07
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
20:42h
L'educació, la digitalització i la protecció del medi ambient seran les principals línies mestres per repartir els 140.000 milions d'euros que l'Estat rebrà de la Unió Europea per fer front al xoc econòmic causat per la pandèmia. Així ho han fet palès aquest dimecres a la tarda els quatre vicepresidents de l'executiu espanyol, Carmen Calvo, Pablo Iglesias, Nadia Calviño i Teresa Ribera en la presentació del pla.
La ingent injecció de diners que rebrà l'Estat vigoritzarà el creixement econòmic de l'Estat en dos o tres punts percentuals extra, segons ha pronosticat la responsable d'Economia. L'endemà que anunciés una crisi més greu per a enguany, Calviño ha previst que el 2022 es recuperi la riquesa prèvia a l'arribada del Covid-19 i el 2023 l'economia espanyola reprengui "la senda del creixement". La ministra ha avançat que 20.000 milions d'euros aniran destinats a una agenda digital que busca l'accés universal a internet, entre d'altres objectius.
L'optimisme de Calviño sintonitza amb el pronòstic del president Pedro Sánchez de crear 800.000 llocs de treball en els propers tres anys, el temps que resta de legislatura si la coalició resisteix els embats de la crisi sanitària, econòmica i social derivada del coronavirus. Al matí el cap de l'executiu espanyol anunciava que els pressupostos del 2021 ja inclouran 27.000 milions a compte dels fons europeus. Fins esgotar la legislatura el desemborsament previst ascendeix a 72.000 milions.
El gruix de les subvencions, el 18% del total, aniran destinades a l'educació, amb l'objectiu de tancar l'anomenada escletxa digital d'escoles i alumnat, a més de formar el professorat en noves tecnologies. La inversió en ciència i salut i la digitalització de les empreses rebran a parts iguals un 17% dels fons europeus. En concret, el pla preveu digitalitzar 2,5 milions de pimes. Les infraestructures i la lluita contra el canvi climàtic s'enduran el 16% dels recursos, mentre que la transició energètica rebrà el 12% de les subvencions europees.
Pel que fa a l'eficiència energètica, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat que es finançaran els panells solars perquè "ciutadans i empreses volen ser generadors de l'energia que consumeixen". També es fomentaran la recollida separada de residus, el biogàs renovable i l'ús de teixits reutilitzables. A més, Ribera ha avançat que els municipis de 5.000 habitants seran els primers a rebre fons per rehabilitar edificis perquè siguin més eficients en energia.
"Espanya té una oportunitat sense precedents de corregir les deficiències de l'estructura econòmica", ha defensat el vicepresident social, Pablo Iglesias, per a qui els fons europeus representen una mena de New Deal, en referència a les quantioses inversions públiques realitzades als EUA per superar la greu crisi del 1929.
Iglesias: "El govern ha de convocar els que han sentit un Estat massa madrileny"
Iglesias ha estat l'encarregat d'apuntar les febleses de l'economia espanyola, com ara un model productiu que depèn massa del turisme internacional o l'escàs pes de la indústria. El líder de Podem també ha fet propòsit d'esmena pel que fa als conflictes territorials en conjurar-se perquè amb el pla de recuperació l'administració estatal s'adreci als que han sentit "que l'Estat era massa madrileny".
El gran desafiament del pla serà burocràtic, ja que les administracions hauran de gestionar un elevat volum de projectes en un període de temps curt, amb el risc de perdre part dels fons per no haver-los executat. De fet, entre el 2014 i el 2020 l'Estat només ha executat els 26% dels fons europeus que tenia assignats.
Per tal d'evitar el col·lapse la vicepresidenta Carmen Calvo s'ha compromès a elaborar una nova llei de l'administració i a modificar la llei de contractació de l'Estat i la llei general pressupostària, entre d'altres. "Necessitem alleugerir els procediments sense que falti rigor", ha assegurat.
La ingent injecció de diners que rebrà l'Estat vigoritzarà el creixement econòmic de l'Estat en dos o tres punts percentuals extra, segons ha pronosticat la responsable d'Economia. L'endemà que anunciés una crisi més greu per a enguany, Calviño ha previst que el 2022 es recuperi la riquesa prèvia a l'arribada del Covid-19 i el 2023 l'economia espanyola reprengui "la senda del creixement". La ministra ha avançat que 20.000 milions d'euros aniran destinats a una agenda digital que busca l'accés universal a internet, entre d'altres objectius.
L'optimisme de Calviño sintonitza amb el pronòstic del president Pedro Sánchez de crear 800.000 llocs de treball en els propers tres anys, el temps que resta de legislatura si la coalició resisteix els embats de la crisi sanitària, econòmica i social derivada del coronavirus. Al matí el cap de l'executiu espanyol anunciava que els pressupostos del 2021 ja inclouran 27.000 milions a compte dels fons europeus. Fins esgotar la legislatura el desemborsament previst ascendeix a 72.000 milions.
El gruix de les subvencions, el 18% del total, aniran destinades a l'educació, amb l'objectiu de tancar l'anomenada escletxa digital d'escoles i alumnat, a més de formar el professorat en noves tecnologies. La inversió en ciència i salut i la digitalització de les empreses rebran a parts iguals un 17% dels fons europeus. En concret, el pla preveu digitalitzar 2,5 milions de pimes. Les infraestructures i la lluita contra el canvi climàtic s'enduran el 16% dels recursos, mentre que la transició energètica rebrà el 12% de les subvencions europees.
Pel que fa a l'eficiència energètica, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat que es finançaran els panells solars perquè "ciutadans i empreses volen ser generadors de l'energia que consumeixen". També es fomentaran la recollida separada de residus, el biogàs renovable i l'ús de teixits reutilitzables. A més, Ribera ha avançat que els municipis de 5.000 habitants seran els primers a rebre fons per rehabilitar edificis perquè siguin més eficients en energia.
"Espanya té una oportunitat sense precedents de corregir les deficiències de l'estructura econòmica", ha defensat el vicepresident social, Pablo Iglesias, per a qui els fons europeus representen una mena de New Deal, en referència a les quantioses inversions públiques realitzades als EUA per superar la greu crisi del 1929.
Iglesias: "El govern ha de convocar els que han sentit un Estat massa madrileny"
Iglesias ha estat l'encarregat d'apuntar les febleses de l'economia espanyola, com ara un model productiu que depèn massa del turisme internacional o l'escàs pes de la indústria. El líder de Podem també ha fet propòsit d'esmena pel que fa als conflictes territorials en conjurar-se perquè amb el pla de recuperació l'administració estatal s'adreci als que han sentit "que l'Estat era massa madrileny".
El gran desafiament del pla serà burocràtic, ja que les administracions hauran de gestionar un elevat volum de projectes en un període de temps curt, amb el risc de perdre part dels fons per no haver-los executat. De fet, entre el 2014 i el 2020 l'Estat només ha executat els 26% dels fons europeus que tenia assignats.
Per tal d'evitar el col·lapse la vicepresidenta Carmen Calvo s'ha compromès a elaborar una nova llei de l'administració i a modificar la llei de contractació de l'Estat i la llei general pressupostària, entre d'altres. "Necessitem alleugerir els procediments sense que falti rigor", ha assegurat.