El despertador: 21 d'octubre

Trapero i una òpera bufa

El major i els seus subordinats han estat víctimes durant tres anys del clima d'impunitat que envolta els sectors més durs de la judicatura. Avui també són notícia la moció de censura de Vox, Colau resignada a la venda de l'Estat, els tuits esborrats, la batalla de Trafalgar i Pilar Rahola

per Ferran Casas , 21 d'octubre de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El dilluns, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna per desobediència la mesa del Parlament. El dimarts, de forma irregular, es filtra una sentència de l'Audiència Nacional que absol el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la cúpula dels Mossos per la seva actuació durant l'octubre del 2017. Un any abans, el Tribunal Suprem ha dictat una dura sentència condemnant el Govern, líders civils i la presidenta del Parlament per sedició després d'un intens debat dins i fora del tribunal sobre hi va haver violència i sobre i era no rebel·lió. De l'equació, però, ara en queda fora la policia i això projecta encara més ombres sobre la feina de Manuel Marchena i la sala penal del Suprem.

Tot plegat forma part de les incoherències i les arbitrarietats del sistema judicial espanyol, que per cert ahir vam saber que es resisteix a deixar tranquil·la l'activista Tamara Carrasco. Carme Forcadell condemnada a onze anys i mig de presó per sedició i els seus companys de la mesa, que prenien i votaven amb ella les decisions tot i que, lògicament, no tenien un paper tan central, inhabilitació i prou. Quim Forn deu anys de presó i els seus directes subordinats que, com Cèsar Puig o Pere Soler van executar lleialment les seves ordres, absolts com Trapero i la intendent Laplana. Els testimonis de Pérez de los Cobos o el tinent coronel Baena van servir per condemnar Forn però no als altres.

La judicialització del procés s'ha convertit ja en una òpera bufa que, lamentablement, està trinxant carreres, que manté segrestada la política i que, quan absol, tampoc repara o demana perdó. En tot el procés contra Trapero no només se l'ha perjudicat a ell i als que s'asseien al seu costat al banc dels acusats. També al cos dels Mossos d'Esquadra, sobre el que s'ha mantingut en els darrers tres anys una certa intervenció estatal que, sumada a la deixadesa i les contradiccions dels seus actuals responsables polítics, explica per exemple algunes actuacions com ara les dels aldarulls posteriors a la sentència.

Trapero no estava disposat a acompanyar amb el cos armat que dirigia com a major un procés d'independència al marge de la llei espanyola -ningú del Govern li ho va demanar mai- i fins i tot estava disposat a detenir Puigdemont i els seus consellers si li ho demanava un jutge. Però alguns sectors de l'independentisme primer i l'espanyolisme en ple després -i singularment la premsa de Madrid- van alimentar el contrari durant el seu procés judicial. El que sí que va fer el major va ser intentar actuar amb proporció durant el referèndum de l'1-O, cosa que no van fer els cossos i forces de seguretat de l'estat desplegats.

El major i els seus subordinats, com abans el govern i la mesa del Parlament, han pagat en un procés judicial que ha durat tres anys les contradiccions que he descrit, però també del clima d'impunitat del que, a Espanya, es beneficien els sectors més durs de la judicatura i que fan impossible que en el debat públic es qüestionin les seves arbitrarietats i excessos. I Vox és ara qui condiciona l'espai polític de la dreta espanyola. Avui ho constatarem amb el debat d'una moció de censura al Congrés que no serà més que l'intent de Santiago Abascal i el seu discurs extremista i de l'odi de disputar-li l'hegemonia a Pablo Casado. 
 

Avui no et perdis

» La justícia espanyola absol Trapero per l'1‑O; per Bernat Surroca.

» Perfil: Josep Lluís Trapero, l'heroi efímer que volia detenir Puigdemont; per Bernat Surroca.

» Vox marca l'agenda política amb una moció de censura fallida que incomoda Casado; per Jordi Velert Irles.

» Fil directe: «Osàcar i l'herència enverinada de CDC»; per Joan Serra Carné.

» L'ANC afronta el seu dilema: ha de demanar el vot o fer campanya per una llista a les eleccions?; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Omeprazol independentista»; per Joan Foguet.

»
 Crítica: «Antidisturbios»: sèrie de l'any o policia blanquejada?; per Víctor Rodrigo.

»
 El toc de queda, el penúltim recurs per evitar un nou confinament; per Sara González.

»
 Opinió: «Un dia el bitxo...»; per Francesc Viadel.

» El govern de Colau es resigna a la perpètua privatització dels locals del front marítim; per Andreu Merino.

» Un senyor de Barcelona: Federico Correa, la modernitat; per Toni Vall.

» Enric Casasses rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
 

 El passadís

La precipitació i el cop calent no són bons consellers a l'hora de fer tuits. Ahir ho vam veure amb el Departament d'Empresa, que va anunciar per les xarxes -i va esborrar- les mesures per compensar els sectors afectats per les restriccions de la pandèmia que afectaven diverses conselleries i que va explicar en roda de premsa la portaveu del Govern, Merixell Budó. I fa uns dies ho vam veure amb la UGT, que també va haver d'esborrar una piulada polèmica. La federació d'Hostaleria del sindicat va carregar amb duresa contra el conseller de Treball, Chakir el Homrani. "La UGT d'hostaleria demanem, exigim la dimissió del conseller de Treball per inútil", es llegia en cartell difós a Twitter amb un missatge molt crític amb la falta de suport al sector. També la van esborrar. Potser hi va tenir alguna cosa a veure que El Homrani hagués estat dirigent del sindicat abans de fer el pas a la política institucional.

Vist i llegit

La moció de censura de Vox, que inicia aquest dimecres el debat al Congrés, protagonitza moltes columnes d'opinió a la premsa de Madrid i també a la de Barcelona. Una d'elles és la que signa la periodista de la Sexta Cristina Pardo a El Periódico, que titula "La feblesa del PP". Furga en les contradiccions amb què va al debat la direcció del PP. Pardo assenyala que "si Pablo Casado tingués personalitat forta i idees clares ja hauria explicat amb naturalitat el sentit del seu vot". Segons ella, el problema de fons del president dels conservadors és que "sempre ha mirat mirant de reüll a Vox, té por, i això no pot sortir bé".  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1805, a Cadis, es va produir una de les batalles navals més importants de la història. Una flota britànica, comandada pel vicealmirall Nelson, va derrotar una flota combinada franco-espanyola a les ordres de l'almirall Villeneuve. La batalla de Trafalgar va marcar el final del poder marítim francès, aprofundia en el declivi imperial espanyol i deixava a la Royal Navy, que va ser clau en l'expansió de l'imperi britànic, sense rival fins al segle XX. En aquest vídeo s'explica i es recrea.

 L'aniversari

El 21 d'octubre de l'any 1958, avui celebra el seu 62 aniversari, va néixer a Barcelona, malgrat que té arrels gironines, l'escriptora i periodista Pilar Rahola. Les seves intervencions televisives i radiofòniques, ara a TV3 i Rac1 i abans a Tele5 o a 8tv, l'han convertida en un personatge molt popular i en una de les principals líders d'opinió del país. Escriu també a La Vanguardia i ha publicat diversos llibres. Rahola, vinculada inicialment la intel·lectualitat pujolista, va incorporar-se a ERC a principis dels noranta i en va ser diputada a Madrid i tinent d'alcalde a Barcelona. Es va escindir amb Àngel Colom a finals de la dècada per crear el PI, una sigla no reeixida i que acabaria a CDC.

Des d'aleshores ha estat en sintonia amb l'espai convergent (ara amb Junts) i manté una relació privilegiada amb els presidents Artur Mas -n'és la biògrafa-, Carles Puigdemont i Quim Torra. L'any passat, Sílvia Cóppulo la va entrevistar a El Divan de TV3 i va parlar de la seva faceta personal i política i del seu rol mediàtic, caracteritzat per la seva vehemència. Ho podeu recuperar aquí.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació