20
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
19:48h
Els fons d'inversió continuen fent negoci a Barcelona. Els darrers que han desembutxacat diners a la capital són ABP Investments, Government of Singapore Investment Corporation (GIC) i Host Hotels & Resorts, que han gastat 77 milions d'euros per quedar-se amb 24 dels 26 lots del front marítim que subhastava l'Estat aquest dilluns. Els tres fons són propietaris de l'Hotel Arts a través d'Archer Capital, que té seu a Sidney. L'hotel és al costat dels locals adquirits en un moviment que perpetua la privatització del litoral barceloní. L'Ajuntament ha vist com el govern espanyol ha guanyat amb la subhasta 100 milions d'euros, però ni un cèntim es quedarà a la seva tresoreria.
Des del 1992, la història del front marítim està marcada per la privatització i l'especulació. La zona que hi ha entre l'Hospital del Mar i la Torre Mapfre és propietat de l'Estat, que abans dels Jocs Olímpics la va cedir a l'Ajuntament. El govern municipal de Pasqual Maragall va concedir els drets d’explotació a la societat mercantil Traplaya SL per 67 pessetes per metre quadrat. El cànon no ha variat i fins ara haurien pagat 40 cèntims d'euro per metre quadrats als locals que exploten.
Un preu irrisori en comparació amb el que cost mitjà del metre quadrat a altres zones de la ciutat com la Rambla (183 euros), el Gòtic (41) o el Passeig de Gràcia (34), segons un informe de la Cambra de la Propietat Urbana presentat a finals del 2019. El preu mitjà del metre quadrat en un eix comercial és de 18 euros per metre quadrat, de 15,88 euros a la resta de locals de la ciutat i de 52,93 euros per metre quadrat als centres comercials.
El preu de lloguer que pagaven fins ara els locals subhastats també és irrisori amb els ingressos que generaven els locals d'oci nocturn abans de la pandèmia. Segons la patronal Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon), els ingressos anuals del sector a Catalunya són de 60 milions d'euros.
El responsable de Traplaya era l'exvicepresident del Barça i actual president del Cercle d'Economia Javier Faus. Faus va fusionar l'empresa amb Hovisa el 2002 i el 2006, com a president de la companyia, la va vendre a Host Hotels & Resorts, ABP i GIC, les mateixes empreses que ara s'han quedat amb la propietat, i no només la gestió comercial, de 24 locals del front marítim.
"La subhasta representa continuar amb la tradició d'optar per les opcions privades", reconeix el tinent d'alcaldia de Presidència, Jordi Martí, en declaracions a NacióDigital. Martí, però, assegura que l'Ajuntament té un preacord amb l'Estat per quedar-se amb la titularitat de la franja de terrenys costanera que va de la Barceloneta fins al Fòrum. Un total de 800.000 metres quadrats que inclouen el zoo marí, el poliesportiu de la Mar Bella o un solar a la Barceloneta on es podrien aixecar els equipaments que reclamen els veïns. També cinc guinguetes i els terrenys del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Desconfiança dels veïns: "No ens creiem res"
Martí insisteix que l'Ajuntament és "totalment contrari" a la venda de patrimoni i la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, també ha assegurat avui en roda de premsa que la subhasta que el privatitza ha estat un "error enorme" per part del govern espanyol. "No és el nostre model", ha dit.
L'Ajuntament tenia la intenció de potenciar els usos d'investigació, ciència i docència al front marítim però al juny l'Estat va anunciar la decisió de subhastar restaurants i locals d'oci nocturn. Tot i que el govern municipal va assegurar que intentaria convèncer l'Estat per buscar una alternativa, finalment la venda s'ha consumat. "El procés de subhasta s'ha fet d'amagatotis i amb opacitat", denuncia el vicepresident de l'Associació de Veïns de la Barceloneta, Manel Martínez.
"Si són els mateixos"
L'associació ha estat un dels col·lectius més insistents a l'hora de demanar a l'Estat que cedís la propietat dels locals a l'Ajuntament. "La delegació del govern espanyol ens va prometre el 2019 que no ho vendrien", assegura. Martínez també critica el govern municipal, a qui acusa de "no donar la cara". L'Associació de Veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró, s'expressa en termes similars. "Creiem que l'Ajuntament ha quedat en fora de joc, a no ser que ja li anés bé la subhasta", diu. "Com pot ser que no s'entenguin amb el govern espanyol si són els mateixos?", es pregunta Martínez.
Alguns dels locals subhastats al front marítim. Foto: Ricard Novella.
El representant veïnal de la Barceloneta assegura que desconfia del preacord que l'Ajuntament confia tancar amb l'Estat. "Ja no ens creiem res", diu amb relació als compromisos que explicita Jordi Martí. Giró apunta que la pèrdua de patrimoni pot no acabar aquí, ja que cinc discoteques de la zona (Opium, Carpe Diem, Aqua, Shoko i Ice Bar) gaudeixen d'una pròrroga per seguir funcionant. En el cas d'Opium és de dos anys i en la resta de cinc. "Donem per fet que quan acabi el termini també les subhastaran", vaticina Giró.
Tant Martínez com Giró asseguren que les seves associacions veïnals no descarten emprendre mesures legals per impedir que el resultat de la subhasta es faci efectiu i el mateix han afirmat grups de l'oposició com ERC. L'Ajuntament ha volgut marcar territori assegurant que els fons d'inversió no podran privatitzar "ni un metre més" del que han adquirit a la subhasta. Al seu torn, Archer Capital ha assegurat que vol treballar conjuntament amb l'Ajuntament per promoure l'oci familiar, la cultura i la gastronomia a la zona, deixant de banda l'oci nocturn que fa anys que desperta les queixes dels veïns pels comportaments incívics.
Des del 1992, la història del front marítim està marcada per la privatització i l'especulació. La zona que hi ha entre l'Hospital del Mar i la Torre Mapfre és propietat de l'Estat, que abans dels Jocs Olímpics la va cedir a l'Ajuntament. El govern municipal de Pasqual Maragall va concedir els drets d’explotació a la societat mercantil Traplaya SL per 67 pessetes per metre quadrat. El cànon no ha variat i fins ara haurien pagat 40 cèntims d'euro per metre quadrats als locals que exploten.
Un preu irrisori en comparació amb el que cost mitjà del metre quadrat a altres zones de la ciutat com la Rambla (183 euros), el Gòtic (41) o el Passeig de Gràcia (34), segons un informe de la Cambra de la Propietat Urbana presentat a finals del 2019. El preu mitjà del metre quadrat en un eix comercial és de 18 euros per metre quadrat, de 15,88 euros a la resta de locals de la ciutat i de 52,93 euros per metre quadrat als centres comercials.
El preu de lloguer que pagaven fins ara els locals subhastats també és irrisori amb els ingressos que generaven els locals d'oci nocturn abans de la pandèmia. Segons la patronal Federació Catalana de Locals d'Oci Nocturn (Fecalon), els ingressos anuals del sector a Catalunya són de 60 milions d'euros.
El responsable de Traplaya era l'exvicepresident del Barça i actual president del Cercle d'Economia Javier Faus. Faus va fusionar l'empresa amb Hovisa el 2002 i el 2006, com a president de la companyia, la va vendre a Host Hotels & Resorts, ABP i GIC, les mateixes empreses que ara s'han quedat amb la propietat, i no només la gestió comercial, de 24 locals del front marítim.
"La subhasta representa continuar amb la tradició d'optar per les opcions privades", reconeix el tinent d'alcaldia de Presidència, Jordi Martí, en declaracions a NacióDigital. Martí, però, assegura que l'Ajuntament té un preacord amb l'Estat per quedar-se amb la titularitat de la franja de terrenys costanera que va de la Barceloneta fins al Fòrum. Un total de 800.000 metres quadrats que inclouen el zoo marí, el poliesportiu de la Mar Bella o un solar a la Barceloneta on es podrien aixecar els equipaments que reclamen els veïns. També cinc guinguetes i els terrenys del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Desconfiança dels veïns: "No ens creiem res"
Martí insisteix que l'Ajuntament és "totalment contrari" a la venda de patrimoni i la tinent d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz, també ha assegurat avui en roda de premsa que la subhasta que el privatitza ha estat un "error enorme" per part del govern espanyol. "No és el nostre model", ha dit.
L'Ajuntament tenia la intenció de potenciar els usos d'investigació, ciència i docència al front marítim però al juny l'Estat va anunciar la decisió de subhastar restaurants i locals d'oci nocturn. Tot i que el govern municipal va assegurar que intentaria convèncer l'Estat per buscar una alternativa, finalment la venda s'ha consumat. "El procés de subhasta s'ha fet d'amagatotis i amb opacitat", denuncia el vicepresident de l'Associació de Veïns de la Barceloneta, Manel Martínez.
"Si són els mateixos"
L'associació ha estat un dels col·lectius més insistents a l'hora de demanar a l'Estat que cedís la propietat dels locals a l'Ajuntament. "La delegació del govern espanyol ens va prometre el 2019 que no ho vendrien", assegura. Martínez també critica el govern municipal, a qui acusa de "no donar la cara". L'Associació de Veïns de la Vila Olímpica, Jordi Giró, s'expressa en termes similars. "Creiem que l'Ajuntament ha quedat en fora de joc, a no ser que ja li anés bé la subhasta", diu. "Com pot ser que no s'entenguin amb el govern espanyol si són els mateixos?", es pregunta Martínez.
El representant veïnal de la Barceloneta assegura que desconfia del preacord que l'Ajuntament confia tancar amb l'Estat. "Ja no ens creiem res", diu amb relació als compromisos que explicita Jordi Martí. Giró apunta que la pèrdua de patrimoni pot no acabar aquí, ja que cinc discoteques de la zona (Opium, Carpe Diem, Aqua, Shoko i Ice Bar) gaudeixen d'una pròrroga per seguir funcionant. En el cas d'Opium és de dos anys i en la resta de cinc. "Donem per fet que quan acabi el termini també les subhastaran", vaticina Giró.
Tant Martínez com Giró asseguren que les seves associacions veïnals no descarten emprendre mesures legals per impedir que el resultat de la subhasta es faci efectiu i el mateix han afirmat grups de l'oposició com ERC. L'Ajuntament ha volgut marcar territori assegurant que els fons d'inversió no podran privatitzar "ni un metre més" del que han adquirit a la subhasta. Al seu torn, Archer Capital ha assegurat que vol treballar conjuntament amb l'Ajuntament per promoure l'oci familiar, la cultura i la gastronomia a la zona, deixant de banda l'oci nocturn que fa anys que desperta les queixes dels veïns pels comportaments incívics.