El cinema català posseeix una filmografia notable -tot i que insuficient- de la història política i social del país dels últims dos segles. Les produccions han abordat diversos moments destacats i personatges centrals de les últimes dècades, la gran majoria ambientades al voltant dels períodes de la Segona República, la Guerra Civil i la repressió franquista. Quant a pel·lícules sobre personalitats polítiques i socials han estat més escases, però destaquen els films dedicats a Salvador Puig Antich i Lluís Companys. El 123è president de la Generalitat de Catalunya, afusellat pel règim franquista el 15 d'octubre de 1940, n'ha protagonitzat tres.
L'any 1979, en plena transició, es va estrenar la primera pel·lícula sobre el president: Companys, procés a Catalunya. En un moment transcendental a tot l'estat espanyol, on s'acabava d'investir Adolfo Suárez com a president, ETA i els GRAPO atemptaven, i se celebraven les primeres eleccions municipals des de 1934, el director i guionista Josep Maria Forn va estrenar aquest film, que va tenir un gran impacte.
Escrita pel mateix Forn i en companyia d'Antoni Freixas i Ferran Llagostera, la pel·lícula explicava fil per randa l'exili del president de la Generalitat arran de la victòria de Franco a la Guerra Civil, la invasió nazi a França, la seva captura per la Gestapo, el judici sumaríssim i l'execució. El cantautor Luis Iriondo va ser l'encarregat d'interpretar el president Companys en la seva primera obra cinematogràfica com a actor, en un desplegament interpretatiu de luxe per a posar en relleu les conseqüències humanes i polítiques de tot plegat.
Imatge del rodatge de la pel·lícula de Josep Maria Forn Foto: La Llanterna Films
Marta Angelat, Montserrat Carulla, Fernando Ulloa, Juanjo Puigcorbé i fins i tot Ovidi Montllor van ser els encarregats de donar vida a tots els personatges al voltant dels últims anys de vida del president de la Generalitat. La pel·lícula va ser presentada al prestigiós Festival de Cannes, competint en la secció "Una certa mirada", que era paral·lela a la Palma d'Or, el mateix any que hi va aterrar Apocalypse Now.
La recuperació contemporània de la figura de Companys
En els anys posteriors el cinema català va produir molts títols, la majoria coproduïts per la CCMA i TV3. Es van recuperar obres literàries, teatrals i fer produccions totalment noves d'una ficció completament en català. Les figures polítiques i les reivindicacions socials no van tornar fins ben entrat el segle XX, quan una nova fornada de guionistes, directors i intèrprets van ocupar la primera línia de l'audiovisual.
El 2011 s'estrenava 14 d'abril. Macià contra Companys, una pel·lícula televisiva produïda per Minoria Absoluta i escrita per Toni Soler que aborda els fets del 14 al 17 d'abril de 1931 i alimentava el relat de la rivalitat entre els dos líders d'ERC. Manuel Huerga va dirigir-la, cinc anys després de rodar la meravellosa pel·lícula de Salvador. L'atractiu del film és el format: un fals documental gravat el 1932, amb mètodes del segle XXI, amb la intervenció tant de Companys i Macià com si poguessin parlar avui dia de tot el que va passar llavors.
El moment de l'afusellament de Companys a «13 dies d'octubre» Foto: Lastor Media
Explica les tibantors entre ells, la declaració de la República Catalana, com es va arribar a aquest escenari, l'acord amb Madrid i les conseqüències posteriors. Pere Ponce i en Fermí Reixach van ser els actors encarregats de donar vida als dos membres d'ERC, acompanyats d'un altre repartiment ple de talent. Va ser un èxit absolut d'audiència a TV3. La figura de Macià l'havia tractat anys enrere el mateix Josep Maria Forn en una obra inèdita: El coronel Macià, on explicava la trajectòria militar i política del 122è president de la Generalitat a inicis del segle XX.
La trama descriu com els tribunals franquistes van acusar Companys de diversos delictes injustificats, no van proporcionar-li cap defensa amb mínimes garanties i va haver d'esperar la mort com si fos un pur tràmit. El film s'endinsa en la relació de l'advocat defensor del president, el capità Ramón de Colubí, i el paper transcendental que va tenir el capità general franquista Luis Orgaz o la germana del president, Ramona Companys. Carles Martínez interpreta un paper excel·lent amb Companys, a més de la direcció de Marqués-Marcet que dota la pel·lícula d'emoció i transcendència, no només per a la importància històrica del moment, sinó per la rellevància actual que encara té aquell procediment judicial.
Més política al cinema català
El denominador comú del cinema català ha estat una construcció cinematogràfica durant les últimes quatre dècades a través de personatges ficticis en escenaris històrics, adaptacions literàries o comptades biografies destacades, com Pau Casals, Jacint Verdaguer o el mateix Pere Casaldàliga. La política, en comptades ocasions, ha estat la protagonista.
Les tres obres sobre Companys adquireixen així una importància notòria davant tot l'espectre cinematogràfic nacional i recorden als creadors i productors que el cinema català encara té molt camp per córrer. La reivindicació de la memòria també afecta el contingut de les obres audiovisuals i culturals.
