política espanyola

La moció de censura de Vox obliga als partits del «bloc de Colón» a ressituar-se

La iniciativa de Santiago Abascal divideix l'ala dura del PP, amb Aznar a favor del vot en contra i Álvarez de Toledo apostant per"no votar no"

per Pep Martí , 19 d'octubre de 2020 a les 18:06 |
Abascal, Casado i Arrimadas, junts a l'escenari de la concentració de Colón de Madrid, el febrer del 2019. | Europa Press
Dimecres començarà al Congrés el debat de la moció de censura contra el govern de Pedro Sánchez presentada pel partit ultra Vox, amb Santiago Abascal com a candidat alternatiu a la presidència. La iniciativa no té emoció: no hi ha possibilitats que prosperi i no obtindrà el suport de cap formació rellevant. Però sí que forçarà tots els sectors de la dreta espanyola a resituar-se.    

Dins del Partit Popular hi ha un debat sobre quin ha de ser el sentit del vot i el discurs a fer davant la proposta d'Abascal. Això és tan evident que el mateix Pablo Casado ha fet esforços per menystenir-la aquest dilluns, en una compareixença per presentar una proposició de llei sobre la renovació del CGPJ. El líder del PP ha arribat a dir que en la reunió d'avui del consell de direcció ni tan sols se n'havia parlat, cosa si més no sorprenent a dos dies del debat al Congrés. 


"És un tema que no m'importa res", ha dit Casado, que ha definit la moció de censura de "maniobra parlamentària que importa poc". Quan li han insistit a preguntar-li, l'ha tornat a etiquetat, aquest cop titllant-la de "qüestió menor". Però en cap moment ha concretat el sentit exacte del vot dels populars. L'estratègia de Génova és clara: fer tots els possibles per buidar de contingut polític la moció d'Abascal, reduint tant com es pugui el protagonisme del líder ultra, que pretén tot el contrari: agafar embranzida i guanyar capital, emergint com l'exponent d'una dreta desacomplexada i combativa. 


L'escenari, cada cop més plausible, d'un acord entre el PP i el PSOE per renovar el Consell General del Poder Judicial pot facilitar el discurs d'Abascal enfront els partits hegemònics i el "pasteleig" amb les institucions. En el combat que mantenen les tres forces de la fotografia de Colón, Vox apareixeria com la "veritable oposició".

En el si del PP, les posicions no són unànimes. Es palpa l'animadversió a Vox en els corrents més moderats del partit. Ho ha expressat el seu baró més qualificat, el gallec Alberto Núñez Feijóo, que ha afirmat que "la moció de Vox li ve molt bé al govern i molt malament a la unitat de l'oposició". Curiosament, aquest cop el sector més extrem del partit no va a la una.


L'ala dura del PP, dividida

L'expresident José María Aznar va sorprendre més d'un quan, en una intervenció davant Nova Economia Fòrum fa uns dies, va assegurar que, de ser diputat, ell votaria "no" a la moció de censura per considerar-la inoportuna i un baló d'oxigen a Pedro Sánchez. Una actitud que en aquest cas xoca amb la defensada per l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre, qui ha propugnat donar suport a Abascal i treballar per teixis una aliança amb Vox.

En una posició similar, s'ha expressat la díscola diputada per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo, qui ha reclamat "no votar no" a la iniciativa del partit ultra. Un posicionament que, un cop més, l'allunya de la direcció del seu partit i la posa en la frontera de la disidència. En la roda de premsa d'avui, Casado s'ha resistit a referir-se a Álvarez de Toledo, però ha fet un advertiment: només es permet trencar la disciplina de vot en qüestions morals. En qualsevol cas, el vot de la diputada de Barcelona serà un dels moments del debat. 

Convertir Abascal en un segon Hernández Mancha

El líder de Vox intenta fer de la seva moció de censura el que va aconseguir Felipe González presentant-ne una el 1980 contra el president Adolfo Suárez. No tenia opcions de prosperar, però el líder del PSOE va obtenir el botí que buscava: protagonisme, imatge presidencial i una erosió de Suárez -en aquell moment molt esgotat- de la qual possiblement aquest ja no es va recuperar. 

Aquest cop és diferent. Vox pot quedar aïllat i no és clar que la imatge dels eu màxim dirigent el catapulti. La història de les mocions de censura a l'estat espanyol mostra que han deixat cadàvers polítics. L'anterior moció provinent dels rengles de la dreta la va liderar Antonio Hernández Mancha, líder d'Aliança Popular el 1987, que va sortir del cos a cos amb Felipe González molt desgastat. Poc després, perdia el lideratge del partit, que tornava a les mans de Manuel Fraga. Ara, a Génova molts recorden aquella moció i esperen que tingui el mateix efecte per Vox.  

Abascal deixa espai a Ciutadans

La moció de censura de Vox també incideix sobre Ciutadans. D'alguna manera, Abascal facilita a Inés Arrimadas que es desmarqui totalment del seu discurs i subratlli el perfil suposadament centrista i liberal del partit taronja. Els darrers posicionaments dels d'Arrimadas, posant-se bé de cara a la negociació de pressupsotos, ja van per aquí.

Ciutadans combina el seu tarannà agressiu i vehement, amb el rebuig al projecte de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, amb un posat més dialogant en altres temes, dibuixant així els contorns d'una formació més centrada. El seu portaveu al Congrés, Edmundo Bal, ha qualificat la proposta de Vox d'"irresponsable" i "absolutament partidista" enmig de l'actual crisi sanitària.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació