La Barcelona de la Covid

Reactivar o repensar el model econòmic? La marca Barcelona, a debat

La pandèmia ha deixat tocats sectors clau per la capital, que ara ha de triar si es recupera a través de la transformació o de la mateixa recepta

per Andreu Merino, 11 d'octubre de 2020 a les 20:30 |
Turistes visitant la Casa Batlló | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La pandèmia del coronavirus ha provocat una crisi econòmica que ha afectat els fonaments de l'anomenada marca Barcelona. Les afectacions s'han notat principalment en el sector dels serveis, que alhora va representar el 89% del PIB de la ciutat el 2019, que va arribar als 87.404 milions d'euros. Dins d'aquest àmbit, el comerç, el transport i l'hostaleria són els que aporten més diners i, precisament, els que han quedat més tocats per la Covid-19 i l'absència de turisme. El debat se centra ara en si Barcelona ha de treballar per reactivar el model econòmic actual o treballar per idear-ne un de nou.

Els sectors afectats ja s'ha fet una crida a les administracions perquè salvin les empreses del naufragi, almenys fins que la mobilitat a la ciutat es reactivi. El Gremi d'Hotels, per exemple, ha demanat a l'Estat un pla de rescat de 450 milions d'euros a fons perdut. "Seguim pensant que el negoci hoteler ha de ser rendible a Barcelona", exposen.


Des del Gremi de Restauració el seu director general, Roger Pallarols, s’expressa en termes similars i planteja que "l’únic que es pot fer és protegir les empreses". "No hi ha pla B", insisteix. Pallarols recorda que el model de negoci actual està pensat per viure alhora del consum dels veïns i dels visitants. Mentre no hi hagi turistes, no hi ha prou barcelonins per assolir aquest nivell de consum. Més enllà del rescat, Pallarols valora positivament mesures com l’ampliació de terrasses i exempció fiscal impulsades des de l’Ajuntament. Mentrestant, des del Gremi d’Hotels es planteja com a solució temporal destinar els establiments a nous usos, com els lloguers residencials o per a oficines.

Barcelona va rebre el 2019 gairebé 12 milions de turistes, un 5% més que l'any anterior. La ciutat pot aspirar a recuperar aquest volum de visitants? Segons Jordi Alberich, economista i membre del think tank Institut d'Estudis Estratègics, vinculat a la patronal Foment del Treball, la capital ha de valorar el turisme com un "sector de futur". Això sí, amb matisos. "La prova que el turisme té futur és la lluita entre ciutats per captar-lo, però s'ha d'anar cap a un model no massificat. Els barcelonins han de poder comprar a la Rambla i a Portaferrissa", planteja.


Qui també planteja retocs al model turístic vigent abans de la pandèmia és Pablo Díaz Luque, professor d'Economia i Empresa a la UOC i expert en turisme. "El sector buscarà la ràpida recuperació de xifres i una manera de fer-ho pot ser captant turisme estatal i prioritzant el turisme cultural i d'esdeveniments, per davant del de borratxera", afirma. La captació de turisme domèstic, a més, és vista pel professor de la UOC com l'opció de vincular el canvi de model a la lluita contra l'emergència climàtica. "Es pot treballar perquè els turistes vinguin en tren i replantejar-se l'ampliació del port i l'aeroport", diu.

Des del think tank Alba Sud, el seu coordinador Ernest Cañada també fa la mateixa crida. "En el context actual, l'ampliació del Prat i el port seria totalment injustificable", etziba. "No demanem no donar suport al turisme sinó fer-ho apostant perquè tingui en compte la majoria de la població", demana. Un dels efectes negatius que el turisme ha provocat a la ciutat és la dificultat per accedir a un habitatge. El 2019 un estudi interuniversitari en el qual van participar la UB i la UAB va determinar que Airbnb feia encarir els preus de lloguer i compravenda a Barcelona


Ajudes al sector condicionades

Mentre el sector demana un rescat per superar la sotragada, altres veus volen que l'ajuda pública sigui condicionada. "Si no hi ha una discussió a fons sobre la qualitat del treball que genera el sector, per què hauríem de donar-li diners?", es pregunta Cañada. En la mateixa línia, la sociòloga Iolanda Fresnillo retreu a hostaleria i restauració que demanin "col·lectivitzar pèrdues després de privatitzar beneficis durant anys". L'exregidora de Barcelona en Comú, Gala Pin, també se suma a la crida: "Qualsevol ajuda al sector ha de portar com a condició les millores de les condicions laborals".

Segons un informe de la Diputació de Barcelona, el quart trimestre del 2019 a l'àrea de Barcelona hi havia 146.350 persones afiliades a la Seguretat Social en l'àmbit del turisme. Per als treballadors, la precarietat de la nova crisi no és nova. Un informe elaborat pel portal especialitzat en ocupació turística i hostalera, Turijobs, conclou que els empleats del sector turístic cobren de mitjana 19.593 euros bruts a l’any, un 17,4% menys que la mitjana salarial a l’Estat.
 
L'Estat s'ha compromès a cedir l'edifici de Correus a la ciutat. Foto: Ajuntament de Barcelona

Al contrari de les veus que neguen la possibilitat d'un pla B al protagonisme del turisme, Fresnillo demana que la ciutat "sàpiga llegir el canvi". "Des del sector es veu la crisi com un obstacle momentani i es preveu que podrem tornar al passat, però això no passarà", exposa. La sociòloga veu amb bons ulls que el turisme es repensi per adaptar-se a la nova realitat però alhora reclama apostar per altres sectors econòmics i evitar així dependre d'una sola activitat. Una aposta que comparteixen diverses veus. 

Una primera opció passaria per destinar a altres usos els locals que ara estan dedicats en gran part o de manera total al turisme. "Seria positiu que les administracions impulsessin un programa de mediació amb els propietaris de locals turístics que han quedat buits per valorar la instal·lació d'start ups o de petita producció", planteja Pin.

Precisament, les start ups o empreses de nova creació en l'àmbit de l'economia digital han estat protagonistes aquesta setmana a Barcelona. L'Estat s'ha compromès a cedir l'edifici de Correus a l'Ajuntament per fer-hi un "hub" del sector. "Barcelona difícilment tindrà seus de grans companyies financeres i indústries perquè això s'ho quedarà Madrid, però hi ha l'oportunitat de ser la capital de les start up a partir de l'impacte del Mobile", diu Alberich.

Talent local i sobirania

El futur dels salons és un altre dels elements de debat que hi ha sobre la taula. Anna Gener, presidenta de la consultora immobiliària Savills Aguirre Newman a Barcelona. "El Mobile ha generat sinergies en el sector digital de Barcelona. No tinc dubte que els salons es reprendran tan bon punt la situació sanitària ho permeti". Mentrestant, Gener planteja aprofitar aquestes sinergies per potenciar el "talent local", més enllà de la inversió estrangera. "A Catalunya falten 12.000 professionals digitals i és imprescindible que ajustem la formació acadèmica a la demanda del mercat laboral", assegura. Alhora, Gener demana no girar l'esquena a la inversió d'indústries estrangeres, en sectors com el farmacèutic, el biomèdic o l'alimentari.

A banda del talent local, Fresnillo posa l'accent en la sobirania. "La pandèmia ens ensenya que hem de construir sobirania econòmica. Hem de tenir més diversitat de sectors propis on el teixit empresarial local pugui prendre decisions sense dependre del que passi al Japó, com en el cas de Nissan", remarca. Per Fresnillo, els sectors a tenir en compte són la indústria energètica -en un context de transició ecològica- el tèxtil, la indústria farmacèutica o la de l'alimentació ecològica. A més, planteja que l'aposta es pot aprofitar per repensar espais de la ciutat, com Montjuïc. "En comptes d'ampliar la fira podria servir per habitatge i economia productiva", proposa.

La sociòloga també reclama una aposta real pel comerç de primera milla o de proximitat. Una demanda que el sector ja fa temps que reivindica. "És necessari que les administracions no centrin totes les ajudes en la promoció turística i se'n recordin del comerç local. Cal repensar el model econòmic i turístic gairebé des de zero", diu el president de Barcelona Comerç, Salva Vendrell.  L'epidèmia ha provocat una situació d'incertesa que tots els sectors econòmics, socials i polítics aborden posant sobre la taula les seves propostes de full de ruta. Barcelona ha de triar quin camí seguir alhora que gestiona el mentrestant.







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació