Covid-19

La revista mèdica «The Lancet», crítica amb la gestió espanyola: «La segona onada era molt previsible»

La situació política i econòmica del sistema públic de salut és un dels problemes que arrossega l'Estat, segons la publicació britànica

per NacióDigital , 17 d'octubre de 2020 a les 15:07 |
Personal mèdic atenent un pacient | ACN
La revista científica The Lancet també renya l'estat espanyol per la seva gestió de la pandèmia després del confinament. Segons una editorial publicada ahir, la resposta "continua sent massa feble" quant al sistema diagnòstic, rastreig i aïllament de casos.

L'editorial del mitjà britànic es mostra dura amb l'origen de la segona onada de la Covid-19, ja que podria ser "predictible". En concret, assenyala al sistema polític, en referència a la disparitat d'accions que s'han engegat des dels governs centrals i autonòmics. "Algunes autoritats regionals van ser massa ràpides a reobrir i massa lentes a implementar un sistema eficient de rastreig", assenyala. Va ser el cas de Barcelona, que no va durar gaires dies a les fases 2 i 3, així com la Comunitat de Madrid.


El control de la pandèmia s'havia de fer amb infraestructures suficients, cosa que no es va aconseguir en alguns casos. Ho afirma també The Lancet, que destaca que la Covid-19 "ha deixat al descobert la manca de preparació en la vigilància epidemiològica, la baixa capacitat dels tests i l'escassetat de personal i equipaments". Això, però, no és res nou, ja que són nombrosos els professionals i fins i tot usuaris que ho han denunciat en diverses ocasions. La novetat rau en el fet que és un mitjà especialitzat i estranger qui ho posa ara sobre la taula.

Conseqüència de les retallades


The Lancet apunta que el finançament del sistema públic de salut arrossegava nombroses deficiències a causa de les retallades arran de la crisi de 2008. Aquests ajustos en els pressupostos sanitaris van tenir com a conseqüència "la reducció de les capacitats de sistema pel que fa a personal i serveis de salut pública".

Per tant, amb uns serveis "infradotats" de personal, els treballadors d'aquest sector han patit més la pressió que en altres països de la vora. "Massa habitualment sostinguts en contractes temporals que duren uns pocs dies o setmanes", els professionals han esclatat.


A banda d'aquests aspectes, la revista mèdica assenyala la "polarització política" com un dels motius pels quals la resposta ha estat més deficient que en altres estats europeus. També, la "descentralització" de l'estat de les autonomies. Els xocs entre l'autoritat del Ministeri de Sanitat i els diferents governs autonòmics, especialment Madrid i Catalunya, van ser un obstacle, segons indica la revista, a l'hora d'afrontar correctament la crisi.

Bones perspectives si es corregeix el rumb

Tot plegat contrasta amb el nivell de vida que hauria de tenir l'estat espanyol, segons afegeixen. "Hi ha raons per a l'esperança", conclouen, donada la salut de les arques públiques i els indicadors econòmics en comparació amb altres països. "Si els líders polítics treuen lliçons de la seva resposta millorable a la Covid-19, es troben en una bona posició per proporcionar a la seva població un futur brillant i saludable".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació