festival de sitges 2020

Lluis Danés explora la ciutat obscura de principis del segle XX amb «La vampira de Barcelona»

El nou film del director protagonitzat per Nora Navas i Roger Casamajor presenta la història d'Enriqueta Martí al Festival de Sitges

per Victor Rodrigo , 9 d'octubre de 2020 a les 20:47 |
Nora Navas, durant la pel·lícula | Filmax
Una Barcelona de principis de segle terrorífica, obscura i que amaga una història que glaça la sang. En aquest escenari comença La vampira de Barcelona, la nova pel·lícula de Lluís Danés, protagonitzada per Roger Casamajor i Nora Navas. Ens situa a la capital catalana de la dècada dels anys 10 a principis de segle XX, on colisionen dos mons: la pobresa del Raval amb la burgesia catalana modernista. Danés recupera la història d'Enriqueta Martí, acusada de bruixeria, segrest i assassinats en sèrie, sota la visió d'un periodista que intenta destapar una trama de prostitució infantil.


La producció és obscura, onírica i a estones terrorífiques, recordant a un estil Tim Burton o Sweeney Todd. La interpretació de Navas, secundària ja que la història se centra en el paper de Casamajor, destaca per sobre de les altres en demostrar un gran estudi del personatge, tota una icona del terror de l'època. Danés busca donar veu a la versió alternativa d'Enriqueta Martí, acusada de molts delictes que no es van demostrar i no es va saber defensar a posteriori. Després de moltes produccions audiovisuals documentals, el director explica la història com un conte terrorífic, amb un gran domini de la fotografia a través de platós i no pas de localitzacions a l'aire lliure.

Un viatge de molts anys


Danés explica a l'ACN que ha estat un viatge molt interessant a nivell personal tirar endavant la cinta. A ell fa 11 anys li va arribar el guió de La vampira de Barcelona i ell ja volia fer una pel·lícula de ficció. "M'agraden molts els contes i el món fosc i era un tema ideal perquè jo no coneixia la història d'Enriqueta Martí", apunta.

"L'Enriqueta no era un monstre, segurament no era una santa però estic convençut que no era un monstre i he acabat veient que els vampirs existeixen i els vampirs que en els contes xuclen la sang, els actuals xuclen la vida tancant gent a la presó innocent", diu. Apunta que "els vampirs tenen tres caps, el poder mediàtic, el judicial i policial" i tots estan "al servei dels interessos econòmics".


Danés considera que Enriqueta Martí, la vampira del Raval, "va ser un cap de turc com ho ha estat la Tamara Carrasco fa dos dies. Aquesta pel·lícula va de vampirs, però dels vampirs que no porten capa". El cineasta explica que li interessava del film com els arquetips del conte clàssic serveixen per ocultar als monstres que ens vigilen i ens poden xuclar la llibertat.

Quan va comença a rodar el film, Danés volia fer una pel·lícula de terror, però finalment ha arribat a la conclusió que el que més por li fa és que per dir una cosa et tanquin a la presó. "Els terrors actuals estan més vinculats al poder que mai", alerta.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació