09
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
11:56h
Quim Torra va millorar la valoració en el seu darrer debat de política general, poc abans de la inhabilitació. Així ho assenyala l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió sobre aquella sessió que s'ha fet pública aquest divendres, la qual també apunta que es va tractar del debat de política general que va aixecar menys interès i va tenir menys seguiment dels darrers anys. Per contra, el canvi de Lorena Roldán per Carlos Carrizosa al capdavant de Cs no ha fet millorar la mala percepció dels votants per la intervenció del líder del partit al Parlament.
D'aquesta manera, Torra va situar-se com el dirigent més valorat, malgrat que, en el debat de 2019, va quedar-se en quarta posició. Aquest cop, ha passat de rebre una nota mitjana de 4,33 a un 4,93, a prop de l'aprovat, per davant de Sergi Sabrià (ERC), amb un 4,66, Carles Riera (CUP), amb un 4,64, i Albert Batet (JxCat), amb un 4,47. Al seu torn, Jèssiva Albiach (comuns), obté un 4,12, per davant de Miquel Iceta (PSC), amb un 3,54, i sobretot d'Alejandro Fernández (PP), amb un 2,61, i Carlos Carrizosa (Cs), amb un 1,93.
Pel que fa a electorats, Torra obté una nota alta dels votants de JxCat, que li posen un 7,44, però també dels d'ERC, amb un 6,4, que el puntuen amb major nota que al seu president parlamentari, Sergi Sabrià, amb un 5,54. La CUP també valora bé el ja expresident, amb un 6,07, mentre que els altres grups el suspenen amb nitidesa. Carrizosa, al seu torn, no connecta tampoc amb el seu electorat. Els votants de Cs ja van suspendre el discurs de Lorena Roldán de l'any passat i aquest cop ho han tornat a fer amb qui li agafa el relleu del partit a Catalunya, a qui li posen tan sols un 4,6.
A la pregunta de qui va guanyar el debat, un 16,4% cita Torra, que el 2019 tan sols va ser triat per l'11,3% dels que havien rebut informació de la sessió. En segon lloc, lluny, Miquel Iceta va guanyar per al 2,5%. Carrizosa, cap de l'oposició, només va guanyar per un 0,4% dels enquestats que van respondre la pregunta. De fet, en la comparativa amb l'expresident, el dirigent de Cs surt mal parat.
Els enquestats creuen que les intervencions de Torra van ser més serioses que les de Carrizosa (56,8% i 14,6%, respectivament), així com responsables (51,4% i 16,8%) o constructives (51,4% i 11,8%). En canvi, el candidat de Cs s'imposa entre els que titllen el seu discurs de superficial (70,8%, per un 41,1% en Torra) i demagògic (68,6% i 48,2%). L'expresident també s'imposa clarament en coneixement dels problemes del país, sensibilitat cap a aquests, moderació, capacitat d'encaixar crítiques, realisme o capacitat de comunicació.
Malgrat tot, cal tenir en compte que aquest va ser el debat de política general amb menys seguiment des que el CEO fa enquestes posteriors sobre la sessió. Només un 46,8% dels enquestats sabia que es feia, deu punts menys que el debat de l'any passat i 30 punts menys que el de 2014. Per primer cop, els que afirmen que s'hi van tractar temes que importen poc o gens a la ciutadania són més (48,4%) que els que asseguren el contrari (42,2%).
D'entre els que sabien que es feia el debat, a més, un 22,7% no el va seguir. Amb tot això, de les 800 enquestes de la mostra, només 280 persones afirmen que van seguir en major o menor intensitat la sessió, i aquests són els que entren a valorar les intervencions dels diferents actors. El marge d'error, per tant, és força elevat, proper al 6% per damunt i per avall del percentatge donat.
Les enquestes, en tot cas, es van fer durant els dos dies posteriors al debat, que va tenir lloc el 16 i el 18 de setembre, ja que el dia intermig Torra va anar a declarar davant del Suprem, que pocs dies després sentenciaria la seva inhabilitació. Durant la seva intervenció, va demanar unitat a l'independentisme i va deixar clar que no convocaria eleccions. En les resolucions aprovades, JxCat, ERC i la CUP van acordar que només el Parlament li podria retirar la confiança al llavors president de la Generalitat.
D'aquesta manera, Torra va situar-se com el dirigent més valorat, malgrat que, en el debat de 2019, va quedar-se en quarta posició. Aquest cop, ha passat de rebre una nota mitjana de 4,33 a un 4,93, a prop de l'aprovat, per davant de Sergi Sabrià (ERC), amb un 4,66, Carles Riera (CUP), amb un 4,64, i Albert Batet (JxCat), amb un 4,47. Al seu torn, Jèssiva Albiach (comuns), obté un 4,12, per davant de Miquel Iceta (PSC), amb un 3,54, i sobretot d'Alejandro Fernández (PP), amb un 2,61, i Carlos Carrizosa (Cs), amb un 1,93.
Pel que fa a electorats, Torra obté una nota alta dels votants de JxCat, que li posen un 7,44, però també dels d'ERC, amb un 6,4, que el puntuen amb major nota que al seu president parlamentari, Sergi Sabrià, amb un 5,54. La CUP també valora bé el ja expresident, amb un 6,07, mentre que els altres grups el suspenen amb nitidesa. Carrizosa, al seu torn, no connecta tampoc amb el seu electorat. Els votants de Cs ja van suspendre el discurs de Lorena Roldán de l'any passat i aquest cop ho han tornat a fer amb qui li agafa el relleu del partit a Catalunya, a qui li posen tan sols un 4,6.
A la pregunta de qui va guanyar el debat, un 16,4% cita Torra, que el 2019 tan sols va ser triat per l'11,3% dels que havien rebut informació de la sessió. En segon lloc, lluny, Miquel Iceta va guanyar per al 2,5%. Carrizosa, cap de l'oposició, només va guanyar per un 0,4% dels enquestats que van respondre la pregunta. De fet, en la comparativa amb l'expresident, el dirigent de Cs surt mal parat.
Els enquestats creuen que les intervencions de Torra van ser més serioses que les de Carrizosa (56,8% i 14,6%, respectivament), així com responsables (51,4% i 16,8%) o constructives (51,4% i 11,8%). En canvi, el candidat de Cs s'imposa entre els que titllen el seu discurs de superficial (70,8%, per un 41,1% en Torra) i demagògic (68,6% i 48,2%). L'expresident també s'imposa clarament en coneixement dels problemes del país, sensibilitat cap a aquests, moderació, capacitat d'encaixar crítiques, realisme o capacitat de comunicació.
Malgrat tot, cal tenir en compte que aquest va ser el debat de política general amb menys seguiment des que el CEO fa enquestes posteriors sobre la sessió. Només un 46,8% dels enquestats sabia que es feia, deu punts menys que el debat de l'any passat i 30 punts menys que el de 2014. Per primer cop, els que afirmen que s'hi van tractar temes que importen poc o gens a la ciutadania són més (48,4%) que els que asseguren el contrari (42,2%).
D'entre els que sabien que es feia el debat, a més, un 22,7% no el va seguir. Amb tot això, de les 800 enquestes de la mostra, només 280 persones afirmen que van seguir en major o menor intensitat la sessió, i aquests són els que entren a valorar les intervencions dels diferents actors. El marge d'error, per tant, és força elevat, proper al 6% per damunt i per avall del percentatge donat.
Les enquestes, en tot cas, es van fer durant els dos dies posteriors al debat, que va tenir lloc el 16 i el 18 de setembre, ja que el dia intermig Torra va anar a declarar davant del Suprem, que pocs dies després sentenciaria la seva inhabilitació. Durant la seva intervenció, va demanar unitat a l'independentisme i va deixar clar que no convocaria eleccions. En les resolucions aprovades, JxCat, ERC i la CUP van acordar que només el Parlament li podria retirar la confiança al llavors president de la Generalitat.