sentència a la mesa

El TSJC notifica a la mesa del Parlament el veredicte pel judici de l'1-O

La sentència es comunicarà aquest migdia i els cinc acusats s'enfronten a penes d'inhabilitació per un delicte de desobediència

per Bernat Surroca , 19 d'octubre de 2020 a les 06:27 |
La mesa del Parlament i Mireia Boya, al judici del TSJC | ACN
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) notificarà aquest dilluns al migdia als membres de la mesa del Parlament la sentència del judici de l'1-O. Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, juntament amb l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, s'enfronten a penes d'inhabilitació per un delicte de desobediència per permetre la tramitació de les lleis de desconnexió que havien de dotar de marc legal el referèndum de l'1-O i la posterior declaració d'independència. Les defenses demanen l'absolució per a tots ells argumentant que no tenien capacitat per limitar el debat parlamentari i no es podien vulnerar els drets dels diputats a la llibertat d'expressió i d'iniciativa parlamentària. 

El tercer judici del procés -després del que es va celebrar al Tribunal Suprem i del de l'Audiència Nacional- va quedar fins per sentència a finals de juliol després d'ajornar-se'n diverses vegades la vista oral. Al TSJC va quedar clar que els membres de la mesa no tenien la voluntat de desobeir el TC i consideraven que no podien actuar com a "òrgan censor" del debat parlamentari, perquè això vulnerava els drets dels diputats i la llibertat d'expressió. Seguint aquesta convicció, van permetre la tramitació de les lleis de desconnexió i altres iniciatives d'impuls del procés d'independència malgrat les advertències de l'alt tribunal espanyol, que els ordenava que no ho fessin.


Segons la Fiscalia, aquestes ordres eren clares i concises, i també els lletrats del Parlament van recomanar a la mesa que les obeís. Durant el judici, els lletrats van ser protagonistes dos d'ells, Antoni Bayona i Xavier Muro, van admetre que en alguns casos la mesa podia entrar en el fons de les iniciatives parlamentàries i impedir-ne la tramitació, en cas que sigui manifestament inconstitucional. En el cas concret, el fiscal Pedro Ariche va dir que els membres de la mesa haurien d'haver analitzar el fons de les iniciatives perquè coneixien els advertiments del TC. Els acusats van dir davant del jutge que la mesa s'havia de limitar a revisar els requisits formals i tramitar les iniciatives per facilitar el debat. 

El judici també va servir per constatar la involució del TC, cada vegada més restrictiu a l'hora de permetre el debat als parlaments. Abans, l'alt tribunal "esperava a la porta del Parlament" i no entrava a valorar què s'hi discutia dins. La sentència del TC del 25 de març de 2014, adoptada per unanimitat, declara inconstitucional la resolució 5/X de gener de 2013 aprovada pel Parlament que fa referència a "la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya". En altres paraules, el TC va tombar un acord polític del Parlament, sense valor jurídic ni caràcter vinculant, que expressava una voluntat de la majoria de la cambra de decidir el futur polític de Catalunya. Aquella sentència va representar un canvi en la relació del TC i els parlaments.


Durant tota la vista al TSJC va estar present l'ombra del Tribunal Suprem. Amb el fraccionament de la causa contra l'independentisme (el Govern es va jutjar al Suprem, els Mossos, a l'Audiència Nacional, i la mesa, al TSJC), tots els procediments estan condicionats pel veredicte de Manuel Marchena. El de la mesa no ha estat una excepció, i és que el propi Suprem ja diu en la seva sentència sobre els fets de la tardor del 2017 que l'actuació de la mesa no es podia emmarcar dins de la inviolabilitat parlamentària i suposava una desobediència a les resolucions del TC. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació