sentència als Mossos

Un torpede argumental al relat del Suprem i la Guàrdia Civil: les claus de l'absolució de Trapero

L'Audiència Nacional justifica sense unanimitat l'actuació dels Mossos el 20-S i l'1-O, i nega que un comportament "prudent" sigui sedició o desobediència

per Bernat Surroca , 21 d'octubre de 2020 a les 13:05 |
Josep Lluís Trapero i Olga Tubau entrant a l'Audiència Nacional | ACN
Ni rebel·lió, ni sedició, ni tampoc desobediència. L'Audiència Nacional ha absolt el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, el secretari general d'Interior, Cèsar Puig, i el director dels Mossos, Pere Soler. La decisió del tribunal, que no s'ha pres per unanimitat i compta amb un vot particular de la seva presidenta a favor d'una condemna per sedició, suposa un torpede al relat del Tribunal Suprem i de la Guàrdia Civil, que passava per criminalitzar els Mossos i situar-los al costat del Govern de Carles Puigdemont per tirar endavant l'1-O i la declaració d'independència. La decisió també suposa un cop dur per a la Fiscalia, que durant tot el procediment ha acusat de rebel·lió tot i saber que no tenia recorregut i finalment no ha pogut acreditar cap delicte.  


Els Mossos no estaven alineats amb el Govern i la sentència posa punt i final -si algú encara en tenia dubtes, després de les declaracions de Trapero al Suprem i a l'Audiència- a la idea d'una policia catalana al servei de la república. El tribunal considera que no es pot acreditar que els acusats volguessin "impedir o dificultar" les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) o de la Fiscalia, ni que tinguessin un acord amb la cúpula del procés per facilitar la votació. Això contradiu tant la sentència del Suprem de fa un any i que manté els líders de l'1-O a la presó, com el relat que fa tres anys que fa la Guàrdia Civil i, concretament, el coronel Diego Pérez de los Cobos, que ha assenyalat els Mossos com una peça clau per tirar endavant la independència. Repassem a continuació cinc claus del veredicte:

1. Ni els Mossos ni Trapero no estaven alineats amb el Govern. El tribunal constata en la sentència, de 96 pàgines, que els Mossos no estaven alineats amb el Govern en el pla per tirar endavant el procés. Així ho havia dit Trapero tant al Suprem com a testimoni com a l'Audiència Nacional com a acusat, i així ho va corroborar la cúpula del cos encapçalada pel comissari Ferran López. La prova practicada al judici no permet acreditar cap acord entre els responsables dels Mossos i els polítics jutjats al Suprem, que compleixen penes d'entre nou i tretze anys de preso per un delicte de sedició que és difícil de sostenir si una peça clau, la policia, no estava d'acord amb les tesis independentistes del Govern. La sentència també destaca el pla de Trapero per detenir Carles Puigdemont i els membres del Govern si així ho requeria el jutge, un fet "de no menor importància". 


La crítica pública de la Prefectura el 23 de setembre de 2017 a les declaracions de Forn, així com les reunions del 26 i 28 de setembre prèvies al referèndum, allunyen els Mossos del Palau de la Generalitat. De fet, la sentència diu que "són nombrosos els fets" que funcionen com a "contrindici" de la hipòtesi de la Fiscalia segons la qual existia un acord entre la cúpula dels Mossos i el Govern, i repassa les converses de Trapero amb Puigdemont i Junqueras advertint que els Mossos complirien la legalitat. "De manera inqüestionable l'acusat es va distanciar públicament del conseller d'Interior i va expressar el seu compromís i el dels Mossos amb el compliment de les resolucions de jutges i fiscals", deixa clar la sentència. 


2. Prudència no és sedició. Aquests tres últims anys la Guàrdia Civil i la Fiscalia han articulat un relat segons el qual els Mossos van actuar amb passivitat per obstaculitzar la feina de les policies espanyoles i facilitar el referèndum. Tot el judici va girar al voltant de la concepció d'ordre públic i de cop havia de ser l'actuació: per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, els Mossos no van actuar amb prou contundència contra els votants; mentre que la policia catalana va prioritzar els criteris de mediació, contenció i proporcionalitat abans d'optar per carregar. La sentència diu que l'actuació de Trapero la tardor del 2017 "semblava estar dirigida a minimitzar els danys, encara que allò suposés la celebració del referèndum il·legal". Per a la sala, l'1-O es van posar sobre la taula pràctiques policials que prioritzaven criteris diferents i que es poden analitzar i qüestionar, però no poden qualificar-se de col·laboració amb els que volien incomplir les ordres judicials. 

El tribunal destaca -acceptant la versió de la defensa i en contra de Pérez de los Cobos- que els Mossos havien d'impedir la votació, però no "a qualsevol preu". "Si això produïa uns danys irreparable, ell en seria responsable i la seva gestió hauria estat un fracàs. Des d'aquest punt de vista, pot entendre's la reiterada menció als principis de proporcionalitat, congruència i oportunitat", diu el veredicte. En aquest sentit, en el que suposa un cop a tot el relat de les acusacions en el procés, estableix que "la prudència en una situació tan extraordinària, encara que possibilités la celebració del referèndum il·legal i afavorís l'estratègia independentista, no pot considear-se com una cooperació a la sedició o a la desobediència als mandats judicial". I llança un dard als cossos policials espanyols: "L'ús de la força contra ciutadans indefensos, gent gran i famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l'acatament a l'ordenament jurídic, encara que fos legítim".
 
3. El 20-S no va passar res. La sentència també treu rellevància als fets del 20 de setembre i, de fet, remarca la bona actuació dels Mossos aquell dia. Segons el tribunal, els Mossos no van col·laborar amb els independentistes i van afrontar la situació per evitar mals majors intentant complir les resolucions judicials. "Es va evitar en un primer moment la reacció violenta contra ciutadans que no manifestaven agressivitat. Quan va aparèixer risc de substracció d'armes dels vehicles de la Guàrdia Civil es va intensificar l'actuació discreta dels agents, i es van esgotar les possibilitats de la mediació amb els líders de la manifestació", diu la sentència. Destaca especialment el fet que reconeix que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart eren "especialment aptes" per a convèncer a la multitud congregada" i que no es va "cedir a le seves pressions".

Diu la sentència també que la diligència judicial per impedir el referèndum, amb l'entrada al Departament d'Economia, es va poder fer, tot i que la comitiva judicial hagués d'estar retinguda dins de l'edifici. Això xoca clarament amb la sentència del Suprem, que condemna a penes de nous anys de presó Sànchez i Cuixart precisament pels fets del 20 de setembre. A parer de l'Audiència Nacional, aquell dia, no va passar res més enllà d'una manifestació i els dos líders de les entitats sobiranistes no van tenir cap incidència en l'actuació del cos de Mossos, que quan va haver d'actuar amb contundència -ja de nit, amb la concentració desconvocada- no va tenir cap problema per fer-ho i "de manera eficaç".


4. Concepción Espejel es queda sola defensant la sedició. La sentència no s'ha adoptat per unanimitat. De fet, s'havia de fer pública la setmana passada però les discrepàncies del tribunal van obligar a ajornar-ne la publicació. La presidenta del tribunal, Concepción Espejel, de tarannà conservador, ha emès un vot particular de 461 pàgines en què defensa que calia condemnar per sedició Josep Lluís Trapero i Pere Soler. Sosté que el judici permet acreditar que tots dos, en connivència amb el Govern, van treballar per facilitar la votació i van posar traves al compliment de les resolucions. La magistrada, seguint el criteri del Suprem, dona validesa al testimoni de Pérez de los Cobos i de la Guàrdia Civil i assegura que els Mossos no van modificar el pla per impedir l'1-O.

El vot particular d'Espejel pot servir de munició a la Fiscalia per presentar un recurs a la sentència que l'hauria de revisar primer la sala d'apel·lació de la mateixa Audiència Nacional i, en última instància, el Tribunal Suprem, que ja es va pronunciar en el seu moment sobre la conducta dels Mossos en el marc del judici del procés. De fet, els testimonis d'un i altre judici han estat molt similar, amb alguna excepció destacada com el del secretari del TSJC, que va avalar el comportament de Trapero i els Mossos l'1-O. Els fets jutjats, al Suprem i a l'Audiència, són pràcticament els mateixos. En un cas, es considera que els Mossos van actuar d'acord amb el Govern, i en l'altre, s'apunta que això no s'ha pogut acreditar. La defensa de Trapero, creu que la Fiscalia ho tindrà "molt difícil" per recórrer la sentència.

5. La sentència del Suprem, en qüestió. La sentència de Trapero suposa un cop dur tant a la Guàrdia Civil, sobre els atestats de la qual es fonamenta bona part del relat contra l'independentisme, com a les tesis de la Fiscalia, la institució més combativa contra el procés, i també a la sentència del Tribunal Suprem. La viabilitat del procés com a mecanisme efectiu per separar Catalunya d'Espanya perd força si els Mossos d'Esquadra no van actuar en connivència amb el Govern i no van participar de la sedició, tal com estableix l'Audiència Nacional. En el seu veredicte, Marchena diu que Forn va instar Trapero a parlar amb Sànchez el 20-S, però l'Audiència diu que això no va tenir cap efecte en l'actuació dels Mossos. Segons el Suprem, les concentracions davant d'Economia van "privar de la llibertat de moviments" la comitiva judicial, mentre que per a l'Audiènia això va ser una situació "injusta" però que no va impedir que es dugués a terme l'actuació. Pels fets del 20-S, Sànchez i Cuixart compleixen pena de presó de nou anys per sedició.

La concepció de l'Audiència Nacional de l'1-O també xoca amb la del Suprem. Aquell dia, diu Marchena, que dona validesa al testimoni de Pérez de los Cobos i els comandaments de la Guàrdia Civil, la policia catalana "seguint les instruccions que tenien" desistien del seu objectiu d'impedir el referèndum davant la resistència de la gent. Per l'Audiència, aquesta actitud és acceptable per evitar "mals majors". Segons el Suprem, l'actuació de Forn va afectar l'actuació dels Mossos, però fos o no fos així, l'Audiència sosté que no es pot acreditar una connivència dels Mossos amb el Govern i que l'actuació policial no pot ser constitutiva de delicte.

L'executiu de Carles Puigdemont va promoure le referèndum, que no va tenir cap validesa més enllà de la qüestió merament simbòlica, no va fer cap gest per instaurar la República i va acatar l'article 155. Els Mossos, diu l'Audiència, estaven al costat de la legalitat espanyola. Tot i així, segons el Suprem, tot plegat és motiu per una condemna per sedició que, en el cas de Forn, arriba fins als deu anys i mig de presó. 

Llegeix aquí la sentència de l'Audiència Nacional:

Sentència de Trapero i l'excúpula d'Interior by edicio naciodigital on Scribd



Llegeix aquí el vot particular emès per Concepción Espejel:

Vot Particular Espejel STC Trapero by edicio naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació