estat impediment per al premi d'una promoció molt buscada.
Dos casos paradigmàtics d'aquesta poca precisió de Lamela a l'hora d'instruir procediments són el dels Mossos i el de Sandro Rosell. Tot i les diferències evidents, tots dos casos han acabat en l'absolució després de greus acusacions i, fins i tot, de llargues presons preventives. Rosell va ser detingut el 25 de maig de 2017 per ordre de la magistrada per un possible delicte d'organització criminal, blanqueig de capitals i cobrament de comissions il·legals. L'expresident del Barça va ser enviat a presó provisional sense fiança durant quasi dos anys, malgrat els recursos i arguments de la defensa, que pilotava Pablo Molins.
Finalment, la causa va arribar a judici el febrer de 2019 i abans de dictar sentència el tribunal va alliberar Rosell en considerar que no hi havia risc de fuga ni de reiteració delictiva o destrucció de proves. El juliol de l'any passat, l'expresident blaugrana va ser absolt per falta de proves després d'haver passat dos anys en presó preventiva. Rosell encara té altres causes obertes que s'han de resoldre. Fa pocs mesos va presentar una querella contra Lamela per prevaricació i ocultació de proves, i en diverses entrevistes ha estat molt dur amb la seva feina i ha arribat a qualificar-la d'"inhumana".
A la presó, Rosell va coincidir amb els Sànchez i Cuixart, també en preventiva per ordre de Carmen Lamela. En les múltiples entrevistes que ha fet Rosell des que es fora de la presó, ha remarcat la bona relació amb els Jordis durant els mesos que van compartir a Soto del Real. Sànchez i Cuixart continuen a la presó, ara a Catalunya, complint condemna de nou anys per sedició.
Trapero: de la rebel·lió a l'absolució
Qui no va passar per la presó tot i la gravetat dels delictes de què se l'acusava va ser el major dels Mossos Josep Lluís Trapero. La causa també va ser instruïda per Carmen Lamela, que va comprar fil per randa el relat de la Guàrdia Civil i del coronel Diego Pérez de los Cobos. El major, igual que l'exsecretari general d'Interior i el director general dels Mossos, va entrar a l'Audiència Nacional a principis d'any després de dos anys d'instrucció i acusats d'un delicte de rebel·lió que no tenia recorregut per la mateixa sentència del Tribunal Suprem, que el descartava.
La Fiscalia va mantenir l'acusació fins al final del judici, tot i que en cap moment va mirar d'acreditar-la. En l'última sessió, va rebaixar l'acusació a sedició i va oferir com a alternativa un delicte de desobediència amb una forquilla de penes que podia anar des dels deu anys de presó fins a una simple inhabilitació. Finalment, el tribunal ha descartat que hi hagi delicte i ha absolt Trapero i l'excúpula del cos qüestionant el testimoni estrella de l'acusació, Diego Pérez de los Cobos, i el relat que des de la tardor de 2017 ha construït la Guàrdia Civil.
El premi del Suprem amb Marchena de padrí
El juliol de 2018, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb majoria conservadora escollida per la majoria absoluta del PP, va elegir Carmen Lamela com a nova magistrada de la sala segona del Tribunal Suprem. El resultat va ser renyit: va obtenir 13 dels 21 vots del ple del CGPJ. La sala segona, de les més importants i la que veu els principals casos de l'Estat, es considera la més polititzada de la judicatura espanyola. El padrí de Lamela per accedir al nou càrrec va ser Manuel Marchena, president de la sala, i del tribunal que va jutjar els presos polítics l'any 2019. Les febles instruccions de Lamela, amb casos que han acabat en no-res, no han estat impediment per al premi d'una promoció molt buscada.