entitats solidàries

Neix una nova onada de cooperativisme arran de la pandèmia

El Fons Cooperatiu per l'Emergència Social i Sanitària sorgeix per fer front a la crisi social i econòmica derivada del coronavirus, i impulsa desenes d'iniciatives arreu de Catalunya

per Mireia Expósito , 3 de novembre de 2020 a les 18:50 |
Top Manta, una de les iniciatives receptores del Fons Cooperatiu | Sindicat Popular de Venedors Ambulants
La pandèmia de coronavirus ha deixat una crisi social i econòmica, que acompanya l'emergència sanitària, complicada de superar. L'estat d'alarma i les restriccions aplicades, que s'allargaran en el temps, han generat situacions de vulnerabilitat que s'afegeixen a la precarietat estructural que ja es detectava en capes de la societat. És en aquest context que el cooperativisme intenta treure el cap i esquivar l'acumulació de dificultats.

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), juntament amb 18 organitzacions més, van decidir impulsar el Fons Cooperatiu per l'Emergència Social i Sanitària, per tal d'oferir suport econòmic a iniciatives solidàries que aportessin solucions directes a les problemàtiques derivades del coronavirus. La idea era ajudar en iniciatives amb finalitat socia, des de la confecció de mascaretes fins a la producció i distribució alimentària, passant per la fabricació de material 3D o les ajudes a la cura i l'accés a l'habitatge.


El Fons Cooperatiu va arrencar una primera fase de recaptació de 60.000 euros a través de la plataforma digital Goteo. Els diners es van destinar a 27 iniciatives de tot Catalunya, des de projectes com Cuidem Lluçanès -que es fa càrrec de les cures- fins a associacions de dones migrants com Sindillar, que es donen suport mutu perquè han perdut la feina.

Cotó Roig n'és un exemple. Aquest projecte va sorgir sis anys enrere, de mans d'Àngels Perramon i Rosa Escalé, amb l'objectiu d'oferir una alternativa tèxtil en l'àmbit local que respectés les condicions laborals i el medi ambient. L'arribada de la pandèmia els va afectar molt econòmicament, ja que gran part de la inversió anual la fan entre octubre i gener, l'època de collita de cotó. Amb el confinament, no van poder recuperar les despeses. "Ens vam apuntar a totes les possibles ajudes que oferia l'administració per poder mantenir-nos", comenta Perramon.


Van trobar una iniciativa que consistia en un col·lectiu de dones que cosien des de casa. Així que van unir-se per tal que els grups de persones que no podien accedir a comprar material sanitari, com mascaretes, poguessin accedir de forma gratuïta. Amb una part dels diners del Fons Cooperatiu, Cotó Roig va fer una donació a l'associació per comprar teixit per a les mascaretes i, amb l'altra, van finançar la seva empresa per poder continuar actius.

El Fons Cooperatiu va arrencar una primera fase de recaptació de 60.000 euros i se'n van beneficiar 27 projectes

Una altra de les iniciatives receptores va ser Espigoladors, una entitat sense ànim de lucre que va néixer el 2014 amb l'objectiu de lluitar per l'aprofitament alimentari, fer que tothom tingui accés a una alimentació saludable i nutritiva, i generar oportunitats a persones en situació d'exclusió social. Els espigoladors van als camps a buscar tots aquells excedents que productors no poden vendre perquè, per la seva mida, la seva forma o la seva pell, no tenen cabuda en el circuit comercial. Després, aquests aliments són destinats a entitats socials i punts de distribució d'aliments que intenten garantir el dret a una alimentació saludable.

Quan es va proclamar l'estat d'alarma van estar uns mesos parats fins que es van adonar dels estralls que estava deixant la pandèmia. "Segons dades dels bancs d'aliments, l'increment de demanda d'ajuda alimentària ha sigut d'un 40% a Catalunya. Davant d'aquesta situació, no ens podíem quedar de braços plegats i vam continuar amb la nostra tasca inclús incrementant-la", comenta Anna Gras, tècnica de comunicació a Espigoladors.
 

Una treballadora de Creu Roja, en tasques d'atenció telefònica Foto: Maria Belmez/ACN


Amb els diners del fons van impulsar una campanya, Conserves que cuiden, que consistia en la producció de cremes de verdures i compotes de poma per distribuir entre diverses entitats socials com Open Arms, Creu Roja i Càritas, entre d'altres. "En situacions com aquesta, la gent sempre demostra molta solidaritat i mobilització. En el cas dels voluntaris, hem incrementat moltíssim el nombre de persones inscrites. Aquestes campanyes, tot i que no són la solució, són una alternativa molt vàlida que demostra com la gent, amb petites aportacions, pot canviar grans coses", comenta Gras sobre el Fons Cooperatiu. A través del conjunt de les iniciatives receptores es calcula que es van atendre a unes 29.063 persones durant la primera fase de la iniciativa.

Enfortir les cooperatives

Un cop acabada aquesta fase, el Fons Cooperatiu va detectar que també hi havia més necessitats, no només d'emergència immediata, sinó que la crisi econòmica social associada a la sanitària havia posat en risc el mateix teixit cooperatiu català. "El teixit de les nostres cooperatives també està patint una crisi, com tota la petita i mitjana empresa catalana, i tota l'economia local. La gran economia capitalista es vol apropiar de l'economia, és l'oportunitat per quedar-se locals i negocis. Qui està patint més és qui menys recursos té", explica Ivan Miró, economista i integrant del consell rector de la FCTC.

Per tant, van decidir iniciar una segona fase per tal d'enfortir financerament les mateixes cooperatives. A aquesta es van sumar altres sectors estratègics en la transició econòmica-social com la transició energètica, mobilitat sostenible i cultura. El propòsit és aconseguir 70.000 euros per a les 39 iniciatives, dels quals un 20% es destinaran als projectes de la primera fase i el 80% als projectes dels nous sectors.

"El teixit de les nostres cooperatives també està patint una crisi, com tota la petita i mitjana empresa catalana, i tota l'economia local", constata Ivan Miró, economista i integrant del consell rector de la FCTC

L'Esguard, nascut fa 4 anys en mans d'un grup de joves, és un dels projectes que es va unir a la segona fase. L'objectiu de l'Esguard és transformar la societat des de l'àmbit del lleure educatiu, és a dir, en termes de menjador, casals d'estiu i lleure participatiu amb els infants i joves. També fan activitats d'inclusió i promoció de l'economia social i solidària als instituts.

La pandèmia els va afectar molt, ja que els va agafar en un moment molt important de creixement i de cop i volta tots els serveis que gestionaven, radicats a les escoles, van tancar forçadament per l'estat d'alarma, perdent així tots els seus ingressos. A principis d'estiu, van tirar endavant amb els casals malgrat la complicada situació de nova normalitat. Rubén Sosa, encarregat de l'administració i gestió del projecte, ens explica que "també era un moment complex per les famílies, així que no els hi vam demanar el pagament inicial del casal d'estiu, però a la vegada havíem de començar a contractar els monitors i fer les formacions de prevenció de riscos laborals que es requerien per la Covid-19".

Gràcies al Fons Cooperatiu van poder fer les formacions immediatament abans de començar el casal, tant la formació de prevenció de riscos laborals que es requeria per la Covid-19 com la formació per a un bon acompanyament als infants que tornaven un altre cop a les escoles i a la convivència en grup.

Apostar per un nou model econòmic

El cooperativisme, principi del Fons Cooperatiu per l'ESS, neix al segle XIX amb la revolució industrial a Anglaterra. "Si ens fixem en totes les crisis econòmiques que hi ha hagut en els darrers anys, veiem que després hi ha hagut una onada de cooperativisme", exposa Ivan Miró, com per exemple la crisi de la fil·loxera, que va suposar el naixement del cooperativisme agrari català, així com la dècada dels 70 amb la crisi industrial, que va ser l'època en la qual van néixer més cooperatives de treball a la indústria catalana.

Amb la crisi actual que ens ha deixat la Covid-19 i l'onada de cooperativisme posterior, s'han produït diversos processos. D'una banda, s'ha revalorat el producte local, de proximitat i agroecològic. De fet, els productors catalans locals han augmentat considerablement la seva facturació. D'altra banda, els treballs essencials són també els menys remunerats econòmicament, tal com va plantejar l'economista Amaia Pérez.

Per aquest motiu, des de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya també es planteja la necessitat de fer incidència política per canviar el model econòmic general del país. Prioritzar els sectors essencials, dignificar les condicions de treball, apostar pel petit comerç i relocalitzar l'economia són alguns dels punts que la FCTC considera que els governs públics i les administracions haurien de tenir en compte per tal de transformar el sistema econòmic actual en un de sostenible, democràtic, solidari, equitatiu i feminista.

Guillem Llorens, president de la FCTC, afirma que tot i que el cooperativisme català està a l'alça, encara queden molts reptes. "Hi ha dues parts, la política i la social i la política està molt pressionada per la social. Falta poc per apostar per l'economia social i solidària però avui dia encara no és majoritària. Cal que la societat acabi d'empènyer i hi hagi un crit i un clam de necessitat de canviar les coses", conclou.

Altres notícies que et poden interessar








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació