coronavirus

Quasi la meitat dels metges se senten menys preparats per fer front a una segona onada de la pandèmia

Un estudi constata que un 24% dels professionals es va plantejar deixar d'exercir en els últims mesos arran de la crisi de la Covid-19

per Sara González, 8 d'octubre de 2020 a les 12:10 |
Manifestació de metges | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La pandèmia del coronavirus ha provocat tant esgotament físic i emocional en els professionals de la salut que, en aquests moments, un 42% dels metges acredita que se senten "més cansats" i "menys preparats" per fer front a una possible segona onada en els pròxims mesos. El percentatge arriba al 48% en el cas dels metges de l'atenció primària. Aquesta és la conclusió de l'estudi Impacte de la COVID-19 sobre la salut dels professionals sanitaris que estan duent a terme la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i les professores Núria Mas (IESE) i Judit Vall (Institut d’Economia de Barcelona IEB-UB).

Aquestes xifres, derivades de les respostes de 1,648 professionals, suposen que l'esgotament físic i mental del col·lectiu de metges és en aquests moments més de dues vegades superior que el que es manifestava abans de la pandèmia. A més, reflecteixen la percepció dels professionals durant els mesos de juliol i agost, quan ja es començava a constatar que la corba de contagis començava a créixer abans de l'esperat. "El sistema de salut ha de protegir la salut dels professionals", ha assegurat el president del COMB, Jaume Padrós, que ho ha vinculat directament als models d'organització i a la suficiència de recursos.


Padrós ha advertit que, en aquests moments, l'atenció primària, que està sostenint la major pressió per la situació de la pandèmia, necessita més recursos, més finançament i menys càrrega burocràtica. "L'atenció primària té sensació d'abandonament", ha assegurat. Una de les accions concretes que ha argumentat que milloraria la feina dels professionals seria el canvi de les centraletes telefòniques, que en aquests moments els aboca a assumir més tasques de gestió i burocràtiques. "Necessitem més recursos, però hem de canviar ja els sistemes d'organització de la primària", ha subratllat. Ha insistit que cal "fer palpables" les inversions directes que s'han promès des de l'administració i ha defensat que la vaga convocada és una manifestació del "malestar" per la sobrecàrrega a l'atenció primària.

Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona: "L'atenció primària té sensació d'abandonament"

Una altra dada significativa de l'estudi és que un 24% dels metges generals s'han plantejat deixar la professió en algun moment durant els darrers mesos arran de la pandèmia, un percentatge que s'enfila fins al 31,7% en el cas dels metges de l'atenció primària. En aquests moments, aquest percentatge s'ha reduït a l'actualitat a entre el 2% i el 3% que s'ho continuen plantejant de forma seriosa.

Les professores Núria Mas i Judit Vall han explicat durant la presentació de l'estudi que el col·lectiu no només ha hagut de fer front a un allau sobrevingut d'atenció a pacients, sinó fer-ho lidiant amb la manca de recursos, prenent decisions molt difícils d'elevada càrrega emocional i patint també per contagiar els seus propis familiars. De fet, el 33% dels professionals es van autoconfinar durant algun moment a casa o als hotels habilitats per evitar contagiar les seves famílies. 


Els metges que es van autoconfinar, els de l'atenció primària i els que treballen a l'UCI i als serveis d'urgències són els que manifesten pitjors indicadors de salut. "Aquests grups també mostren una recuperació més lenta que la resta de companys", conclou l'estudi. El malestar es redueix en el cas dels professionals que treballen integrats en equips en els quals les decisions es prenen de forma col·lectiva. "S'enfronten a menys conflictes ètics i menys estrès en la seva activitat diària, ja que les decisions i els problemes s'afronten de manera compartida", resumeixen. 

L'estudi preliminar fa una bateria de recomanacions per millorar la salut física i emocional dels metges. Emplaça a reformar el sistema de salut per protegir la salut dels professionals i reduir al màxim els factors de risc. Considera que calen més recursos humans i econòmics i més autonomia per als professionals i els equips. La salut d'aquests, a més, reivindiquen que sigui una prioritat per a les autoritats sanitàries i promoure la formació dels professionals per a la prevenció.



 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació