13
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a la
13:36h
Què diria Lluís Companys del moment polític a Catalunya? Defensaria una "confrontació intel·ligent" amb l'Estat? Optaria per una via unilateral? Proposaria un enèsim intent de buscar interlocutors a l'Estat? Les preguntes no poden donar cap resposta segura. Només la seva trajectòria, amb algunes continuïtats importants, fa llum sobre la seva figura. Però en aquest cas no es pot anar més enllà de l'especulació.
Tot i això, en moments d'incertesa, pensar en els referents de la història de Catalunya, si bé no ens dona totes les respostes sí que ens pot ajudar a combatre la confusió o el bloqueig. Per això hem preguntat a quatre historiadors (Josep Maria Solé i Sabaté, Anna Sallés, Agustí Alcoberro i Montserrat Coberó) què creuen que pensaria el president Companys.
Josep M. Solé i Sabaté: "Què pensaria avui? Era un demòcrata"
Per Josep Maria Solé i Sabaté, no hi ha dubte de quin seria el posicionament del president afusellat. "Què pensaria avui? Era un demòcrata. Defensaria el que volgués la majoria del poble de Catalunya". L'historiador, autor d'una obra referencial sobre el dirigent històric d'ERC, Lluís Companys, biografia humana i política, recorda que "va defensar sempre la voluntat popular, com ho va fer el 14 d'abril de 1931, i ara també ho faria. Per això va proclamar la República".
Hi ha un moment en l'etapa final de la vida de Companys que per Solé i Sabaté és crucial. Es produeix quan, el juliol del 1939, el president, ja a l'exili, es dirigeix als joves estudiants catalans a Montpeller i els diu que els objectius continuen sent la defensa de Catalunya i de la llibertat, però que "per lluitar per altres idees, hi ha molta gent que treballa i lluita a tot el món. Catalunya només ens té a nosaltres".
Anna Sallés: "No volia trencar ponts"
"No tinc clar que estigués per una confrontació amb l'Estat", afirma la historiadora Anna Sallés, autora del llibre Quan Catalunya era d'Esquerra, on es va capbussar en els orígens d'ERC i la construcció d'una formació molt transversal ideològicament. Sallés recorda que Companys "venia del tronc d'una esquerra federalista i sempre va intentar no trencar ponts amb el republicanisme i l'esquerra espanyola". També subratlla el component federalista que va tenir la seva proclamació del Sis d'Octubre, "quan va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal espanyola".
La historiadora també recorda les enormes dificultats amb què va topar la Generalitat en els anys de la Guerra Civil, en què les relacions amb el govern de la República van ser sempre molt tenses, amb unes institucions catalanes havent de lluitar per preservar les seves atribucions.
Tot i així, també matisa aquesta afirmació: "Com hem fet molts, també és possible que Companys hagués evolucionat en veure la dificultat per Catalunya de trobar interlocutor a Espanya. El que s'ha viscut a Catalunya els darrers anys ha fet que s'hagin produït molts trànsits des del federalisme al sobiranisme".
Montserrat Coberó: "Estaria decebut per les divisions"
La historiadora Montserrat Coberó assegura que "Companys estaria decebut per les divisions entre els nostres", en al·lusió a les tensions dins del bloc independentista que han marcat l'actual legislatura. Coberó recorda que el polític nascut al Tarròs era un home que sempre havia fet de nexe entre sectors diversos: "Esquerra va ser precisament un cas de confluència de forces diferents, no gens fàcil de teixir, i ell en va ser un aglutinant".
Una altra afirmació que Coberó no dubta a fer: "Lluís Companys continuaria sent avui un home d'esquerres i un demòcrata, perquè sempre ho va ser, és unn constant de la seva vida, el seu posicionament al costat dels interessos dels treballadors".
Agustí Alcoberro: "Inicia un trajecte de l'autonomisme a l'independentisme"
L'exdirector del Museu d'Història de Catalunya recorda que Companys era un polític que "era conscient de la necessitat d'avaluar la correlació de forces en cada moment. Tenia instint. Per això és qui primer proclama la República el 14 d'abril. Però després, el 1934, amb el Sis d'Octubre, es confon".
Per Alcoberro, "Companys veu com l'horitzó d'un estat català és plausible i al llarg de la Guerra Civil sent com no hi ha un camí compatible amb les esquerres espanyoles. Per això crec que ja va iniciar un trajecte de l'autonomisme a l'independentisme". Com Solé i Sabaté, Alcoberro esmenta les paraules durant l'exili ("Catalunya només ens té a nosaltres") per argumentar l'evolució sobiranista de Companys.
Tot i això, en moments d'incertesa, pensar en els referents de la història de Catalunya, si bé no ens dona totes les respostes sí que ens pot ajudar a combatre la confusió o el bloqueig. Per això hem preguntat a quatre historiadors (Josep Maria Solé i Sabaté, Anna Sallés, Agustí Alcoberro i Montserrat Coberó) què creuen que pensaria el president Companys.
Josep M. Solé i Sabaté: "Què pensaria avui? Era un demòcrata"
Per Josep Maria Solé i Sabaté, no hi ha dubte de quin seria el posicionament del president afusellat. "Què pensaria avui? Era un demòcrata. Defensaria el que volgués la majoria del poble de Catalunya". L'historiador, autor d'una obra referencial sobre el dirigent històric d'ERC, Lluís Companys, biografia humana i política, recorda que "va defensar sempre la voluntat popular, com ho va fer el 14 d'abril de 1931, i ara també ho faria. Per això va proclamar la República".
Solé i Sabaté: "Va defensar sempre la voluntat popular i ara també ho faria"
Hi ha un moment en l'etapa final de la vida de Companys que per Solé i Sabaté és crucial. Es produeix quan, el juliol del 1939, el president, ja a l'exili, es dirigeix als joves estudiants catalans a Montpeller i els diu que els objectius continuen sent la defensa de Catalunya i de la llibertat, però que "per lluitar per altres idees, hi ha molta gent que treballa i lluita a tot el món. Catalunya només ens té a nosaltres".
Anna Sallés: "No volia trencar ponts"
"No tinc clar que estigués per una confrontació amb l'Estat", afirma la historiadora Anna Sallés, autora del llibre Quan Catalunya era d'Esquerra, on es va capbussar en els orígens d'ERC i la construcció d'una formació molt transversal ideològicament. Sallés recorda que Companys "venia del tronc d'una esquerra federalista i sempre va intentar no trencar ponts amb el republicanisme i l'esquerra espanyola". També subratlla el component federalista que va tenir la seva proclamació del Sis d'Octubre, "quan va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal espanyola".
La historiadora també recorda les enormes dificultats amb què va topar la Generalitat en els anys de la Guerra Civil, en què les relacions amb el govern de la República van ser sempre molt tenses, amb unes institucions catalanes havent de lluitar per preservar les seves atribucions.
Anna Sallés: "Potser hauria evolucionat, com hem fet molts, en no trobar interlocutors a Espanya"
Tot i així, també matisa aquesta afirmació: "Com hem fet molts, també és possible que Companys hagués evolucionat en veure la dificultat per Catalunya de trobar interlocutor a Espanya. El que s'ha viscut a Catalunya els darrers anys ha fet que s'hagin produït molts trànsits des del federalisme al sobiranisme".
Montserrat Coberó: "Estaria decebut per les divisions"
La historiadora Montserrat Coberó assegura que "Companys estaria decebut per les divisions entre els nostres", en al·lusió a les tensions dins del bloc independentista que han marcat l'actual legislatura. Coberó recorda que el polític nascut al Tarròs era un home que sempre havia fet de nexe entre sectors diversos: "Esquerra va ser precisament un cas de confluència de forces diferents, no gens fàcil de teixir, i ell en va ser un aglutinant".
Montserrat Coberó: "Continuaria sent un home d'esquerres"
Una altra afirmació que Coberó no dubta a fer: "Lluís Companys continuaria sent avui un home d'esquerres i un demòcrata, perquè sempre ho va ser, és unn constant de la seva vida, el seu posicionament al costat dels interessos dels treballadors".
Agustí Alcoberro: "Inicia un trajecte de l'autonomisme a l'independentisme"
L'exdirector del Museu d'Història de Catalunya recorda que Companys era un polític que "era conscient de la necessitat d'avaluar la correlació de forces en cada moment. Tenia instint. Per això és qui primer proclama la República el 14 d'abril. Però després, el 1934, amb el Sis d'Octubre, es confon".
Agustí Alcoberro: "Companys ja va iniciar un trajecte de l'autonomisme a l'independentisme"
Per Alcoberro, "Companys veu com l'horitzó d'un estat català és plausible i al llarg de la Guerra Civil sent com no hi ha un camí compatible amb les esquerres espanyoles. Per això crec que ja va iniciar un trajecte de l'autonomisme a l'independentisme". Com Solé i Sabaté, Alcoberro esmenta les paraules durant l'exili ("Catalunya només ens té a nosaltres") per argumentar l'evolució sobiranista de Companys.