15
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a la
13:23h
Clara majoria a l'Estat per imposar mesures més restrictives per contenir l'avenç de la pandèmia. Un 62,4% dels enquestats pel baròmetre d'octubre del CIS afirmen que cal prendre iniciatives més exigents de control i aïllament per frenar el coronavirus, mentre que tan sols un 20,1% afirma que es pot seguir amb la situació actual, mentre que la resta d'enquestats se situen en posicions més marginals, com aplicar noves mesures depenent de la zona (2,5%).
Les enquestes de l'estudi es van fer entre l'1 i el 7 d'octubre, en ple xoc entre els governs espanyol i de la Comunitat de Madrid per la imposició de restriccions en contra del criteri de l'executiu autonòmic. Malgrat tot, els votants del PP -partit que lidera el govern díscol- reclamen també majoritàriament més mesures, amb un 53,8% de suport a aquesta opció, tot i que per sota dels electorats del PSOE (72,2%), Podem (71,7%), JxCat (60,6%), Cs (57,2%) o ERC (55,1%). En canvi, una mica menys de la meitat de votants de Vox ho demanen (49,4%).
L'exigència de mesures més restrictives, però, no es tradueix en una adhesió clara a una vacunació massiva, en cas de descobrir-se el remei. Tan sols un 40,2% dels enquestats responen que ho farien immediatament, un cop es disposés de vacuna, per un 43,8% que no ho faria. Un 8% més es vacunaria en funció de diferents supòsits, com que la vacuna tingui garanties (2,2%) o depenent del seu origen (0,2%), però igualment menys de la meitat de la població ho faria voluntàriament, encara que es complissin tots els supòsits dels dubtosos.
Després d'algunes setmanes de classes presencials, a més, els centres educatius encara no gaudeixen de plena confiança. Tan sols un 38,4% dels enquestats creu que cal fer totes les sessions presencials -dos punts i mig més que el setembre-, mentre que un altre 37,8% opina que s'hauria de combinar la presencialitat amb classes en línia. Només un 7,8%, però, faria només classes on-line i un 3% suspendria totes les classes fins que acabés la pandèmia.
En tot cas, qui hauria de prendre aquestes decisions en relació a la gestió del coronavirus? Un 69,1% aposta per la coordinació entre govern espanyol i autonòmics, mentre que tan sols un 16,6% prefereix que tot el pes recaigui en l'executiu central i el 5,9%, en les comunitats. Per altra banda, hi ha divisió en relació al civisme de la població, ja que el 48,9% creu que la majoria de ciutadans actuen amb civisme i solidaritat, mentre que un 40,4% opina el contrari.
Respecte la gestió de la crisi, el polític que millor està actuant, segons el baròmetre, és Pedro Sánchez, amb un 4,5, per davant d'Inés Arrimadas (3,5), Pablo Iglesias (3,3), Pablo Casado (3,1) i Santiago Abascal (2,4). En tot cas, una clara majoria reclama abocar més diners en sanitat. En una escala entre 1 (gens prioritari) i 10 (molt prioritari), els hospitals i centres sanitaris obtenen un 9,2, més que instal·lacions per a residus (7,5), d'energies renovables (7,1) o habitatge (7), mentre que allò menys prioritari serien carreteres i autopistes (4,4) o ferrocarrils (4,8).
Les enquestes de l'estudi es van fer entre l'1 i el 7 d'octubre, en ple xoc entre els governs espanyol i de la Comunitat de Madrid per la imposició de restriccions en contra del criteri de l'executiu autonòmic. Malgrat tot, els votants del PP -partit que lidera el govern díscol- reclamen també majoritàriament més mesures, amb un 53,8% de suport a aquesta opció, tot i que per sota dels electorats del PSOE (72,2%), Podem (71,7%), JxCat (60,6%), Cs (57,2%) o ERC (55,1%). En canvi, una mica menys de la meitat de votants de Vox ho demanen (49,4%).
L'exigència de mesures més restrictives, però, no es tradueix en una adhesió clara a una vacunació massiva, en cas de descobrir-se el remei. Tan sols un 40,2% dels enquestats responen que ho farien immediatament, un cop es disposés de vacuna, per un 43,8% que no ho faria. Un 8% més es vacunaria en funció de diferents supòsits, com que la vacuna tingui garanties (2,2%) o depenent del seu origen (0,2%), però igualment menys de la meitat de la població ho faria voluntàriament, encara que es complissin tots els supòsits dels dubtosos.
Després d'algunes setmanes de classes presencials, a més, els centres educatius encara no gaudeixen de plena confiança. Tan sols un 38,4% dels enquestats creu que cal fer totes les sessions presencials -dos punts i mig més que el setembre-, mentre que un altre 37,8% opina que s'hauria de combinar la presencialitat amb classes en línia. Només un 7,8%, però, faria només classes on-line i un 3% suspendria totes les classes fins que acabés la pandèmia.
En tot cas, qui hauria de prendre aquestes decisions en relació a la gestió del coronavirus? Un 69,1% aposta per la coordinació entre govern espanyol i autonòmics, mentre que tan sols un 16,6% prefereix que tot el pes recaigui en l'executiu central i el 5,9%, en les comunitats. Per altra banda, hi ha divisió en relació al civisme de la població, ja que el 48,9% creu que la majoria de ciutadans actuen amb civisme i solidaritat, mentre que un 40,4% opina el contrari.
Respecte la gestió de la crisi, el polític que millor està actuant, segons el baròmetre, és Pedro Sánchez, amb un 4,5, per davant d'Inés Arrimadas (3,5), Pablo Iglesias (3,3), Pablo Casado (3,1) i Santiago Abascal (2,4). En tot cas, una clara majoria reclama abocar més diners en sanitat. En una escala entre 1 (gens prioritari) i 10 (molt prioritari), els hospitals i centres sanitaris obtenen un 9,2, més que instal·lacions per a residus (7,5), d'energies renovables (7,1) o habitatge (7), mentre que allò menys prioritari serien carreteres i autopistes (4,4) o ferrocarrils (4,8).