21
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a la
13:43h
La sentència de l'Audiència Nacional que ha absolt el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la resta d'acusats ha estat una garrotada per la Fiscalia espanyola, que havia demanat un càstig pel delicte de rebel·lió, primer, després per sedició i, com a alternativa, per desobediència.
Però suposa també una derrota sense pal·liatius per als qui, des de la dreta política o mediàtica, van intentar aixecar una causa general que centrava en la policia catalana un dels episodis cabdals de la suposada trama. Aquí recordem algunes "perles".
Casado: "Espero que pagui"
El líder del PP, Pablo Casado, era vicesecretari de comunicació del seu partit la tardor del 2017. El 3 d'octubre, només dos dies després del referèndum, va acusar els Mossos de "posar en risc" els agents espanyols, va dir que l'1-O s'havia produït una "persecució" contra la policia i la guàrdia civil espanyola i va admetre que "esperava que Trapero pagués". També va assegurar que les imatges de membres de cossos de seguretat de l'Estat reprimint els ciutadans als col·legis eren "esbiaixades".
Millo, en fals
Un dels grans derrotats de la sentència de l'Audiència Nacional és l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo. En la seva compareixença en el judici de l'1-O, Millo va carregar contra els Mossos, assegurant que "hi havia una alineació" entre el Govern i la policia catalana. Explicant la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017, a pocs dies ja del referèndum, Millo va afirmar que Trapero va expressar que volia donar compliment al mandat judicial per impedir el referèndum, "però no va explicar com".
El testimoni de Millo va anar en la línia de solidificar l'argumentari de la fiscalia en favor de la rebel·lió. Un paper, el que va fer aquell dia, que va provocar estupor i que va merèixer a l'advocat Xavier Melero un sentiment d"indignació i pena" perquè "va voler perjudicar els acusats".
Álvarez de Toledo: "Mira, Trapero"
Cayetana Álvarez de Toledo, diputada del Partit Popular per Barcelona i, fins fa poc, una persona de la confiança de Pablo Casado, ha estat de les dirigents unionistes més agressives contra el major dels Mossos. Des del primer moment. El dia 4 d'octubre del 2017 ja es va permetre ensenyar les reixes al responsable policial, recordant les penes que contemplava el codi penal pels qui haguessin "induït, sostingut o dirigit la sedició o apareguessin en ella com els seus principals autors" i "que fossin persones constituïdes en autoritat".
La diputada del PP recordava el càstig per aquests casos: "De deu a quinze anys". La parlamentària, que sempre llueix suposades credencials liberals, està íntimament vinculada a la família argentina Zorreguieta, compromesa amb la dictadura del general Videla, i ja no és portaveu del seu grup al Congrés.
Rivera: "Els Mossos serveixen al procés"
Des de Ciutadans es van sentir les afirmacions més dures contra els responsables policials. De fet, els Mossos van ser sempre un objectiu a abatre pels d'Albert Rivera des d'abans de l'1-O. En vigílies del referèndum, Rivera va assegurar que els caps dels Mossos "estaven servint el procés i no a la llei". Segons ell, en lloc d'obeir la legalitat, estaven "intentant que no es compleixi". El mateix 1 d'octubre, Rivera va afirmar que Mariano Rajoy va pecar d'"ingenu" per creure en la "lleialtat" dels Mossos d'Esquadra. Rivera, avui apartat del primer pla després de la seva espectacular derrota a les urnes, no ha deixat passar cap oportunitat per escometre contra els Mossos, alimentant qualsevol especulació:
Un dels seus fitxatges estrella va ser l'advocat de l'Estat Edmundo Bal, defensor de la teoria de la rebel·lió, actual portaveu al Congrés. En el discurs intransigent de Bal, l'acusació de rebel·lió contra els Mossos era essencial. Per això, va acusar ja el cop quan la fiscalia va rebaixar l'acusació de rebel·lió per la de sedició, però li va treure rellevància, tot dient: "El criteri dels fiscals sempre té el meu suport".
De fet, el partit taronja "va posar a la presó" Trapero ben aviat. El seu diputat al Congrés Miguel Ángel Gutiérrez, en una intervenció l'octubre del 2017, va preguntar al ministre de l'Interior Zoido: "Com va ser capaç de deixar-se convèncer per un senyor que es deia Trapero? Un senyor que ha acabat a la presó, com sabem tots". Li van haver d'explicar que confonia el desig amb la realitat i que no havia estat detingut ni jutjat.
Pedro J. Ramírez també olorava la presó
No només la classe política més a la dreta buscava la sang contra la cúpula de la policia catalana. El front mediàtic va anar de la mà en l'estratègia repressora. Un dels més significatius en aquesta línia ha estat Pedro J. Ramírez, director d'El Español, que s'ha afegit a fer bullir l'olla sempre que ha pogut.
En aquest tuit ja deia agafar gana a part dels seus lectors, a partir d'un informe de la policia espanyola que es referia a possibles actuacions de mossos alertant dels moviments de les forces d'ordre espanyoles, cosa que "podia portar Trapero a la presó".
Però suposa també una derrota sense pal·liatius per als qui, des de la dreta política o mediàtica, van intentar aixecar una causa general que centrava en la policia catalana un dels episodis cabdals de la suposada trama. Aquí recordem algunes "perles".
Casado: "Espero que pagui"
El líder del PP, Pablo Casado, era vicesecretari de comunicació del seu partit la tardor del 2017. El 3 d'octubre, només dos dies després del referèndum, va acusar els Mossos de "posar en risc" els agents espanyols, va dir que l'1-O s'havia produït una "persecució" contra la policia i la guàrdia civil espanyola i va admetre que "esperava que Trapero pagués". També va assegurar que les imatges de membres de cossos de seguretat de l'Estat reprimint els ciutadans als col·legis eren "esbiaixades".
Millo, en fals
Un dels grans derrotats de la sentència de l'Audiència Nacional és l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo. En la seva compareixença en el judici de l'1-O, Millo va carregar contra els Mossos, assegurant que "hi havia una alineació" entre el Govern i la policia catalana. Explicant la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017, a pocs dies ja del referèndum, Millo va afirmar que Trapero va expressar que volia donar compliment al mandat judicial per impedir el referèndum, "però no va explicar com".
El testimoni de Millo va anar en la línia de solidificar l'argumentari de la fiscalia en favor de la rebel·lió. Un paper, el que va fer aquell dia, que va provocar estupor i que va merèixer a l'advocat Xavier Melero un sentiment d"indignació i pena" perquè "va voler perjudicar els acusats".
Álvarez de Toledo: "Mira, Trapero"
Cayetana Álvarez de Toledo, diputada del Partit Popular per Barcelona i, fins fa poc, una persona de la confiança de Pablo Casado, ha estat de les dirigents unionistes més agressives contra el major dels Mossos. Des del primer moment. El dia 4 d'octubre del 2017 ja es va permetre ensenyar les reixes al responsable policial, recordant les penes que contemplava el codi penal pels qui haguessin "induït, sostingut o dirigit la sedició o apareguessin en ella com els seus principals autors" i "que fossin persones constituïdes en autoritat".
Mira, Trapero:
— Cayetana Alvarez de Toledo (@cayetanaAT) October 4, 2017
“... de diez a quince años, si fueran personas constituidas en autoridad”. pic.twitter.com/Y3MyGfbjye
La diputada del PP recordava el càstig per aquests casos: "De deu a quinze anys". La parlamentària, que sempre llueix suposades credencials liberals, està íntimament vinculada a la família argentina Zorreguieta, compromesa amb la dictadura del general Videla, i ja no és portaveu del seu grup al Congrés.
Rivera: "Els Mossos serveixen al procés"
Des de Ciutadans es van sentir les afirmacions més dures contra els responsables policials. De fet, els Mossos van ser sempre un objectiu a abatre pels d'Albert Rivera des d'abans de l'1-O. En vigílies del referèndum, Rivera va assegurar que els caps dels Mossos "estaven servint el procés i no a la llei". Segons ell, en lloc d'obeir la legalitat, estaven "intentant que no es compleixi". El mateix 1 d'octubre, Rivera va afirmar que Mariano Rajoy va pecar d'"ingenu" per creure en la "lleialtat" dels Mossos d'Esquadra. Rivera, avui apartat del primer pla després de la seva espectacular derrota a les urnes, no ha deixat passar cap oportunitat per escometre contra els Mossos, alimentant qualsevol especulació:
Crónica de un golpe separatista al Estado: ‘Así espiaron los Mossos a la Policía el 1-O: "Lo pide Trapero y lo necesita para ya" https://t.co/HvWibGaKy3
— Albert Rivera (@Albert_Rivera) August 30, 2018
Un dels seus fitxatges estrella va ser l'advocat de l'Estat Edmundo Bal, defensor de la teoria de la rebel·lió, actual portaveu al Congrés. En el discurs intransigent de Bal, l'acusació de rebel·lió contra els Mossos era essencial. Per això, va acusar ja el cop quan la fiscalia va rebaixar l'acusació de rebel·lió per la de sedició, però li va treure rellevància, tot dient: "El criteri dels fiscals sempre té el meu suport".
De fet, el partit taronja "va posar a la presó" Trapero ben aviat. El seu diputat al Congrés Miguel Ángel Gutiérrez, en una intervenció l'octubre del 2017, va preguntar al ministre de l'Interior Zoido: "Com va ser capaç de deixar-se convèncer per un senyor que es deia Trapero? Un senyor que ha acabat a la presó, com sabem tots". Li van haver d'explicar que confonia el desig amb la realitat i que no havia estat detingut ni jutjat.
Pedro J. Ramírez també olorava la presó
No només la classe política més a la dreta buscava la sang contra la cúpula de la policia catalana. El front mediàtic va anar de la mà en l'estratègia repressora. Un dels més significatius en aquesta línia ha estat Pedro J. Ramírez, director d'El Español, que s'ha afegit a fer bullir l'olla sempre que ha pogut.
En aquest tuit ja deia agafar gana a part dels seus lectors, a partir d'un informe de la policia espanyola que es referia a possibles actuacions de mossos alertant dels moviments de les forces d'ordre espanyoles, cosa que "podia portar Trapero a la presó".
Bdias (Esto puede llevar a Trapero a prisión) Mossos de paisano alertaron a colegios de movimientos de la Policía https://t.co/f9Av1ri62q
— Pedro J. Ramírez (@pedroj_ramirez) November 1, 2017