entrevista

Josep Maria Jansà: «Les crítiques d'Oriol Mitjà em semblen molt injustes»

El director de l'àrea de resposta al coronavirus de la Unió Europea analitza la crisi sanitària i les diferències entre països

per Pep Martí , 17 d'octubre de 2020 a les 08:00 |
Josep Maria Jansà, del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties. | J.M.J.
Aquest epidemiòleg català està a la sala de màquines de la lluita contra la pandèmia a la Unió Europea. Dirigeix l'àrea de resposta al coronavirus del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties. Hi hem conversat poc després que hagin entrat en vigor les noves restriccions anunciades pel Govern davant de la nova onada del coronavirus.

Té la millor perspectiva de com s'ha afrontat la crisi sanitària des del cor de les institucions europees. Sense afany polemista, mesurant cada terme, el doctor Jansà no estalvia rigor en el que diu, però obvia la temptació del protagonisme. 


- Com avalua les darreres dades de la pandèmia a Catalunya? Ens hem de preocupar? 

- Més que preocupar-nos, hem de continuar fent feina. [Les dades] No són una sorpresa, responen al que s'esperava. Cal veure si la situació en el conjunt del país i en els sistemes de salut ha millorat de manera suficient com per fer-li front. Aquest és el repte fonamental que tenim. Més que preocupar-nos o no, hem d'avaluar quines capacitats tenim per fer front a una situació que, com li deia, no és inesperada. 


- Creu que, en general, a Catalunya s'han fet els deures? Ho dic perquè s'han fet crítiques a la gestió de la crisi. El doctor Oriol Mitjà s'ha referit a la "incompetència" d'alguns responsables de Salut.

- Jo no he escoltat directament aquestes declaracions darreres d'Oriol Mitjà. No el conec, però crec que s'ha de ser molt prudent i respectuós amb les persones que són al davant de les institucions i dels organismes de planificació i de coordinació dels serveis. Fer segons quines crítiques em sembla injust i agosarat. Perquè és fàcil dir, però no és tan fàcil fer. De manera global, em sembla que a Catalunya les coses s'han fet bé, quan s'han pogut fer. Perquè, com bé sap, no sempre s'han pogut fer com s'ha volgut. A mi em seria difícil responsabilitzar a qui està al davant de la situació en aquests moments, tant al Govern com als sistemes de salut. Venim d'una situació complicada pel que fa a la capacitat del nostre sistema, i això ho sabíem. Tenint en compte, primer, les dificultats a tot el món per posar-se en sintonia per saber de què estàvem parlant, després la dinàmica particular de cada lloc, les resistències per assumir algunes de les recomanacions que s'han donat i la capacitat dels propis sistemes, em semblen agosarades segons quines crítiques i segons quins cants al vent. 


- El doctor Oriol Mitjà ha estat molt crític amb la gestió de la consellera Alba Vergés.

- Em sembla molt injust. Li vaig escoltar unes crítiques a Fernando Simón perquè assegurava que no tenia la preparació que requeria. Em sembla inapropiat i no és la manera d'anar endavant. En aquests moments, el que cal és anar colze a colze. En lloc d'aportar crítiques, el que cal és aportar solucions pràctiques i operatives. I no ventilar-ho en els mitjans.

- Donaria algun suggeriment a les autoritats catalanes?

- El que és fonamental, i si no hi ha recursos s'han de treure d'on calgui, és reforçar els sistemes d'atenció primària i de salut pública, de vigilància i de seguiment, i el corresponent aïllament tant dels casos com dels contactes positius. I en paral·lel, el que ja s'ha fet i repetit, dels serveis hospitalaris i de les unitats de cures intensives. 

"El que explica la diferència en la situació a l'estat espanyol és la manera de fer i de ser de la població"
  
- Com s'explica que l'estat espanyol estigui al capdavant de l'afectació de la pandèmia des del juliol?

- Després d'haver comprovat que no hi ha hagut un increment dels desplaçaments ni dels viatges, ni tampoc un major intercanvi amb la zona més afectada del continent americà, per mi, el que explica la diferència és la particular manera de fer i de ser de la nostra població. Que no és ni bona ni dolenta ni exactament la mateixa de la que es dona en altres països del sud d'Europa. A casa nostra, no hem estat tan estrictes com ha estat Itàlia en la zona més afectada, on les mesures adoptades vans ser més acceptades. El nostre costum de retrobar-nos amb familiars de manera relaxada, que va generar cadenes de transmissió, amb una capacitat limitada per detectar-les, la manera de viure el lleure, són factors que han estat determinants. Però així com al conjunt de la UE ha estat bastant com un oasi de tranquil·litat durant els mesos d'estiu, i això els permet d'afrontar la tardor amb majors condicions, sobretot per part del personal sanitari. A l'estat espanyol i a Catalunya no hem gaudit d'aquest oasi. 

- A Suècia les coses s'han fet molt diferents. Com és l'estratègia sueca? 

- Els suecs han estat poc intervencionistes, el que va millor amb la seva personalitat. Hi ha una característica en la gestió de les pandèmies, i d'aquesta en particular, i és que a cada país la dinàmica de la pandèmia reflecteix en certa mesura l'organització social i política del país. A l'estat espanyol, dit en paraules suaus, és millorable. I la gestió de la pandèmia també ho és. En països on la situació política és més estable, acceptada i previsible, la gestió de la pandèmia segueix el mateix patró. Les autoritats sueques van decidir una actitud molt prudent i van optar per la mitigació més que per la contenció. 

- Quan diu mitigació quin tipus de mesures vol dir?

- Per exemple, el que fa referència al distanciament físic o a la higiene. En canvi, la quarantena, el lock-down, és més de contenció. A Suècia, es va decidir mitigar, ja que el virus ja circulava. Tot i així, s'han fet crítiques a l'estratègia sueca perquè els països que han seguit aquesta via, com també ha fet els Estats Units, no han aconseguit reduir substancialment la mortalitat. També s'ha criticat que es va confiar inicialment en la immunitat de grup.  

"Durant la pandèmia hi ha agut estats que no han expressat el seu compromís amb el projecte europeu"
  
- Però a Suècia hi ha hagut una elevada mortalitat?

- No en termes absoluts, però sí que en termes relatius ha estat superior a països propers com Dinamarca, Noruega o Finlàndia. 

- Vostè està en el centre de la lluita contra la pandèmia a nivell de la UE. La resposta al coronavirus a nivell continental ha estat a l'alçada del projecte europeu?  

- No. Alguns països no han expressat el seu compromís respecte al projecte europeu. Això s'ha plasmat en la mobilitat de l'espai Schengen i molts estats han optat per limitacions frontereres. Cosa que està per veure que sigui eficaç contra la pandèmia i és contrari als principis de la UE. En aquesta pandèmia es posa altre cop damunt la taula la necessitat de reforçar els mecanismes de solidaritat entre països. Ara m'estic contradint, ja que abans he dit que no s'ha de criticar. També és cert que hi ha hagut casos de persones malaltes que han pogut passar d'un país a l'altre quan la nació afectada no ha tingut la capacitat d'absorbir tots els seus casos. Això han estat aspectes positius. Però el més negatiu ha estat el manegament de fronteres.

- S'atreveix a fer pronòstics sobre la vacunació?

- Una vacuna efectiva i que cobreixi els sectors de la població prioritaris no serà factible fins que hagi passat aquesta segona onada de casos. Si la tenim i la podem aplicar a mitjan de l'any que ve ja farem prou. Una cosa és tenir la vacuna i l'altra és disposar de l'estratègia de vacunació implantada, que vol dir producció suficient, identificació de poblacions diana, tot un seguit d'elements que s'han de tenir en compte.   

"Portar la mascareta de manera indiscriminada, a l'aire lliure, i no treure-se-la mai, és inefectiu"
  
- Ha suggerit que caldria racionalitzar l'ús de la mascadreta. No la veu imprescindible a l'aire lliure.

- Ho he dit en altres ocasions. Per mi, portar la mascareta de manera indiscriminada, a l'aire lliure, i no treure-se-la mai, és inefectiu i pot anar en sentit contrari a l'objectiu pel qual es planteja, que és limitar que puguem emetre gotes o virus cap enfora. Es veu el contrari, persones que porten la mascareta tota l'estona, entren en un lloc, es posen a parlar amb algú i se la treuen. La mascareta és per quan t'acostes a algú, per evitar la transmissió per gotes i per aerosol. Entenc l'ús indiscriminat perquè és difícil precisar cada situació, però aleshores la gent la deixa damunt la taula o en qualsevol lloc, es porta tres dies seguits la mateixa, etcètera. En canvi, dur-la a l'aire lliure en espais no massificats no és adequat. Altra cosa és a espais a l'aire lliure amb música en què la gent crida.   

- Com serà el proper Nadal?

- Serà tranquil i discret. Crec que té poc sentit dir a les famílies que limitin la seva situació. Té més sentit demanar que es vigili. Crec que hi haurà menys desplaçaments, menys llocs a visitar, segurament s'hauran de limitar les celebracions multitudinàries de cap d'any. Haurà de ser un Nadal més intimista. 

- Algun missatge final?

- Com sempre, a la vida, el que cal és buscar un equilibri, no anar més enllà de les mesures de control i l'aïllament que siguin difícils d'assumir per tots els actors de la societat. I insistir una vegada més que el control de la pandèmia és una responsabilitat col·lectiva de tothom i no es pot deixar només en mans de l'estat i dels responsables de salut. La nostra conducta i el nostre dia a dia té molt a veure amb la possibilitat que tinguem de mitigar l'increment de la transmissió.

- Com és que va anar a viure a Suècia?

- Jo havia treballat en salut pública portant emergències a l'Agència de Salut Pública de Barcelona, vaig dur l'àrea d'emergències de la Generalitat, vaig fer de Fernando Simón a Madrid un temps, vaig estar treballant en consultores internacionals i va sorgir la possibilitat d'anar al Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties. Ja m'agrada aquest estil de vida suec, tot i que trobo a faltar la major dinàmica social de cadsa nostra, això que critico pel que fa a la pandèmia.      

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació