17
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
19
d'octubre
a les
8:45h
Els jutjats ordenen cada dia entre 20 i 30 desnonaments a Barcelona. En la majoria de casos, les persones que acaben sent desallotjades no disposen de cap altre lloc on viure i llavors queden a l'espera de poder entrar a algun pis a través de la mesa d'emergència de l'Ajuntament. Els immobles d'aquest circuit, però, escassegen i al gener -últimes dades disponibles- 612 famílies n'esperaven algun. En aquesta situació és quan entren en escena els allotjaments temporals. El consistori paga a un privat perquè les famílies puguin dormir en habitacions de pensions, residències o albergs. Cada any aquest servei té un cost de 15 milions d'euros per l'Ajuntament, segons confirmen fonts oficials municipals a NacióDigital.
El 2019 van ser 1.800 les persones que van passar per aquests allotjaments. Tot i que estan pensats per estades temporals, la manca de pisos públics fa que l'estada mitjana sigui de 170 dies, gairebé mig any. El contracte per gestionar els allotjaments temporals recau des de l'1 d'agost del 2019 en BCD Travel, una companyia que es dedica a la gestió de viatges corporatius i que forma part del grup Barceló. Abans, fins al 31 de juliol del 2019 el contracte estava adjudicat a l'agència de viatges Snow Travel.
Consultat per aquest diari, l'Ajuntament assegura que encara no disposa de dades de veïns que des de l'inici del 2020 hagin requerit el servei d'allotjament temporal. Tot i l'impacte de la crisi de la Covid-19, que ha causat estralls en l'àmbit de l'habitatge, el consistori assegura que la situació és "força estable". "Caldrà anar veient en funció del procés de desescalada", diuen.
Les mateixes fonts asseguren que no es pot establir el preu mitjà que l'Ajuntament paga per cada usuari que s'allotja en pensions d'emergència, ja que cada cas suposa una despesa diferent. El 19 d'octubre l'Ajuntament celebrarà una comissió especial de comptes on se sotmetrà a debat l'aprovació del compte general municipal. ERC ha presentat una al·legació centrada precisament en els allotjaments d'emergència. "Constatem que el preu que es paga actualment a les pensions per allotjar famílies en situació de vulnerabilitat és tres vegades superior al que costaria un lloguer social", asseguren els republicans, que aporten l'exemple de tres casos particulars.
El primer és el d'una família que es va allotjar 31 nits en pensions entre l'1 de desembre del 2018 i l'1 de gener del 2018 a canvi d'una despesa de 1.909 euros per part de l'Ajuntament. El mateix import que va suposar l'allotjament d'una altra família, també durant 31 nits, en aquest cas de l'1 de gener a l'1 de febrer del 2019. El tercer cas és el d'una família que va passar 28 nits en una pensió -de l'1 de febrer a l'1 de març de 2019- per un import de 1.724 euros. ERC demana ara al govern municipal el "compliment" de l'acord signat per ampliar en 50 milions d'euros en polítiques d'habitatge, per reduir els costos en pensions i ampliar l'habitatge públic.
Des de la regidoria d'Habitatge repliquen que l'Ajuntament també treballa l'ampliació del parc públic i impulsa allotjaments temporals com els Aprop. "Malauradament, tot aquest esforç en matèria d’habitatge el fem pràcticament sols, sense que la Generalitat assumeixi les seves competències" critiquen. La regidoria assegura que la Generalitat té pendent aportar 1.000 pisos a la mesa d'emergència. "Això significa 1.000 famílies a pensions", diuen.
La PAH reclama no renovar el contracte
El contracte de BCD Travel amb l'Ajuntament de Barcelona acabarà en els pròxims mesos i la PAH insta a no renovar-lo. "Les seves premisses són clarament equivocades perquè només tenen en compte la rapidesa a l'hora d'entregar les pensions", diu el seu portaveu, Santi Mas de Xaxàs. "Cal fer un concurs amb bases diferents que prioritzin l'entrega de pisos dignes a les famílies", apunta.
Una dignitat que, segons Mas de Xaxàs, es produiria si els habitatges entregats a les famílies tinguessin cuina i lavabo propis, amb l'objectiu de garantir la seva intimitat. Un requisit que ara no es compleix sempre. La Yamila és una de les veïnes que ha passat per un d'aquests allotjaments temporals. "Si arribaves 10 minuts tard a l'hora de dinar o sopar, et quedaves sense menjar. No tenies autonomia", recorda.
Ella va passar diverses nits en un allotjament temporal amb el seu fill menor d'edat i davant la manca de solucions facilitades des de la mesa d'emergència, finalment va optar per buscar-se la vida fora de Barcelona. "No volia estar amb el meu fill allà", defensa. En la mateixa línia s'expressa la Mariam, que ha passat per diversos allotjaments temporals. "No és un lloc per estar amb la família però és l'única opció perquè l'espera per a un pis pot arribar a ser de dos anys", explica.
La PAH ja va liderar fa poc més d'un any una campanya -amb ocupació de l'Ajuntament de Barcelona inclosa- per reclamar millores en el servei d'allotjament temporal de persones desnonades. La plataforma va forçar tres reunions amb l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat -que només va assistir a la primera- però des d'aleshores no s'ha produït cap canvi. Mas de Xaxàs posa sobre la taula la possibilitt d'allotjar famílies en pisos turístics, que fins ara no han respost la crida de l'Ajuntament, o en hotels, que ara estan tancats per l'absència de turistes. "La situació no és fàcil, però amb el temps que fa que ho denunciem ja s'haurien hagut de plantejar solucions", lamenta el portaveu de la PAH.
Mentrestant, el degoteig de persones que són enviades a aquestes pensions no s'atura. Algunes de les últimes famílies que hi han anat són les que van ser desnonades de l'edifici propietat del fons d'inversió Norvet al carrer Aragó 477. "El resultat és que una família amb una menor aïllada a causa de la Covid-19 està compartint habitació", conclou Mas de Xaxàs, que insta a una millor coordinació entre la regidoria d'Habitatge i els serveis socials municipals.
El 2019 van ser 1.800 les persones que van passar per aquests allotjaments. Tot i que estan pensats per estades temporals, la manca de pisos públics fa que l'estada mitjana sigui de 170 dies, gairebé mig any. El contracte per gestionar els allotjaments temporals recau des de l'1 d'agost del 2019 en BCD Travel, una companyia que es dedica a la gestió de viatges corporatius i que forma part del grup Barceló. Abans, fins al 31 de juliol del 2019 el contracte estava adjudicat a l'agència de viatges Snow Travel.
Consultat per aquest diari, l'Ajuntament assegura que encara no disposa de dades de veïns que des de l'inici del 2020 hagin requerit el servei d'allotjament temporal. Tot i l'impacte de la crisi de la Covid-19, que ha causat estralls en l'àmbit de l'habitatge, el consistori assegura que la situació és "força estable". "Caldrà anar veient en funció del procés de desescalada", diuen.
Les mateixes fonts asseguren que no es pot establir el preu mitjà que l'Ajuntament paga per cada usuari que s'allotja en pensions d'emergència, ja que cada cas suposa una despesa diferent. El 19 d'octubre l'Ajuntament celebrarà una comissió especial de comptes on se sotmetrà a debat l'aprovació del compte general municipal. ERC ha presentat una al·legació centrada precisament en els allotjaments d'emergència. "Constatem que el preu que es paga actualment a les pensions per allotjar famílies en situació de vulnerabilitat és tres vegades superior al que costaria un lloguer social", asseguren els republicans, que aporten l'exemple de tres casos particulars.
El primer és el d'una família que es va allotjar 31 nits en pensions entre l'1 de desembre del 2018 i l'1 de gener del 2018 a canvi d'una despesa de 1.909 euros per part de l'Ajuntament. El mateix import que va suposar l'allotjament d'una altra família, també durant 31 nits, en aquest cas de l'1 de gener a l'1 de febrer del 2019. El tercer cas és el d'una família que va passar 28 nits en una pensió -de l'1 de febrer a l'1 de març de 2019- per un import de 1.724 euros. ERC demana ara al govern municipal el "compliment" de l'acord signat per ampliar en 50 milions d'euros en polítiques d'habitatge, per reduir els costos en pensions i ampliar l'habitatge públic.
Des de la regidoria d'Habitatge repliquen que l'Ajuntament també treballa l'ampliació del parc públic i impulsa allotjaments temporals com els Aprop. "Malauradament, tot aquest esforç en matèria d’habitatge el fem pràcticament sols, sense que la Generalitat assumeixi les seves competències" critiquen. La regidoria assegura que la Generalitat té pendent aportar 1.000 pisos a la mesa d'emergència. "Això significa 1.000 famílies a pensions", diuen.
La PAH reclama no renovar el contracte
El contracte de BCD Travel amb l'Ajuntament de Barcelona acabarà en els pròxims mesos i la PAH insta a no renovar-lo. "Les seves premisses són clarament equivocades perquè només tenen en compte la rapidesa a l'hora d'entregar les pensions", diu el seu portaveu, Santi Mas de Xaxàs. "Cal fer un concurs amb bases diferents que prioritzin l'entrega de pisos dignes a les famílies", apunta.
Una dignitat que, segons Mas de Xaxàs, es produiria si els habitatges entregats a les famílies tinguessin cuina i lavabo propis, amb l'objectiu de garantir la seva intimitat. Un requisit que ara no es compleix sempre. La Yamila és una de les veïnes que ha passat per un d'aquests allotjaments temporals. "Si arribaves 10 minuts tard a l'hora de dinar o sopar, et quedaves sense menjar. No tenies autonomia", recorda.
Ella va passar diverses nits en un allotjament temporal amb el seu fill menor d'edat i davant la manca de solucions facilitades des de la mesa d'emergència, finalment va optar per buscar-se la vida fora de Barcelona. "No volia estar amb el meu fill allà", defensa. En la mateixa línia s'expressa la Mariam, que ha passat per diversos allotjaments temporals. "No és un lloc per estar amb la família però és l'única opció perquè l'espera per a un pis pot arribar a ser de dos anys", explica.
La PAH ja va liderar fa poc més d'un any una campanya -amb ocupació de l'Ajuntament de Barcelona inclosa- per reclamar millores en el servei d'allotjament temporal de persones desnonades. La plataforma va forçar tres reunions amb l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat -que només va assistir a la primera- però des d'aleshores no s'ha produït cap canvi. Mas de Xaxàs posa sobre la taula la possibilitt d'allotjar famílies en pisos turístics, que fins ara no han respost la crida de l'Ajuntament, o en hotels, que ara estan tancats per l'absència de turistes. "La situació no és fàcil, però amb el temps que fa que ho denunciem ja s'haurien hagut de plantejar solucions", lamenta el portaveu de la PAH.
Mentrestant, el degoteig de persones que són enviades a aquestes pensions no s'atura. Algunes de les últimes famílies que hi han anat són les que van ser desnonades de l'edifici propietat del fons d'inversió Norvet al carrer Aragó 477. "El resultat és que una família amb una menor aïllada a causa de la Covid-19 està compartint habitació", conclou Mas de Xaxàs, que insta a una millor coordinació entre la regidoria d'Habitatge i els serveis socials municipals.