11
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
19:09h
El 2019, el Ministeri de l’Interior va rebre 118.446 sol·licituds d’asil -més de 13.000 a Catalunya-, superant per primera vegada les cinc xifres i més d’un 110% que l’any anterior. Tot i que no especifica la raó, un informe de l’Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA per les sigles en anglès) situa l’Estat en el sisè lloc en matèria de protecció internacional per aquest col·lectiu.
Des de Sabadell, concretament des d’ActuaVallès, ha aportat el seu granet de sorra amb “Mentories per a sol·licitants de refugi LGTBIQ+”, en el marc del Programa Català de Refugi (PCR), perquè l’aterratge d’aquestes persones sigui més fàcil. “Ens semblava una bona oportunitat per tornar a Catalunya el que ens havia donat”, explica Gabriel Morales, que fa més d’un any va abandonar el seu Perú natal amb la seva parella per homofòbia.
El programa és senzill. Consisteix en parelles o particulars, a través de trobades, que es converteixen en mentores de persones sol·licitants d'asil, creant xarxes de suport mutu des del propi col·lectiu, i atenent a "la multifactorialitat de les circumstàncies que permeten la discriminació". Duen a terme una formació prèvia, ja sigui en drets LGBTI, per intervenir amb migrants i amb perspectiva d'acompanyament.
“És una bona eina”, comenta Morales, perquè, tal com admet, “quan arribes tendeixes a tancar-te”. I posa l’accent en aquesta iniciativa: “Pots parlar el mateix llenguatge. És a dir, es poden manifestar amb més llibertat que davant una assistenta social”.
Una opinió que comparteixen Maria Antònia Vilanova i Clara Palau: “Es poden expressar amb més naturalitat”. Elles són una altra parella participant del projecte, però que va fer formació per la intervenció de persones d’immigrants. Vilanova, però, aporta una element a tenir en compte: “No es pot donar la sensació que estem a sobre aquestes persones, com si les fiscalitzem”.
L'esclat de la pandèmia
“Mentories per a sol·licitants de refugi LGTBIQ+”, com tot i tothom, va haver d’adaptar-se al coronavirus i l’activació d’un estat d’alarma que va limitar la mobilitat. “Eren entre dues i quatre trobades virtuals”, detalla Palau i pretén, “metafòricament parlant, fer una abraçada com a símbol que els rebem amb els braços oberts”.
Vilanova, per la seva part, encara que aplaudeix aquesta iniciativa, considera que cal “polir” algunes coses i anar més enllà de ser “una guia de dubtes”, amb més “informació” per fer l’acompanyament. Ja havia participat en una experiència similar i recorda que “va ser difícil engegar” i “és possible que es doni el cas que no hi hagi fluïdesa”. Tanmateix, apunta al “potencial” que té i recalca la importància que existeixi aquest programa, perquè “si el grup ha funcionat pot sorgir una amistat”.
Bona mostra d'aquesta sintonia s'ha evidenciat amb el suport mutu, un dels pilars d'aquesta projecte, que ha permès posar mobles al pis d'una família en segona fase del procediment d'asil. La màgia de les xarxes socials i el grup de mentores ho han aconseguit en una setmana.
Des de Sabadell, concretament des d’ActuaVallès, ha aportat el seu granet de sorra amb “Mentories per a sol·licitants de refugi LGTBIQ+”, en el marc del Programa Català de Refugi (PCR), perquè l’aterratge d’aquestes persones sigui més fàcil. “Ens semblava una bona oportunitat per tornar a Catalunya el que ens havia donat”, explica Gabriel Morales, que fa més d’un any va abandonar el seu Perú natal amb la seva parella per homofòbia.
El programa és senzill. Consisteix en parelles o particulars, a través de trobades, que es converteixen en mentores de persones sol·licitants d'asil, creant xarxes de suport mutu des del propi col·lectiu, i atenent a "la multifactorialitat de les circumstàncies que permeten la discriminació". Duen a terme una formació prèvia, ja sigui en drets LGBTI, per intervenir amb migrants i amb perspectiva d'acompanyament.
“És una bona eina”, comenta Morales, perquè, tal com admet, “quan arribes tendeixes a tancar-te”. I posa l’accent en aquesta iniciativa: “Pots parlar el mateix llenguatge. És a dir, es poden manifestar amb més llibertat que davant una assistenta social”.
Una opinió que comparteixen Maria Antònia Vilanova i Clara Palau: “Es poden expressar amb més naturalitat”. Elles són una altra parella participant del projecte, però que va fer formació per la intervenció de persones d’immigrants. Vilanova, però, aporta una element a tenir en compte: “No es pot donar la sensació que estem a sobre aquestes persones, com si les fiscalitzem”.
L'esclat de la pandèmia
“Mentories per a sol·licitants de refugi LGTBIQ+”, com tot i tothom, va haver d’adaptar-se al coronavirus i l’activació d’un estat d’alarma que va limitar la mobilitat. “Eren entre dues i quatre trobades virtuals”, detalla Palau i pretén, “metafòricament parlant, fer una abraçada com a símbol que els rebem amb els braços oberts”.
Vilanova, per la seva part, encara que aplaudeix aquesta iniciativa, considera que cal “polir” algunes coses i anar més enllà de ser “una guia de dubtes”, amb més “informació” per fer l’acompanyament. Ja havia participat en una experiència similar i recorda que “va ser difícil engegar” i “és possible que es doni el cas que no hi hagi fluïdesa”. Tanmateix, apunta al “potencial” que té i recalca la importància que existeixi aquest programa, perquè “si el grup ha funcionat pot sorgir una amistat”.
Bona mostra d'aquesta sintonia s'ha evidenciat amb el suport mutu, un dels pilars d'aquesta projecte, que ha permès posar mobles al pis d'una família en segona fase del procediment d'asil. La màgia de les xarxes socials i el grup de mentores ho han aconseguit en una setmana.