11
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
12
d'octubre
a les
22:15h
Quan el consell nacional del PDECat activi aquest dilluns les eleccions primàries que amb gairebé tota probabilitat encimbellaran Àngels Chacón com a candidata a les eleccions catalanes, la formació iniciarà una llarga cursa de quatre mesos cap a una cita electoral que es presenta com una partida a cara o creu: ser decisius per a completar la majoria independentista després de l’escissió de Junts o estimbar-se i veure compromesa la seva continuïtat.
Si no hi ha un acord d'última hora que sembla molt difícil, el PDECat enfila el camí cap als comicis amb una candidata in pectore, l’exconsellera Àngels Chacón, una oferta política diferenciada -defensa de l'empresa i dels valors de centredreta- i un relat de campanya que ja es comença a dibuixar, però també amb la incògnita de si esdevindrà un quart actor de l'independentisme parlamentari o s'haurà de replegar a l'àmbit municipal, on conserva una presència notable, i a la política estatal, en què els seus vots poden apuntalar Sánchez. Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats dels hereus de CDC, que aspiren a condicionar en clau liberal i defugint l'unilateralisme i la confrontació.
DEBILITATS
Els rostres més mediàtics de l'espai postconvergent formen part de Junts, el partit de Carles Puigdemont. Els consellers empresonats Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn; a més de l'exconseller Lluís Puig; van abandonar el PDECat al setembre i ara són a Junts. El partit amb què els demòcrates es disputen una franja determinant de votants suma a les seves files figures populars com ara la portaveu a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi; la portaveu del Govern, Meritxell Budó; la portaveu al Congrés, Laura Borràs; o Albert Batet, president de Junts al Parlament.
Al quarter demòcrata del carrer Calàbria són conscients de l'ascendència de Puigdemont sobre l'electorat independentista, i eviten polemitzar-hi. En aquesta lògica s'enquadren les paraules de Chacón a La Vanguardia en què el qualificava de "president legítim" i negava que pretengués competir-hi. En una campanya que estigués marcada pel marc de la confrontació, al PDECat li mancarien figures que representessin la repressió del moviment independentista.
L'altre hàndicap és la mutació del seu rol al tauler polític. Sorgits de la refundació de l'espai polític de CDC, miren de representar la tradició de govern lligada tradicionalment a aquest espai en l'imaginari col·lectiu. La investidura de Quim Torra, sense carnet de partit, ja va reduir la influència de la formació a Palau; i la destitució de Chacón com a consellera d'Empresa els ha situat fora del Consell Executiu.
AMENACES
La tirada entre l'electorat independentista d'una oferta pragmàtica de centredreta està per determinar. Fins ara ni el CEO ni les enquestes publicades pels mitjans han preguntat per ells, per la qual cosa se'n desconeix la potència electoral. Un dels riscos de l'eventual candidatura de Chacón és quedar amagada en la pugna entre ERC i Junts, amb un discurs que no sedueixi un segment de votants suficient per superar la barrera del 3% almenys a les circumscripcions de Barcelona, Lleida i Tarragona, les tres que concentren el poder municipal del partit. Una derrota podria fer-lo entrar en una difícil situació política i també econòmica, amb una minva de subvencions electorals i un fort desencís entre les bases.
L'existència del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), que pot tenir suports mediàtics importants, representa un altre perill per al PDECat. Liderat per l'excoordinadora general dels demòcrates, Marta Pascal, a les hi ha figures reconeixibles pels seus votants, com ara Carles Campuzano i Jordi Xuclà. La principal línia divisòria entre les dues formacions és que el PNC no es defineix com a independentista, sinó que aspira a reunir també vots sobiranistes que no aposten per un estat propi.
FORTALESES
Exhibir experiència de govern és crucial en un partit que reivindica el bon govern. Amb Chacón fora de la Generalitat, el principal aparador de gestió del PDECat és la seva xarxa d'alcaldies, que segons fonts de la formació ascendeix encara a més de 200 dels prop de 370 que va aconseguir. Les joies de la corona del poder municipal demòcrata són les alcaldies de Reus (104.000 habitants), Igualada (40.000 habitants), Vilafranca del Penedès (40.000 habitants) Tortosa (33.000 habitants), Martorell (28.000 habitants) i Mollerussa (15.000 habitants). Per contra, el partit de Puigdemont pot exhibir les de Girona (101.000 habitants) i Vic (46.000 habitants).
En la mateixa línia de visibilitzar experiència de govern, la tria de Chacón com a eventual candidata no és casual. La seva gestió al capdavant d'Empresa va destacar per la interlocució amb els agents socials i va rebre el reconeixement dels sectors productius, i a la campanya podrà exhibir aquest bagatge i un perfil acreditadament liberal.
Si Junts és el partit de Puigdemont, el PDECat pot treure pit de ser la formació d’Artur Mas. L'expresident va fundar el partit i continua sent referent entre part de l'electorat sobiranista de centredreta. Ara bé, Mas observa amb preocupació la trencadissa dels dos espais polítics i des de fa setmanes treballa per evitar-la in extremis en una fórmula que inclogui dirigents demòcrates a la candidatura de Junts. A més de l'excap de l'Executiu, el seu exconseller Andreu Mas-Colell també ha anunciat el suport als demòcrates. Resta per veure si més exconsellers visibilitzen suports al PDECat i si ells i Mas participen en la campanya.
OPORTUNITATS
Els drets electorals poden permetre al PDECat defugir el fantasma d'un resultat electoral com el d'Unió en les dues seves aventures en solitari a les catalanes del 2015 i les espanyoles del 2016. A ulls de la llei electoral el partit de Bonvehí és l'hereu dels 34 diputats obtinguts per Junts a les eleccions del 2017. Això li garantirà una generosa presència mediàtica als espais electorals als mitjans públics, i en especial a TV3, mitjà de referència de l'electorat independentista. El partit pot comptar també amb un avançament de les subvencions per a despeses electorals i amb una cadira garantida als debats. Tanmateix, Junts podria reclamar part dels beneficis, com ara la presència als debats.
La transversalitat ideològica de Junts, plasmada en la ponència fundacional aprovada pel partit, ofereix al PDECat un nínxol ideològic lliure, el del centredreta independentista. Chacón podrà marcar perfil en temes com ara la reducció d'impostos -apujats en els darrers pressupostos- o l'oposició a regular dels lloguers, materialitzada ja en un vot diferenciat de Junts.
Per últim, la difícil aritmètica parlamentària de Pedro Sánchez per tirar endavant els pressupostos de l'Estat del 2020 situa els quatre diputats demòcrates (Ferran Bel, Sergi Miquel, Concepció Cañadell i Genís Boadella) en condicions de negociar partides per a Catalunya a canvi d'un eventual vot afirmatiu. La influència al Congrés era una de les fortaleses de l'antiga CDC i ara podria servir al PDECat per escenificar l'aposta per una estratègia possibilista, sense renunciar a la independència.
Si no hi ha un acord d'última hora que sembla molt difícil, el PDECat enfila el camí cap als comicis amb una candidata in pectore, l’exconsellera Àngels Chacón, una oferta política diferenciada -defensa de l'empresa i dels valors de centredreta- i un relat de campanya que ja es comença a dibuixar, però també amb la incògnita de si esdevindrà un quart actor de l'independentisme parlamentari o s'haurà de replegar a l'àmbit municipal, on conserva una presència notable, i a la política estatal, en què els seus vots poden apuntalar Sánchez. Aquestes són les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats dels hereus de CDC, que aspiren a condicionar en clau liberal i defugint l'unilateralisme i la confrontació.
DEBILITATS
Els rostres més mediàtics de l'espai postconvergent formen part de Junts, el partit de Carles Puigdemont. Els consellers empresonats Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn; a més de l'exconseller Lluís Puig; van abandonar el PDECat al setembre i ara són a Junts. El partit amb què els demòcrates es disputen una franja determinant de votants suma a les seves files figures populars com ara la portaveu a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi; la portaveu del Govern, Meritxell Budó; la portaveu al Congrés, Laura Borràs; o Albert Batet, president de Junts al Parlament.
Competir amb Puigdemont, una icona per bona part dels seus votants, i no ser al Govern resten
Al quarter demòcrata del carrer Calàbria són conscients de l'ascendència de Puigdemont sobre l'electorat independentista, i eviten polemitzar-hi. En aquesta lògica s'enquadren les paraules de Chacón a La Vanguardia en què el qualificava de "president legítim" i negava que pretengués competir-hi. En una campanya que estigués marcada pel marc de la confrontació, al PDECat li mancarien figures que representessin la repressió del moviment independentista.
L'altre hàndicap és la mutació del seu rol al tauler polític. Sorgits de la refundació de l'espai polític de CDC, miren de representar la tradició de govern lligada tradicionalment a aquest espai en l'imaginari col·lectiu. La investidura de Quim Torra, sense carnet de partit, ja va reduir la influència de la formació a Palau; i la destitució de Chacón com a consellera d'Empresa els ha situat fora del Consell Executiu.
AMENACES
La tirada entre l'electorat independentista d'una oferta pragmàtica de centredreta està per determinar. Fins ara ni el CEO ni les enquestes publicades pels mitjans han preguntat per ells, per la qual cosa se'n desconeix la potència electoral. Un dels riscos de l'eventual candidatura de Chacón és quedar amagada en la pugna entre ERC i Junts, amb un discurs que no sedueixi un segment de votants suficient per superar la barrera del 3% almenys a les circumscripcions de Barcelona, Lleida i Tarragona, les tres que concentren el poder municipal del partit. Una derrota podria fer-lo entrar en una difícil situació política i també econòmica, amb una minva de subvencions electorals i un fort desencís entre les bases.
El pragmatisme que fins ara abanderen no ha funcionat i el PNC, que pot tenir suports mediàtics, fa una oferta similar
L'existència del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), que pot tenir suports mediàtics importants, representa un altre perill per al PDECat. Liderat per l'excoordinadora general dels demòcrates, Marta Pascal, a les hi ha figures reconeixibles pels seus votants, com ara Carles Campuzano i Jordi Xuclà. La principal línia divisòria entre les dues formacions és que el PNC no es defineix com a independentista, sinó que aspira a reunir també vots sobiranistes que no aposten per un estat propi.
FORTALESES
Exhibir experiència de govern és crucial en un partit que reivindica el bon govern. Amb Chacón fora de la Generalitat, el principal aparador de gestió del PDECat és la seva xarxa d'alcaldies, que segons fonts de la formació ascendeix encara a més de 200 dels prop de 370 que va aconseguir. Les joies de la corona del poder municipal demòcrata són les alcaldies de Reus (104.000 habitants), Igualada (40.000 habitants), Vilafranca del Penedès (40.000 habitants) Tortosa (33.000 habitants), Martorell (28.000 habitants) i Mollerussa (15.000 habitants). Per contra, el partit de Puigdemont pot exhibir les de Girona (101.000 habitants) i Vic (46.000 habitants).
Puigdemont no ha aconseguit buidar de poder territorial el PDECat, que compta amb el suport explícit de Mas i Mas-Colell i una candidata que representa amb eficàcia el seu projecte
En la mateixa línia de visibilitzar experiència de govern, la tria de Chacón com a eventual candidata no és casual. La seva gestió al capdavant d'Empresa va destacar per la interlocució amb els agents socials i va rebre el reconeixement dels sectors productius, i a la campanya podrà exhibir aquest bagatge i un perfil acreditadament liberal.
Si Junts és el partit de Puigdemont, el PDECat pot treure pit de ser la formació d’Artur Mas. L'expresident va fundar el partit i continua sent referent entre part de l'electorat sobiranista de centredreta. Ara bé, Mas observa amb preocupació la trencadissa dels dos espais polítics i des de fa setmanes treballa per evitar-la in extremis en una fórmula que inclogui dirigents demòcrates a la candidatura de Junts. A més de l'excap de l'Executiu, el seu exconseller Andreu Mas-Colell també ha anunciat el suport als demòcrates. Resta per veure si més exconsellers visibilitzen suports al PDECat i si ells i Mas participen en la campanya.
OPORTUNITATS
Els drets electorals poden permetre al PDECat defugir el fantasma d'un resultat electoral com el d'Unió en les dues seves aventures en solitari a les catalanes del 2015 i les espanyoles del 2016. A ulls de la llei electoral el partit de Bonvehí és l'hereu dels 34 diputats obtinguts per Junts a les eleccions del 2017. Això li garantirà una generosa presència mediàtica als espais electorals als mitjans públics, i en especial a TV3, mitjà de referència de l'electorat independentista. El partit pot comptar també amb un avançament de les subvencions per a despeses electorals i amb una cadira garantida als debats. Tanmateix, Junts podria reclamar part dels beneficis, com ara la presència als debats.
El PDECat tindrà una forta presència a TV3 en campanya i espera pescar en la decepció per la gestió del procés i l’orfandat de la dreta independentista
La transversalitat ideològica de Junts, plasmada en la ponència fundacional aprovada pel partit, ofereix al PDECat un nínxol ideològic lliure, el del centredreta independentista. Chacón podrà marcar perfil en temes com ara la reducció d'impostos -apujats en els darrers pressupostos- o l'oposició a regular dels lloguers, materialitzada ja en un vot diferenciat de Junts.
Per últim, la difícil aritmètica parlamentària de Pedro Sánchez per tirar endavant els pressupostos de l'Estat del 2020 situa els quatre diputats demòcrates (Ferran Bel, Sergi Miquel, Concepció Cañadell i Genís Boadella) en condicions de negociar partides per a Catalunya a canvi d'un eventual vot afirmatiu. La influència al Congrés era una de les fortaleses de l'antiga CDC i ara podria servir al PDECat per escenificar l'aposta per una estratègia possibilista, sense renunciar a la independència.