21
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
22
d'octubre
a les
19:20h
Fins a 4.024 nous positius en les darreres hores. La segona onada del coronavirus avança a Catalunya, amb un creixement rellevant de les hospitalitzacions -1.442 ingressats, amb 243 pacients a les UCI- i el risc de rebrot disparat. Els hospitals comencen evidenciar episodis de tensió assistencial mentre a l'atenció primària la situació ja és d'ofec, com descriuen els propis professionals. Tal com apunten diverses fonts consultades per NacióDigital, el volum de PCR practicat en les últimes setmanes per contenir l'expansió del virus ha saturat els centres d'atenció primària (CAP), convertits en primera trinxera de l'ofensiva contra la pandèmia, a diferència del mes de març passat, quan els contagis es detectaven en fase de gravetat.
El protagonisme en el diagnòstic que ha assumit l'atenció primària, sumat a l'allau de casos sospitosos que requereixen una PCR per confirmar o descartar positius, deixa imatges de cues als ambulatoris de Barcelona. De fet, el temps de resposta necessari per comunicar els resultats dels tests s'ha esponjat. Si fa tot just un mes el temps de resposta dels CAP de la capital catalana era d'un màxim de 48 hores, en els darrers dies es constaten dificultats per mantenir el ritme. De fet, ja es respon als casos sospitosos amb un marge de cinc dies. "Fa unes setmanes trucàvem amb un o dos dies als pacients. Ara necessitem molts més dies. Ja ho estem fent saber", exposa el treballador d'un ambulatori de la Dreta de l'Eixample encarregat de l'atenció telefònica als usuaris. "Estem saturats", insisteix aquest professional sanitari.
Famílies amb fills menors d'edat que han hagut de fer PCR als infants per descartar contagis a l'escola -amb el conseqüent aïllament de la unitat familiar per seguir els protocols sanitaris, a l'espera dels resultats- han patit en les darreres setmanes aquesta realitat. En alguns casos comprovats per aquest diari, es necessiten fins a cinc dies laborables a Barcelona -una setmana en total- per obtenir la confirmació d'un test negatiu.
L'estratègia desplegada per Salut per contenir el coronavirus, amb PCR massius i seguiment dels contactes estrets dels casos sospitosos -i ara amb proves ràpides basades en la detecció d'antígens-, és la fórmula aconsellada per mantenir a ratlla la pandèmia. Però aquests cribratges no ha anat acompanyats de tots els recursos que reclama l'atenció primària. Almenys així ho denuncien els professionals, que alerten de situacions de col·lapse pel dèficit de personal i recursos materials. Les queixes del personal sanitari -exposades pels sindicats i recollides per NacióDigital en diversos ambulatoris de Barcelona- també inclouen la dificultat per atendre les consultes telefòniques dels usuaris. Contactar amb els ambulatoris no sempre és senzill.
Des del CAP Raval Nord, la directora, Anna Romagosa, explica que els terminis per entregar resultats de PCR també es demoren més enllà de 48 hores. "No és tant per nosaltres, perquè estem treballant per donar resultats dissabtes i diumenges, si cal, sinó més aviat pel laboratori", explica. Al mateix districte de Ciutat Vella, els responsables del CAP Gòtic donen les mateixes explicacions. "Hi ha saturació al laboratori perquè han començat un nou sistema d’anàlisi", explica el metge de família i adjunt a la direcció, Oriol Rebagliato. Un nou sistema que analitza per tandes els tests. Això havia de permetre agilitzar l'entrega de resultats però, a la pràctica, ha suposat que en cas que hi hagi un resultat positiu, s'hagin de tornar a verificar totes les anàlisis.
Rebagliato exposa que els resultats poden demorar-se fins a cinc dies i membres del col·lectiu Rebel·lió Primària consultats per NacióDigital asseguren tenir constància de retards en els resultats. En aquest cas sí que assenyalen la mancança de personal dels CAP com un dels motius. "Pot haver-hi resultats llestos, però potser no truquem per donar-los perquè implicaria sortir cada dia més tard de les deu de la nit", expliquen.
Més enllà dels retards en la comunicació dels resultats de les PCR, els CAP de Barcelona han iniciat una campanya a xarxes per reclamar canvis i més recursos a l'Ajuntament i la Generalitat. Una de les demandes és la de disposar d'espais addicionals per poder alliberar els ambulatoris de totes les tasques relacionades amb la Covid-19. Fer-les dins les instal·lacions habituals obliga a separar pacients sospitosos de ser positius d'altres que són visitats per patologies diferents, i molts CAP no disposen de prou espai. "Estem col·lapsats", insisteix Romagosa.
Una queixa que també fa referència a la falta de personal i a un excés de burocràcia. "Seria necessari adoptar el sistema de declaracions jurades per fer baixes de curta durada, això reduiria la pressió", defensa. Una demanda que també fan des del col·lectiu Rebel·lió Primària. "Ens trobem amb casos en què persones que han de demanar la tramitació de la baixa al CAP perquè l’Institut Català d'Avaluacions Mèdiques no els envia el document", expliquen. "Tot això passa per no haver dissenyat noves formes de treball per la segona onada quan teníem una mica de calma després de la primera", apunten.
Tant Romagosa com les fonts consultades de Rebel·lió Primària també atribueixen part del caos provocat per la burocràcia al funcionament del sistema de rastreig contractat per Salut amb Ferrovial. "Que els treballadors de Ferrovial no estiguin al CAP suposa molts cops doble feina, perquè ens truquen per separat ells i els afectats", conclouen.
Els usuaris ja han començat a percebre la saturació de l'atenció primària. A més de la realitat als CAP, l'alta ocupació de les UCI preocupa i els hospitals estan a una setmana d'haver de desprogramar de nou operacions. El Departament de Salut no se n'amaga. "Els indicadors no conviden a l'optimisme", va advertir tot just aquest dimarts el secretari general de Salut, Marc Ramentol.
El protagonisme en el diagnòstic que ha assumit l'atenció primària, sumat a l'allau de casos sospitosos que requereixen una PCR per confirmar o descartar positius, deixa imatges de cues als ambulatoris de Barcelona. De fet, el temps de resposta necessari per comunicar els resultats dels tests s'ha esponjat. Si fa tot just un mes el temps de resposta dels CAP de la capital catalana era d'un màxim de 48 hores, en els darrers dies es constaten dificultats per mantenir el ritme. De fet, ja es respon als casos sospitosos amb un marge de cinc dies. "Fa unes setmanes trucàvem amb un o dos dies als pacients. Ara necessitem molts més dies. Ja ho estem fent saber", exposa el treballador d'un ambulatori de la Dreta de l'Eixample encarregat de l'atenció telefònica als usuaris. "Estem saturats", insisteix aquest professional sanitari.
Famílies amb fills menors d'edat que han hagut de fer PCR als infants per descartar contagis a l'escola -amb el conseqüent aïllament de la unitat familiar per seguir els protocols sanitaris, a l'espera dels resultats- han patit en les darreres setmanes aquesta realitat. En alguns casos comprovats per aquest diari, es necessiten fins a cinc dies laborables a Barcelona -una setmana en total- per obtenir la confirmació d'un test negatiu.
L'estratègia desplegada per Salut per contenir el coronavirus, amb PCR massius i seguiment dels contactes estrets dels casos sospitosos -i ara amb proves ràpides basades en la detecció d'antígens-, és la fórmula aconsellada per mantenir a ratlla la pandèmia. Però aquests cribratges no ha anat acompanyats de tots els recursos que reclama l'atenció primària. Almenys així ho denuncien els professionals, que alerten de situacions de col·lapse pel dèficit de personal i recursos materials. Les queixes del personal sanitari -exposades pels sindicats i recollides per NacióDigital en diversos ambulatoris de Barcelona- també inclouen la dificultat per atendre les consultes telefòniques dels usuaris. Contactar amb els ambulatoris no sempre és senzill.
Des del CAP Raval Nord, la directora, Anna Romagosa, explica que els terminis per entregar resultats de PCR també es demoren més enllà de 48 hores. "No és tant per nosaltres, perquè estem treballant per donar resultats dissabtes i diumenges, si cal, sinó més aviat pel laboratori", explica. Al mateix districte de Ciutat Vella, els responsables del CAP Gòtic donen les mateixes explicacions. "Hi ha saturació al laboratori perquè han començat un nou sistema d’anàlisi", explica el metge de família i adjunt a la direcció, Oriol Rebagliato. Un nou sistema que analitza per tandes els tests. Això havia de permetre agilitzar l'entrega de resultats però, a la pràctica, ha suposat que en cas que hi hagi un resultat positiu, s'hagin de tornar a verificar totes les anàlisis.
Rebagliato exposa que els resultats poden demorar-se fins a cinc dies i membres del col·lectiu Rebel·lió Primària consultats per NacióDigital asseguren tenir constància de retards en els resultats. En aquest cas sí que assenyalen la mancança de personal dels CAP com un dels motius. "Pot haver-hi resultats llestos, però potser no truquem per donar-los perquè implicaria sortir cada dia més tard de les deu de la nit", expliquen.
"Pot haver-hi resultats dels tests llestos, però potser no truquem per donar-los perquè implicaria sortir cada dia més tard de les deu de la nit", expliquen professionals sanitaris
Més enllà dels retards en la comunicació dels resultats de les PCR, els CAP de Barcelona han iniciat una campanya a xarxes per reclamar canvis i més recursos a l'Ajuntament i la Generalitat. Una de les demandes és la de disposar d'espais addicionals per poder alliberar els ambulatoris de totes les tasques relacionades amb la Covid-19. Fer-les dins les instal·lacions habituals obliga a separar pacients sospitosos de ser positius d'altres que són visitats per patologies diferents, i molts CAP no disposen de prou espai. "Estem col·lapsats", insisteix Romagosa.
Una queixa que també fa referència a la falta de personal i a un excés de burocràcia. "Seria necessari adoptar el sistema de declaracions jurades per fer baixes de curta durada, això reduiria la pressió", defensa. Una demanda que també fan des del col·lectiu Rebel·lió Primària. "Ens trobem amb casos en què persones que han de demanar la tramitació de la baixa al CAP perquè l’Institut Català d'Avaluacions Mèdiques no els envia el document", expliquen. "Tot això passa per no haver dissenyat noves formes de treball per la segona onada quan teníem una mica de calma després de la primera", apunten.
Tant Romagosa com les fonts consultades de Rebel·lió Primària també atribueixen part del caos provocat per la burocràcia al funcionament del sistema de rastreig contractat per Salut amb Ferrovial. "Que els treballadors de Ferrovial no estiguin al CAP suposa molts cops doble feina, perquè ens truquen per separat ells i els afectats", conclouen.
Els usuaris ja han començat a percebre la saturació de l'atenció primària. A més de la realitat als CAP, l'alta ocupació de les UCI preocupa i els hospitals estan a una setmana d'haver de desprogramar de nou operacions. El Departament de Salut no se n'amaga. "Els indicadors no conviden a l'optimisme", va advertir tot just aquest dimarts el secretari general de Salut, Marc Ramentol.