15
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
21:47h
ERC s'ha imposat com a objectiu fer realitat les enquestes i guanyar les eleccions del 14 de febrer. Ho ha fet en un acte al Fossat del Castell de Montjuïc, el mateix indret on fa 80 anys va ser afusellat Lluís Companys a mans de les tropes franquistes. Pere Aragonès i Marta Rovira, líders extramurs mentre Oriol Junqueras continua a la presó, han fet una crida a tots els republicans a fer un homenatge a Companys en forma de victòria electoral a través de dos dels pilars de la trajectòria de l'expresident: construir majoria social amb un programa que s'identifiqui amb les classes populars.
"Treballar pel gran objectiu de la República es fa dia a dia. Els maons de la República són les llei per a la renda garantida, de la memòria històrica, el dret a l'educació, la redistribució de la riquesa, un planeta habitable o la perspectiva feminista", ha defensat Aragonès com a coordinador nacional d'ERC. Ell, com a vicepresident amb funcions de president del Govern, capitaneja en aquests moments un executiu en funcions després de la inhabilitació de Quim Torra que ha de fer front a la gestió de la segona onada de la pandèmia. És en aquesta gestió, que Aragonès ha definit com el "mentrestant" en el camí cap a la República, que els republicans fien les expectatives de guanyar les eleccions.
Es tracta, ha desgranat Rovira en connexió des de Ginebra, d'"apropar" l'objectiu de la república a persones que potser en aquests moments no s'identifiquen com a independentistes però amb qui cal construir "colze a colze" el país. Si Companys va assolir la victòria de 1931 de la mà de les reivindicacions de la classe obrera, els treballadors del camp i els rabassaires, ERC es fixa convertir-se en el partit que aculli les expectatives de la majoria de la classe treballadora colpejada per la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia del coronavirus. "Treballant en espais conjunts, és la millor manera d'apropar el projecte i de construir la República que anhelem", ha assegurat la secretària general. Estirant d'aquest fil, la número dos a Barcelona, Elisenda Alamany, ha afirmat que qualsevol pas, perquè sigui "irreversible", ha de ser capaç d'"arrossegar" la majoria del país.
En definitiva, l'essència de l'estratègia que descriuen Junqueras i Rovira al llibre Tornarem a vèncer (Ara Llibres) i que pivota en l'objectiu d'aglutinar més independentistes a través de convèncer-los que el projecte que defensen és útil per millorar les seves vides. Es tracta, ha insistit Rovira, d'aprendre de la "raó de l'experiència". La de Companys i la de l'1 d'octubre del 2017. "Vam ser molts i forts i vam desbordar l'ofensiva de l'Estat perquè teníem un objectiu polític conjunt, havíem consensuat una estratègia, ho vam plantejar com un embat en termes democràtics i vam generar complicitat entre el mandat popular i l'agenda política", ha argumentat tot fent una crida a deixar ara de banda els "retrets" entre independentistes.
Menys sibil·lí ha estat Joan Tardà a l'hora de subratllar que aquest és el camí que ha de seguir ERC enfront l'estratègia que abanderen els de Carles Puigdemont. "Com no sentir-nos interpel·lats per Companys? Ell, que mai va renegar de la fraternitat de tots els republicans de l'estat espanyol, també va ser la riota, el van amenaçar i li van posar setges nacionalistes i alguns que tenien molt poc de republicans i molt d'etnicistes", ha deixat caure. I ha afegit que aquests últims eren els que li deien que "no era prou català, prou republicà o prou independentista".
Durant l'acte, els republicans han fet paral·lelismes entre la repressió patida per Companys i la que, per la celebració de l'1-O, ha acabat amb Junqueras a la presó i Rovira a l'exili. Tant Tardà com la consellera de Justícia, Ester Capella, han subratllat que a hores d'ara l'Estat ni ha anul·lat el judici de Companys -de moment la Moncloa ha aprovat l'avantprojecte de llei que haurà de ser aprovat al Congrés- ni ha demanat "perdó" pel seu assassinat com ho han fet França i Alemanya. "Va ser afusellat en nom de l'Estat i és l'Estat i el seu cap d'Estat qui ha de demanar perdó", ha demanat la consellera, un missatge que els partits independentistes han repetit durant tota la jornada de commemoració.
"Treballar pel gran objectiu de la República es fa dia a dia. Els maons de la República són les llei per a la renda garantida, de la memòria històrica, el dret a l'educació, la redistribució de la riquesa, un planeta habitable o la perspectiva feminista", ha defensat Aragonès com a coordinador nacional d'ERC. Ell, com a vicepresident amb funcions de president del Govern, capitaneja en aquests moments un executiu en funcions després de la inhabilitació de Quim Torra que ha de fer front a la gestió de la segona onada de la pandèmia. És en aquesta gestió, que Aragonès ha definit com el "mentrestant" en el camí cap a la República, que els republicans fien les expectatives de guanyar les eleccions.
Es tracta, ha desgranat Rovira en connexió des de Ginebra, d'"apropar" l'objectiu de la república a persones que potser en aquests moments no s'identifiquen com a independentistes però amb qui cal construir "colze a colze" el país. Si Companys va assolir la victòria de 1931 de la mà de les reivindicacions de la classe obrera, els treballadors del camp i els rabassaires, ERC es fixa convertir-se en el partit que aculli les expectatives de la majoria de la classe treballadora colpejada per la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia del coronavirus. "Treballant en espais conjunts, és la millor manera d'apropar el projecte i de construir la República que anhelem", ha assegurat la secretària general. Estirant d'aquest fil, la número dos a Barcelona, Elisenda Alamany, ha afirmat que qualsevol pas, perquè sigui "irreversible", ha de ser capaç d'"arrossegar" la majoria del país.
En definitiva, l'essència de l'estratègia que descriuen Junqueras i Rovira al llibre Tornarem a vèncer (Ara Llibres) i que pivota en l'objectiu d'aglutinar més independentistes a través de convèncer-los que el projecte que defensen és útil per millorar les seves vides. Es tracta, ha insistit Rovira, d'aprendre de la "raó de l'experiència". La de Companys i la de l'1 d'octubre del 2017. "Vam ser molts i forts i vam desbordar l'ofensiva de l'Estat perquè teníem un objectiu polític conjunt, havíem consensuat una estratègia, ho vam plantejar com un embat en termes democràtics i vam generar complicitat entre el mandat popular i l'agenda política", ha argumentat tot fent una crida a deixar ara de banda els "retrets" entre independentistes.
Menys sibil·lí ha estat Joan Tardà a l'hora de subratllar que aquest és el camí que ha de seguir ERC enfront l'estratègia que abanderen els de Carles Puigdemont. "Com no sentir-nos interpel·lats per Companys? Ell, que mai va renegar de la fraternitat de tots els republicans de l'estat espanyol, també va ser la riota, el van amenaçar i li van posar setges nacionalistes i alguns que tenien molt poc de republicans i molt d'etnicistes", ha deixat caure. I ha afegit que aquests últims eren els que li deien que "no era prou català, prou republicà o prou independentista".
Durant l'acte, els republicans han fet paral·lelismes entre la repressió patida per Companys i la que, per la celebració de l'1-O, ha acabat amb Junqueras a la presó i Rovira a l'exili. Tant Tardà com la consellera de Justícia, Ester Capella, han subratllat que a hores d'ara l'Estat ni ha anul·lat el judici de Companys -de moment la Moncloa ha aprovat l'avantprojecte de llei que haurà de ser aprovat al Congrés- ni ha demanat "perdó" pel seu assassinat com ho han fet França i Alemanya. "Va ser afusellat en nom de l'Estat i és l'Estat i el seu cap d'Estat qui ha de demanar perdó", ha demanat la consellera, un missatge que els partits independentistes han repetit durant tota la jornada de commemoració.