Adrià Soldevila: «Bartomeu trenca el 'Més que un club'»

El mandat de Josep Maria Bartomeu com a president del Barça és a punt de finalitzar. El pot liquidar una moció de censura fins i tot abans que arribin les eleccions. L'1 d'octubre del 2017, però, la presidència de Bartomeu ja s'havia començat a tòrcer. Aquell dia s'havia de jugar un Barça-Las Palmas. I es va acabar disputant, a portada tancada, malgrat el que havia passat als carrers de Catalunya, encesos per la violència policial en els punts de votació del referèndum. Adrià Soldevila (Badalona, 1989) reconstrueix aEl partit més llarg (Ara Llibres) el que va succeir als despatxos i el vestidor del Camp Nou aquell dia, que havia començat amb la decisió del president i la seva junta de suspendre el partit.

Amb detalls sucosos -inclosos whatsapps de directius i detalls sobre el paper que van tenir els futbolistes-, el periodista desgrana la discussió a la directiva, la relació entre el club i la Generalitat, i el desgovern de l'entitat, condicionat per l'ascendent dels jugadors. El treball de Soldevila té rigor, ganxo i context, perquè també recorre el vincle històric entre el Barça i el catalanisme polític, una relació no sempre senzilla pel rol dels seus presidents. A l'autor l'acredita la tasca com a periodista esportiu. Al costat de l'equip del programa Què t'hi jugues, de SER Catalunya, ha contribuït a destapar el Barçagate.

- L'1 d'octubre del 2017, el Barça va cometre la taca més gran al lema de "Més que un club"?

- Vist amb perspectiva, potser no. Segurament, la taca més gran és el Barçagate, que comença amb una campanya política de desprestigi cap a l’independentisme. I trobo que això és una taca molt greu a la idea de "Més que un club" del Barça. I n'hi ha alguna altra, de taca, en el mandat de Bartomeu. En l'època de Rosell, no tant, perquè es neda més entre dues aigües. En aquest tema, s’actua a partir del criteri de Carles Vilarrubí, no tant a partir del que pensa Rosell. En l'etapa de Bartomeu, sense Vilarrubí i Albert Roura al club, es fan les coses diferent. Se li fa molt cas a Jaume Masferrer, que és un estratega que s'aparta del món polític.

- El Barça sí que lesiona la seva relació amb una part de la societat civil del país, com les entitats sobiranistes.

- Sí. Hi ha dues dates importants de trencament amb el sobiranisme. Una és l'1 d’octubre, quan hi ha converses pujades de to amb els líders de les entitats, que acaben decebuts amb l'actuació del Barça. I l'altra data és la del partit contra l'Olympiakos, quan el club no deixa entrar les dues pancartes de suport als Jordis, que acaben de ser empresonats, ni tampoc es permet que a la llotja hi hagi dues cadires buides, en honor a Sànchez i Cuixart. Fruit d'això es trenca la relació, sobretot amb Òmnium.

- En les setmanes prèvies a l'1 d'octubre, la policia espanyola s'havia desplegat a Catalunya. Tothom sabia que aquella jornada seria d'alt voltatge i es va consumar la violència policial als punts de votació. Al Barça ningú havia previst que aquell partit potser s'havia de canviar de data?

- No. De fet, només es va debatre d'una forma breu a la junta directiva. Molt breument. Es va pensar que no passaria el que va passar. I, quan van intentar reaccionar, el mateix matí de l'1 d'octubre, ja van arribar tard. El president de la Lliga, Javier Tebas, va dir a la directiva que si volien ajornar el partit calia un document que ho acredités.

"Bartomeu volia un paraigua per suspendre el partit l'1 d'octubre No volia ser ell qui digués que no es jugava"

- És quan Josep Maria Bartomeu contacta amb el conseller d’Interior, Joaquim Forn, per aconseguir un informe dels Mossos d'Esquadra que justifiqui la suspensió del partit. Això provoca escenes de tensió.

- Especialment, en la segona trucada, que acaba amb llenguatge violent. Demostra que Bartomeu, aquell dia, volia un paraigua per actuar. No volia ser ell qui digués que no es jugava, amb el perill de perdre 6 punts, sinó que pretenia protegir-se. Ho puc arribar a entendre, perquè has de negociar amb els jugadors. Bartomeu volia el paraigua i no el va aconseguir.

- Forn, i també Carles Puigdemont, es planten amb la petició que fa el club d'un informe dels Mossos.

- No és tant que es plantin com que li diuen que és inviable. Hauria significat la defunció dels Mossos. Què hauria passat si el major Trapero hagués decidit suspendre el partit?

"El vestidor creu majoritàriament, amb les excepcions de Piqué i Sergi Roberto, que el partit s'ha de jugar"

- La junta directiva, en comissió delegada, havia decidit suspendre el partit. Però Bartomeu baixa al vestidor i tot canvia. Què passa?

- Passa que es troba el vestidor del revés. El vestidor creu majoritàriament, amb les excepcions de Piqué i Sergi Roberto, que el partit s'ha de jugar i que és absurd perdre punts contra el Las Palmas a casa. Tens una bona distància amb el Madrid, has de mantenir l'avantatge i la temporada ha començat bé. Els jugadors deien que no hi havia elements per suspendre el partit. I Bartomeu actua com és Bartomeu. Sembla que ha pres una decisió, però comença a dubtar i n'acaba prenent una altra. Bartomeu és un mag amb això, és el rei del potser, del ja en parlarem, del ja veurem, del no hi ha cap decisió fixa.

 - Hi ha algun moment, al vestidor, que Bartomeu defensi de manera sòlida el que ha decidit la junta directiva?

- Canvia ràpidament d'opinió. Bartomeu havia comentat per whatsapp a la junta directiva que s'havia decidit que no es jugava el parit i que el club emetria un comunicat. I passa l'estona, i el comunicat no es fa públic, perquè Bartomeu estava dubtant i buscava la manera de canviar la decisió. Això provoca que hi hagi dues dimissions, especialment significativa la del vicepresident Villarrubí, molt emprenyat amb el fet de modificar una decisió presa per la junta directiva. L'única decisió que ha pres Bartomeu en la qual no s'ha mogut és no negociar amb cap equip per vendre Messi.

"L'1 d'octubre, Bartomeu actua com és Bartomeu. Sembla que ha pres una decisió, però comença a dubtar i n'acaba prenent una altra. Bartomeu és el rei del potser, del ja en parlarem, del ja veurem, del no hi ha cap decisió fixa"

- Al llarg del mandat s'ha vist un Bartomeu voluble, capaç de fer una cosa i la contrària.

- Bartomeu té assessors. El principal, Jaume Masferrer. I li fa molt de cas. Però aquell dia va rebre tantíssimes pressions que no tenia cap posició ferma. El problema de l'1 d'octubre és que totes les decisions possibles, feien enfadar. Jugar amb públic molestava el conjunt de la societat catalana, el Govern i les entitats sobiranistes. No jugar el partit empipava els jugadors, algun directiu i el govern espanyol. I, un cop triada la via del mig, jugar sense públic, es va emprenyar tothom. La societat catalana no va veure normal que el partit es disputés, encara que fos a portada tancada, i el govern espanyol va considerar una anomalia fer-ho sense públic.

- La decisió final demostra que el president no té ascendent sobre els futbolistes?

- No és el primer moment que passa. El triplet del 2015 es guanya després que Bartomeu hagués convocat les eleccions el mes de gener, quan pesos pesants del vestidor s’enfronten a Luis Enrique per l'episodi d'Anoeta. La solució de Bartomeu és carregar-se Andoni Zubizarreta i convocar eleccions. Zubizarreta és qui havia construït aquella plantilla. Havia fitxat Rakitic, Bravo, Ter Stegen, Suárez, Umtiti… Aquella plantilla acaba guanyant el triplet. I els jugadors saben que han estat ells qui han fet guanyar les eleccions al president, com admet el vestidor. A partir d'aquest moment, els jugadors se senten extraordinàriament forts per fer i dir-li el president el que vulguin.

"Bartomeu és un esclau del triplet. Guanya les eleccions, però el vestidor li fa saber que ells l'han fet guanyar. Bartomeu ja no té ascendència sobre el vestidor"

- Bartomeu ja és un esclau del vestidor quan arriba l'1 d’octubre.

- És un esclau del triplet. Guanya les eleccions, però el vestidor li fa saber que ells l'han fet guanyar. Bartomeu ja no té ascendència sobre el vestidor, són els jugadors que tenen ascendència sobre el president.

- Explica bé al llibre com es posicionen els futbolistes. Per què Piqué i Sergi Roberto no troben la complicitat d'altres futbolistes, almenys dels catalans, per no jugar? No hi ha cap moment de dubte entre els jugadors que són de la casa?

- No. Hi havia dues posicions clares, les de Piqué i Sergi Roberto, però sabien que s'havia de decidir per majoria al vestidor. Iniesta, com a capità, havia de transmetre un missatge nítid. Els altres catalans, com Busquets i Jordi Alba, creien que s'havia de jugar el partit. I van tenir més ascendent sobre la resta.

- El paper de Messi en el debat no és protagonista.

- S'ha venut que Messi aquell dia va imposar jugar. No és així. Messi s'adaptava, com tots, però era del parer que s'havia de jugar el partit. I, per tant, va donar suport a la posició de Busquets, Jordi Alba i companyia.

- Qui també té un rol és Ernesto Valverde, que ha entrenat l'Athletic Club, i sap perfectament quin és el vincle entre esport i política. L'entrenador contemporitza i posa exemples.

- Sí, és un exemple que no és del tot encertat. Com Javier Mascherano, que cita la violència dels barra brava de l'Argentina. L'1 d'octubre es frena un acte democràtic a partir dels cops de porra, no té res a veure amb un atemptat amb cotxe bomba o assassinats en camps de futbol. L'exemple que posa Valverde, que a Bilbao es jugava en plena violència d'ETA, no és comparable a l'1 d'octubre. L'entrenador intenta transmetre que el que acaba de passar a Catalunya és menys greu que el que havia viscut el País Basc, i que allà no es va aturar el futbol.

- En el llibre fa un repàs històric del lligam entre el Barça i el catalanisme polític. Aquest vincle entre el club i el país és més feble que mai?

- És feble, tot i que s'intenten fer malabarismes. Els actes del club no estan compassats amb les paraules que s'emeten. És molt fàcil fer un comunicat en català. El Barça s'ha posicionat, per exemple, donant suport al president Torra per la seva inhabilitació. Perfecte. Però els actes, quins són? Contractar una empresa perquè difami l'independentisme a les xarxes socials? Aquests són actes. El que diu i el que fa el club no té cap relació. Des del primer dia, el Barça va defensar el dret a decidir i l'entitat es va adherir al Pacte Nacional pel Referèndum, sent el primer club esportiu que s'hi adheria, però el dia del referèndum, es va prioritzar la imatge internacional al suport al poble. El Barça va creure, en aquell moment, que la imatge del Camp Nou buit es propagaria pel món, reflectint el que passava a Barcelona. Però, a la balança, no va pesar tant donar suport explícit a la gent que era al carrer l'1 d'octubre.
 
- Al llarg del mandat de Bartomeu, la contradicció entre fets i paraules ha estat molt evident. Penso en la relació amb el cruyffisme.

- Futbolísticament, segur que no s'ha seguit el cruyffisme. Les decisions de Bartomeu tenen molt poc a veure amb el cruyffisme. Penso, per exemple, en la decisió de situar Pep Segura al capdavant de la direcció esportiva. La idea de Pep Segura era la contrària del que s'havia fet en els últims 30 anys al Barça. Però, a banda d'això, hi ha l'hemeroteca, que és molt dolenta. Bartomeu ha firmat acords amb la Fundació Cruyff, perquè el Barça no la pot deixar de banda, però entra al club fent campanya en contra de Cruyff. Recordem la moció de censura a Laporta. Bartomeu volia Cruyff fora del Barça.

- Josep Lluís Núñez ja va intentar desfer el vincle entre club i política. El primer que va fer Rosell com a president va ser anar a Extremadura a demanar perdó. Bartomeu segueix aquesta línia?

- Rosell, en un primer moment, sembla que trenca tot els vincles amb el catalanisme. I, després, amb perspectiva, això es pot matisar. Laporta deixa el Barça el 2010, quan el procés emergeix. Rosell rep el club i fa equilibris. Però arriben el Concert per la llibertat, la Via Catalana i la senyera a la samarreta. Rosell acaba respectant el "Més que un club". Bartomeu ho trenca. I és evident també el trencament de Núñez amb el catalanisme. Núñez, però, al final veu que no pot anar contra un tsunami. Hem de recordar que va guanyar Ariño en una campanya en què el va acusar de comunista. Nuñez intenta expulsar la política del Barça, però el primer gran desplaçament amb ell de president és la Recopa de Basilea, en què l'afició tenyeix de senyeres la final. Es rendeix a l'evidència que allò que pretén serà difícil. 

"Rosell acaba respectant el "Més que un club". Bartomeu ho trenca"

- Per als aspirants a la presidència del Barça, és un atribut o un hàndicap tenir lligams o manifestar simpaties amb l'independentisme?

- No crec que els perjudiqui. El que perjudicaria un aspirant és tenir vincles amb els sectors anti-independentistes. Pots dir perfectament que ets independentista i aspirar a presidir el Barça. Ho han dit Joan Laporta, Víctor Font o Agustí Benedito, i podria dir-ho Jordi Roche, si es presenta. Roche té molt vincles amb ERC. I no passa res. Però si et declares anti-independentista, tens un problema. I això li va passar a Marta Plana, quan el club va voler incorporar-la a la directiva. A l'assemblea, la junta va haver de fer que els nous directius entressin junts, en una sola votació, perquè, per separat, Plana no hauria entrat. De fet, molts socis presents en aquella assemblea van demanar que es votés per separat, perquè sabien quin era el tarannà de Plana i entenien que no casava amb el club. Cap mena de problema si ets catalanista, encara que no siguis independentista, que seria el cas de Joan Rosell, que podria ser un aspirant a la presidència, o el mateix Toni Freixa. Una altra cosa és el que pensa la massa social del Barça quan detecta un candidat que té un lligam directe amb els partits polítics. Recordem el cas Sitxe Cambra, el candidat del pujolisme per presidir el Barça, que no ho va aconseguir.

- Cenyim-nos a l'actualitat. Per què resisteix Bartomeu a la presidència? Aquesta és la pregunta que ho resumeix tot.

- Perquè encara hi ha moltes coses que ha d'arreglar. I ha de deixar un escenari en què ell se senti còmode.

- Còmode. Es refereix a resoldre interessos personals?

- Hi ha diversos temes que han de quedar resolts, com el Barçagate. Bartomeu no pot afrontar el Barçagate fora del club. Ha de tenir el paraigua del Barça. Com en el cas Neymar. En el moment en què deixi de ser president, afrontarà sol el cas Neymar. També hi ha les renovacions de futbolistes, l'Espai Barça, que s'ha de deixar tancat d'alguna manera. Als directius els falten carpetes per tancar. I, fins que no les tanquin totes, plegar és delicat.

"Bartomeu resisteix perquè hi ha moltes coses que ha d'arreglar Als directius els falten carpetes per tancar. I, fins que no les tanquin totes, plegar és delicat"

- Va contribuir a destapar el Barçagate. Com s'explica que el club arribi al punt de contractar empreses que difamen els propis futbolistes?

- És una roda que ho arrossega tot. Quan es comença a difamar opositors, sense voler, t'acabes emportant per endavant algú que és a prop seu. Perquè l'entorn del Barça pot semblar una barbaritat, però l'integra poca gent. Si Catalunya ja diem que és un país petit en què ens coneixem tots, imaginem-nos el Barça. Al Barçagate en surten escaldats Piqué o Messi perquè abans s'ha intentat escaldar altra gent que hi pot tenir lligams. A Piqué, per exemple, se l'atacava a les xarxes socials pel tema de la Copa Davies, que té un rerefons polític.

- L'Espai Barça és, ara mateix, més una llosa que una inversió de futur?

- L'Espai Barça és absolutament necessari, però no com a projecte, sinó per la necessitat de fer un nou Palau Blaugrana i Camp Nou. S'ha de fer. Però l'animalada que estan a punt de signar és molt perillosa, per molt que diguin que Goldman Sachs és la millor opció o la menys dolenta de les opcions que tenen. 

- El Barça ja ha firmat amb Goldman Sachs? La directiva no és clara en aquest punt.

- No. El Barça té un préstec pont, demanat el 2018 a Goldman Sachs, de 90 milions, que s'ha utilitzat per començar a fer obres a l'Espai Barça.Aquest préstec ja figurava en les memòries del club. El que passa és que és un préstec pont que té relació amb els 725 milions que es demanaran a Goldman Sachs, tot i no haver signat el contracte gran.

"Crec que el contracte amb Goldman Sachs es firmarà abans [que Bartomeu plegui]"

- Bartomeu permetrà que aquest contracte el valori la pròxima junta directiva o es firmarà abans que deixi el club?

- Crec que es firmarà abans.

- I això és raonable, tenint en compte que Bartomeu i la seva directiva es troben en temps de descompte i hi ha una moció de censura en marxa?

- Això els acostuma a passar als presidents quan acaben mandats, que intenten fer les coses a correcuita, ves a saber per quin tipus d'interessos. Joan Laporta, per exemple, pocs dies abans de deixar el club va firmar un contracte important amb Mediapro. Això pot tornar a passar. Ara bé, no és el mateix firmar un contracte de patrocini, en què el club rep els diners, que endeutar-te 800 milions amb un banc de capital risc. És una operació molt arriscada pel Barça.

"La situació financera del Barça és un drama autèntic"

- Tan crítica és la situació financera del club que només es pugui recórrer a Goldman Sachs?

- Un drama autèntic. Els bancs no li donen crèdits tan alts al Barça, perquè ja en té molts de demanats i, a dia d'avui, té més deute que ingressos. El Barça té 820 milions de deute i els ingressos previstos per a l'any que ve són de 791 milions. Si la directiva no arregla el 30% dels sous dels jugadors del primer equip, i això serà molt difícil de negociar, l'any que ve hi haurà pèrdues superiors.
 
- El Barça corre el perill de deixar de ser dels socis?

- No podria arribar-ho a afirmar. No ho sé. Hi ha experts que diuen que sí i d'altres que apunten que no, perquè el Barça té molt patrimoni. I, en situació de fallida, pots vendre actius, patrimoni i futbolistes.

- Això ja s'ha començat a fer.

- Sí. De fet, el primer que ho fa és Sandro Rosell quan ven Thiago Alcántara al Bayern de Munic. Allò era vendre un actiu enorme per un preu irrisori.

- És un regal ser president del Barça avui?

- És un regal enverinat. El Barça et projecta i no hi ha res com el Barça per projectar-te, i això té un rendiment indirecte en els teus negocis. També és cert que hi ha el perill que et passi com a Bartomeu, que ha vist com la seva imatge es deteriorava. A més, la relació que tindrà en el futur Bartomeu amb les institucions del país serà pèssima, perquè les ha tractades de manera horrorosa. Pensem només en l'episodi d'entregar les butlletes de la moció de censura a la Guàrdia Civil. Ha quedat malament amb tothom. El regal enverinat és el que es pot trobar el pròxim president quan entri al club. El forat econòmic ves a saber si es pot arreglar.

"El regal enverinat és el que es pot trobar el pròxim president quan entri al club. El forat econòmic ves a saber si es pot arreglar"

- Un forat econòmic en el final de Messi.

- Sí, això és important. Amb Messi passa, a més, que significa més de 100 milions en salari, però també representa uns 300 milions d'ingressos, des dels drets televisius, fins a la entrades a l'estadi o les samarretes. Compte amb qui creia que traspassar Messi era un bon negoci. Però segur que gestionar el final de Messi serà difícil. Tornem a la qüestió del regal enverinat. És un regal pel prestigi i el verí són els comptes del club.

- El que ha passat amb la moció de censura, la manera com ha reaccionat el club, col·locant successius entrebancs a la votació, és una anomalia democràtica?

- Sí, el club no ha entomat bé que s'hagi arribat bé al mínim de 16.521 signatures de socis. Ha estat molt poc esportiu. S'han fet coses que no s'havien fet mai en una moció de censura per intentar frenar-ho tot. El club ha intentat torpedinar la votació des de totes bandes, però ha caigut pel seu propi pes. I s'acabarà votant l'1 i el 2 de novembre.