12
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
13
d'octubre
a les
20:10h
La sensació d'inseguretat continua sent la principal preocupació dels veïns de Barcelona, tal com reflecteix el darrer Baròmetre Municipal publicat el juliol. L'epidèmia i l'absència de turistes -en bona part, víctimes de delictes- han provocat que els fets delinqüencials hagin baixat ostensiblement. Els delictes van caure un 42% a Barcelona durant el primer semestre de l'any, en comparació amb el mateix període del 2019. En l'etapa de confinament, el descens de delictes va ser del 70%.
Donant un cop d'ull a les xifres es podria pensar que els barcelonins tenen més motius per sentir-se segurs, almenys mentre es mantingui aquesta tendència. La seguretat, però, no només depèn de la possibilitat de ser víctima d'un delicte, si es té en compte la definició de seguretat integral. Aquest concepte defensa una visió global i rebutja limitar les polítiques de seguretat a la policia i l'exèrcit. La seguretat integral inclou, en definitiva, tot allò relacionat amb els riscos per a les persones.
Què és la seguretat integral?
"La pandèmia ha fet que la gent sigui més conscient que la seguretat no fa només referència a l'àmbit físic", assenyala la professora de Seguretat Internacional de la UB, Esade i la Universitat Ramon Llull, Sonia Andolz. "Si no intervens a través de la seguretat integral. la respota és parcial. Més encara quan la Covid genera diferents afectacions de salut, econòmiques i socials", defensa la la directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, Montserrat Iglesias.
"De moment sembla que la pandèmia no s'ha traduït més en inseguretat entesa des del punt de vista tradicional, com per exemple robatoris", apunta Andolz. En canvi, Iglesias, assenyala un increment dels delictes virtuals. "Els dos principals requisits per a la seguretat integral són la informació i la capacitat d'adaptació al canvi dels cossos policials i les administracions i ara estem en un d'aquests moments", insisteix.
Barcelona continua pendent d'abordar reptes en relació a la seguretat tradicional, com els furts i robatoris, el biaix ètnic de les identificacions policials o el desplegament de la policia de barri. Ara, però, la Covid-19 accentua la sensació d'inseguretat que els veïns poden sentir en relació a altres àmbits. Per exemple, l'espai públic. "Cap ciutat pot permetre's tenir suficients espais de lleure en temps de pandèmia, però a Barcelona en falten. Els que hi ha estan compartides per nens, gent gran i patinadors alhora", diu Andolz.
Una deficiència que l'Ajuntament està abordant, per ara amb l'anomenat urbanisme tàctic que té a Nova York com a referent. Amb l'objectiu d'incrementar la seguretat dels vianants, el govern municipal ha suprimit carrils de circulació per fer-los caminables i en altres hi ha instal·lat annexos de terrasses. Però n'hi ha prou? "El problema és que el 60% de l'espai públic està dedicat a un sòl ús, que és anar en cotxe o aparcar-lo", lamenta la catedràtica de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carme Miralles.
Per a Miralles, l'aposta per fer una ciutat més segura pels vianants "no admet debat". "Totes les ciutats que vulguin tenir un futur hauran de canviar perquè sinó quedaran desfasades" avisa. Segons la catedràtica, no només els vianants formen part d'aquest futur sinó també les bicicletes, els patinets elèctrics o les motos compartides. "No ocupen espai, no congestionen, ni fan soroll ni contaminen", reivindica.
Habitatge: entre l'increment d'oferta i la regulació
Disposar d'un espai públic segur no és l'única preocupació que pot contribuir a generar una percepció d'inseguretat entre els veïns. L'accés a l'habitatge continua com una de les principals preocupacions dels barcelonins. Una preocupació que pot arribar al seu punt màxim amb un avís de desnonament. Cada dia a Barcelona se'n comuniquen entre 20 i 30 i la crisi derivada de la pandèmia ha ampliat les afectacions per emergència habitacional. Bona part de les ajudes d'emergència atorgades des de l'inici de la pandèmia tenen per objectiu pal·liar les necessitats en matèria d'habitatge.
La pandèmia ha provocat una contenció dels preus del lloguer, que ara es preveu que s'estabilitzin amb la nova llei catalana de regulació. Els arrendaments, però, mantenen preus molt superiors als de fa uns anys i la mitjana de lloguer mensual a Barcelona és de 980 euros, segons dades de la Generalitat. A més, l'escassetat de l'habitatge públic es manté per sota dels 7.000 pisos i l'Ajuntament encara no ha aclarit els resultats de la mesura que obliga a reservar el 30% de les noves promocions per a habitatge assequible.
En aquest escenari, com es pot treballar per garantir l'accés a l'habitatge? El debat se situa, una vegada més entre els partidaris de regular el parc d'habitatge ja existent i els que prioritzen generar més oferta per satisfer tota la demanda. El primer camí és l'escollit pel moviment per l'habitatge, amb la PAH, el Sindicat de Llogaters i la trentena de grups d'habitatge que hi ha a Barcelona. El segon és el del sector immobiliari.
Des de la Fundació Hàbitat 3, la seva presidenta Carme Trilla, defensa que les dues línies no han de ser necessàriament "antagòniques". "Hem de fer servir totes les eines. És veritat que hi ha limitacions evidents d'espai per construir a l'àrea metropolitana però alhora la utilització del parc existent és complicada, perquè hem vist que hi ha menys pisos buits dels que pensàvem", afirma. Les últimes dades de l'Ajuntament xifren en 10.000 la quantitat d'immobles buits a la capital.
Protesta contra un desnonament a Barcelona. Foto: Ricard Novella
Per part del sector immobiliari, la recepta continua sent l'increment de promocions per fer créixer l'oferta. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues, descarta que les administracions hagin d'intervenir sobre tot el parc existent i limita la seva capacitat d'actuació en l'habitatge protegit.
Gorgues assegura que el sector privat està predisposat a col·laborar per ampliar el percentatge d'habitatge assequible, sempre que les condicions no siguin "draconianes" i hi hagi "unes regles del joc raonables". Un requisit que, segons Gorgues, no complia el concurs públic de l'Ajuntament per trobar un soci privat que formés part de l'operador Barcelona Metròpoli. L'escassetat d'habitatge públic pot veure's alleugerida si l'Estat compleix el compromís signat aquesta setmana per invertir 72 milions d'euros destinats a promocions d'habitatge públic a Barcelona.
En la mateixa línia que Gorgues, s'expressa la presidenta de la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman Barcelona, Anna Gener. "La intervenció pública per si sola no garanteix que es resolgui el problema. Cal fabricar un parc de lloguer assequible en col·laboració público-privada", planteja, alhora que reconeix que malgrat Barcelona continua generant interès en els inversors immobiliaris, l'"enduriment" del finançament limita el seu aterratge a la ciutat.
Tot i que tant el sector immobiliari com el moviment per l'habitatge alerten de les dificultats presents i futures per accedir a un habitatge a la ciutat, molts focus continuen posats en les ocupacions il·legals. Un fenomen que, segons la professora de Seguretat Internacional de la UB, Esade i la Universitat Ramon Llull, Sonia Andolz, respon a la voluntat de situar el debat en la seguretat tradicional. "L'objectiu és que la ciutadania miri cap aquí i no cap a les dificultats per accedir a un habitatge", argumenta. La pandèmia, a més, amenaça amb fer créixer les ocupacions i Trilla avisa que ja provoquen conflicte entre famílies necessitades. "Hi ha persones que ocupen pisos on han d'anar a viure persones que també ho necessiten. Això s'ha d'acabar", conclou.
Donant un cop d'ull a les xifres es podria pensar que els barcelonins tenen més motius per sentir-se segurs, almenys mentre es mantingui aquesta tendència. La seguretat, però, no només depèn de la possibilitat de ser víctima d'un delicte, si es té en compte la definició de seguretat integral. Aquest concepte defensa una visió global i rebutja limitar les polítiques de seguretat a la policia i l'exèrcit. La seguretat integral inclou, en definitiva, tot allò relacionat amb els riscos per a les persones.
Què és la seguretat integral?
"La pandèmia ha fet que la gent sigui més conscient que la seguretat no fa només referència a l'àmbit físic", assenyala la professora de Seguretat Internacional de la UB, Esade i la Universitat Ramon Llull, Sonia Andolz. "Si no intervens a través de la seguretat integral. la respota és parcial. Més encara quan la Covid genera diferents afectacions de salut, econòmiques i socials", defensa la la directora de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, Montserrat Iglesias.
"De moment sembla que la pandèmia no s'ha traduït més en inseguretat entesa des del punt de vista tradicional, com per exemple robatoris", apunta Andolz. En canvi, Iglesias, assenyala un increment dels delictes virtuals. "Els dos principals requisits per a la seguretat integral són la informació i la capacitat d'adaptació al canvi dels cossos policials i les administracions i ara estem en un d'aquests moments", insisteix.
Barcelona continua pendent d'abordar reptes en relació a la seguretat tradicional, com els furts i robatoris, el biaix ètnic de les identificacions policials o el desplegament de la policia de barri. Ara, però, la Covid-19 accentua la sensació d'inseguretat que els veïns poden sentir en relació a altres àmbits. Per exemple, l'espai públic. "Cap ciutat pot permetre's tenir suficients espais de lleure en temps de pandèmia, però a Barcelona en falten. Els que hi ha estan compartides per nens, gent gran i patinadors alhora", diu Andolz.
Una deficiència que l'Ajuntament està abordant, per ara amb l'anomenat urbanisme tàctic que té a Nova York com a referent. Amb l'objectiu d'incrementar la seguretat dels vianants, el govern municipal ha suprimit carrils de circulació per fer-los caminables i en altres hi ha instal·lat annexos de terrasses. Però n'hi ha prou? "El problema és que el 60% de l'espai públic està dedicat a un sòl ús, que és anar en cotxe o aparcar-lo", lamenta la catedràtica de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carme Miralles.
Per a Miralles, l'aposta per fer una ciutat més segura pels vianants "no admet debat". "Totes les ciutats que vulguin tenir un futur hauran de canviar perquè sinó quedaran desfasades" avisa. Segons la catedràtica, no només els vianants formen part d'aquest futur sinó també les bicicletes, els patinets elèctrics o les motos compartides. "No ocupen espai, no congestionen, ni fan soroll ni contaminen", reivindica.
Habitatge: entre l'increment d'oferta i la regulació
Disposar d'un espai públic segur no és l'única preocupació que pot contribuir a generar una percepció d'inseguretat entre els veïns. L'accés a l'habitatge continua com una de les principals preocupacions dels barcelonins. Una preocupació que pot arribar al seu punt màxim amb un avís de desnonament. Cada dia a Barcelona se'n comuniquen entre 20 i 30 i la crisi derivada de la pandèmia ha ampliat les afectacions per emergència habitacional. Bona part de les ajudes d'emergència atorgades des de l'inici de la pandèmia tenen per objectiu pal·liar les necessitats en matèria d'habitatge.
La pandèmia ha provocat una contenció dels preus del lloguer, que ara es preveu que s'estabilitzin amb la nova llei catalana de regulació. Els arrendaments, però, mantenen preus molt superiors als de fa uns anys i la mitjana de lloguer mensual a Barcelona és de 980 euros, segons dades de la Generalitat. A més, l'escassetat de l'habitatge públic es manté per sota dels 7.000 pisos i l'Ajuntament encara no ha aclarit els resultats de la mesura que obliga a reservar el 30% de les noves promocions per a habitatge assequible.
En aquest escenari, com es pot treballar per garantir l'accés a l'habitatge? El debat se situa, una vegada més entre els partidaris de regular el parc d'habitatge ja existent i els que prioritzen generar més oferta per satisfer tota la demanda. El primer camí és l'escollit pel moviment per l'habitatge, amb la PAH, el Sindicat de Llogaters i la trentena de grups d'habitatge que hi ha a Barcelona. El segon és el del sector immobiliari.
Des de la Fundació Hàbitat 3, la seva presidenta Carme Trilla, defensa que les dues línies no han de ser necessàriament "antagòniques". "Hem de fer servir totes les eines. És veritat que hi ha limitacions evidents d'espai per construir a l'àrea metropolitana però alhora la utilització del parc existent és complicada, perquè hem vist que hi ha menys pisos buits dels que pensàvem", afirma. Les últimes dades de l'Ajuntament xifren en 10.000 la quantitat d'immobles buits a la capital.
Per part del sector immobiliari, la recepta continua sent l'increment de promocions per fer créixer l'oferta. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues, descarta que les administracions hagin d'intervenir sobre tot el parc existent i limita la seva capacitat d'actuació en l'habitatge protegit.
Gorgues assegura que el sector privat està predisposat a col·laborar per ampliar el percentatge d'habitatge assequible, sempre que les condicions no siguin "draconianes" i hi hagi "unes regles del joc raonables". Un requisit que, segons Gorgues, no complia el concurs públic de l'Ajuntament per trobar un soci privat que formés part de l'operador Barcelona Metròpoli. L'escassetat d'habitatge públic pot veure's alleugerida si l'Estat compleix el compromís signat aquesta setmana per invertir 72 milions d'euros destinats a promocions d'habitatge públic a Barcelona.
En la mateixa línia que Gorgues, s'expressa la presidenta de la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman Barcelona, Anna Gener. "La intervenció pública per si sola no garanteix que es resolgui el problema. Cal fabricar un parc de lloguer assequible en col·laboració público-privada", planteja, alhora que reconeix que malgrat Barcelona continua generant interès en els inversors immobiliaris, l'"enduriment" del finançament limita el seu aterratge a la ciutat.
Tot i que tant el sector immobiliari com el moviment per l'habitatge alerten de les dificultats presents i futures per accedir a un habitatge a la ciutat, molts focus continuen posats en les ocupacions il·legals. Un fenomen que, segons la professora de Seguretat Internacional de la UB, Esade i la Universitat Ramon Llull, Sonia Andolz, respon a la voluntat de situar el debat en la seguretat tradicional. "L'objectiu és que la ciutadania miri cap aquí i no cap a les dificultats per accedir a un habitatge", argumenta. La pandèmia, a més, amenaça amb fer créixer les ocupacions i Trilla avisa que ja provoquen conflicte entre famílies necessitades. "Hi ha persones que ocupen pisos on han d'anar a viure persones que també ho necessiten. Això s'ha d'acabar", conclou.