Coronavirus

Els danys col·laterals de la pandèmia: més contaminació marina i forestal

Entitats que treballen per protegir el medi ambient i experts alerten de l'abocament incontrolat a la natura de residus vinculats a la lluita contra la Covid-19

per Mireia Expósito , 18 de novembre de 2020 a les 11:59 |
Residus de plàstic en una platja catalana | Ecologistes en Acció
L'emergència sanitària ha eclipsat totalment la crisi climàtica i ecològica, i l’ha deixat en segon pla, just quan més avenços s'estaven fent en aquesta matèria. L'impacte de la Covid-19 va tenir un impacte positiu en els índexs de contaminació -pel confinament obligat- i tots els indicadors van evolucionar favorablement. Mesos després, però, comencen a aparèixer els danys col·laterals de la pandèmia en el medi ambient: la contaminació marina i forestal.

"El coronavirus ha generat la major caiguda en l’emissió de CO2", explica Theresa Zabell, presidenta de la Fundació Ecomar. "Cap guerra, recessió ni cap altra pandèmia han tingut un impacte tan dramàtic en les emissions de CO2 durant l’últim segle com el que ha aconseguit la Covid-19 en pocs mesos", afegeix. Quan va acabar el confinament, però, "es va recuperar el temps perdut", afirma Édel Martínez, membre de l’associació Al Camp Residu Zero, per relatar la regressió viscuda darrerament.


La natura, freqüentada per les restriccions aplicades a l'oci urbà, ha notat la petjada humana. Platges i muntanyes s’han omplert de nous residus nascuts a partir de la pandèmia, des de mascaretes fins a guants, passant per ampolles i plàstics. Encara que durant el primer confinament es reduís la contaminació atmosfèrica, ara es pot generar un "efecte rebot" i que els nivells de contaminació i d'emissió de CO2 posteriors a la Covid-19 siguin superiors als que hi havia abans, comenta Adrià Compte, membre de l’Associació de Naturalistes de Girona.

Contaminació forestal i marina


Mascaretes, guants, ampolles de botellots clandestins i embolcalls de menjar han sigut alguns dels productes que més s’han trobat entitats organitzadores de recollides de brossa als boscos, a conseqüència del tancament de les activitats d’oci. A més, el confinament va servir per fer neteja a les llars. Es van llençar mobles, electrodomèstics i altres objectes a descampats o boscos propers a la ciutat, tal com han documentat entitats que treballen per la conservació del medi ambient.

Els guants poden tardar fins a 100 anys en descompondre’s; les mascaretes quirúrgiques, fins a 400; el plàstic, fins a 1.000; i el vidre, fins a 4.000. "Un cop es biodegraden o es descomponen aquests productes, passen a formar part del sòl, que ja queda contaminat i, per tant, també les aigües subterrànies. Així doncs, tot l’ecosistema es veurà afectat, inclús els conreus d’on provenen els aliments que consumim”, explica Édel Martínez.

 

Voluntariat realitzant una recollida de brossa a les platges del Mediterrani. Foto: Fundació Ecomar


"Això és encara més evident i ràpid en el cas de la brossa del mar", afegeix Martínez. "És molt fàcil que els peixos i altres éssers vius es mengin els residus per equivocació. Aquest peix arriba a la peixateria i som nosaltres qui acabem consumint-lo", exposa. Però no només té conseqüències sobre nosaltres sinó que també interacciona negativament amb la biodiversitat, tot creant les famoses illes de plàstic a l’oceà. Ja hi ha diversos "estudis que alerten de les problemàtiques d’aquests components al cos i l’agreujant de diferents malalties", informa Adrià Compte.

A més a més, a la contaminació de plàstics i residus químics habitual també s'hi suma la contaminació dels residus sorgits arran de la pandèmia que es dipositen a les profunditats marítimes. "No podem oblidar la quantitat de productes químics que estem utilitzant, com el lleixiu”, explica remarca Theresa Zabell. El mar Mediterrani és el mar més contaminat del món, segons demostra un documental recent de National Geographic.

"L’any passat els científics van incidir en què teníem 10 anys per poder rectificar i salvar el planeta. Ja ha passat un any i no ens hem dedicat de ple a això, ja que com a societat hem estat més preocupats per la pandèmia. Cada vegada haurem de córrer més per a aconseguir el nostre objectiu”, destaca Zabell.

La manipulació de les indústries del plàstic

La Covid-19 també ha provocat un augment general del consum de plàstics, ja que amb el confinament i les mesures de seguretat a l’hora de comprar, les rutines de consum han canviat. “Material infectat que no es pot reciclar, mascaretes d’un sol ús, bosses de plàstic, menjar per emportar... tones i tones de plàstics que acabaran al mar, als boscos o en el millor dels casos incinerats i convertits en noves emissions de CO2”, comenta Adrià Compte.

Les indústries del plàstic han aprofitat la situació per defensar el consum d’envasos, ja que, segons el seu parer, són més segurs. Realment, però, segons un estudi publicat a The New England Journal of Medicine, el virus pot romandre fins a tres dies a les superfícies plàstiques. Per tant, aquest sinònim de seguretat es pot posar en dubte.

Tot i això, tant la indústria europea (European Plastics Converters) com la nord-americana (Associació de la Indústria del Plàstic) van redactar dues cartes, per a la Comissió Europea i el Departament de Salut i Serveis Socials dels EUA, respectivament, demanant que facin “una declaració pública sobre els beneficis de salut i seguretat observats als plàstics d’un sol ús i denunciïn les prohibicions d’aquests productes com un risc per a la seguretat pública”. Greenpeace manifesta que es tracta de dades tergiversades i alguns activistes han revelat que aquesta informació ha estat extreta d’estudis finançats per les pròpies indústries.

No tot són males notícies, ja que segons explica Édel Martínez, sí que “ha augmentat l’ús de plàstics, però també el reciclatge”. Segons l’últim estudi d’Ecoembes, el reciclatge d’envasos ha augmentat un 15% des de l’inici de l’estat d’alarma. Hi ha hagut molta desinformació des del principi de la pandèmia, però també molta informació.

Altres notícies que et poden interessar






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació