Col·locació dels nous cartells als antics carrers amb noms franquistes | Javier Martín / Paeria de Lleida
Branded content

Lleida, lliure per fi de carrers franquistes

La Paeria de Lleida elimina les últimes referències franquistes d'un nomenclàtor que es feminitza amb Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies

per Redacció
Col·locació dels nous cartells als antics carrers amb noms franquistes | Javier Martín / Paeria de Lleida
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Lleida és per fi una ciutat lliure de carrers vinculats al franquisme. La Paeria va iniciar la setmana passada la col·locació de les plaques de quatre carrers dedicats fins ara a personatges vinculats a la dictadura que han estat substituïts per dones: Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies. El canvi permet assolir un doble objectiu: el compliment de la llei de memòria històrica així com la feminització del nomenclàtor, en una ciutat on ni un 7% dels carrers tenen nom de dona.

La col·locació de les primeres plaques va comptar tant amb el paer en cap Miquel Pueyo com els tinents d'alcalde Toni Postius, Sergi Talamonte i Sandra Castro. L'alcalde de Lleida va reiterar el compromís del govern municipal per “completar la normalització del nomenclàtor" i, a la vegada, “donar una major visibilitat a la presència femenina”. En aquest sentit, la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, va subratllar que, del total de 1.215 noms inclosos en el nomenclàtor de Lleida, només 83 carrers, places o espais de la ciutat estan dedicats a dones mentre la resta tenen noms d'homes, geogràfics o dates commemoratives.

El primer tinent d'alcalde Toni Postius, per la seva banda, va explicar que la substitució de les plaques es preveia realitzar ja fa uns mesos però es va posposar per l'impacte de la Covid-19. “Que estiguem fent això el 2020 denota una anomalia del que estava passant a la ciutat i el que ha passat en els darrers quaranta anys”, va manifestar.

Sergi Talamonte, Toni Postius, Miquel Pueyo i Sandra Castro. Foto: Javier Martín / Paeria de Lleida



Finalment, el tercer tinent d'alcalde Sergi Talamonte es va mostrar crític amb "les reticències absolutament inexplicables per part del govern socialista en l'anterior mandat" per dur a terme la substitució dels últims carrers vinculats al franquisme.
 

Els últims canvis per decret d'alcaldia


Un decret d'alcaldia del passat 30 de gener va aprovar el canvi de noms. Concretament, la lluitadora antifeixista Neus Català dona nom a l’antic carrer Alcalde Sangenís (Pardinyes), l’escriptora anglesa Virginia Woolf reemplaça Alcalde Montaña (Pardinyes), la mestra i escriptora Dolors Sistac substitueix Carmelo Fenech (Ciutat Jardí) i la pianista, pedagoga i fundadora de l'Escola Municipal de Música de Lleida, Elena Pàmies, ho fa amb l’antic carrer Nadal Gaya (Balàfia). Es dona la circumstància que l'esperat canvi de carrers va coincidir amb la data de naixement de Neus Català, ara fa 105 anys.

Sandra Castro destaca que es tracta de quatre dones referents en els seus àmbits diversos. “És una part de les polítiques feministes la de visibilitzar referents positius per tal d’empoderar les dones i les noies joves que pugen, que tinguin diferents models”, explica la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes.

El nou carrer de Virginia Woolf de Lleida. Foto: Javier Martín



L’Ajuntament de Lleida, d’aquesta manera, adapta el nomenclàtor dels carrers de la ciutat a la llei de memòria històrica del 2007, assumeix una històrica reivindicació ciutadana i compleix un dels compromisos del pacte amb el qual es va constituir l'actual equip de govern. Ara bé, es tracta dels últims canvis en el nomenclàtor que es realitzaran a partir d'un decret de l'alcalde. A partir de la constitució de Consell de Ciutat, a mitjans dels 2020, serà aquest òrgan el que assumirà els assumptes relacionats amb la denominació dels carrers i espais públics de la capital de Ponent.

Per fer efectius els canvis d’aquests quatre carrers, la Paeria ha tingut en compte les opinions de diversos historiadors i historiadores i les de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme. S’han mantingut diferents reunions on s’ha volgut prendre una decisió “objectiva, coherent i justa”, explica Miquel Puyeo. En aquest sentit, s’ha optat finalment per no retirar el nom del carrer Lluís Besa, ja que no consta que participés en la sublevació, després d’haver-ho analitzat amb historiadors i parlat amb els seus descendents.
 

Evitar blanquejar el franquisme


L’alcalde Miquel Pueyo remarca que l’objectiu del canvi no és “fer cap judici sumaríssim a ningú, ni menys encara a les famílies o als descendents de les persones que es puguin veure afectades per aquests canvis de nom”. En aquest sentit el paer en cap destaca que l’Ajuntament s’ha d’assegurar que cap persona que participés en la sublevació o bé que tingués càrrecs durant el franquisme formi part de la nòmina de personatges reconeguts a través del nomenclàtor de la ciutat.

“És igual que aquests honors fossin concedits durant el franquisme on en els primers o en els últims anys de la Paeria democràtica” i també és indiferent el període de la dictadura on va tenir càrrec la persona a la qual se li retira el carrer, explica Puyo. En aquest sentit destaca que “en el procés de blanqueig del franquisme sembla com si hi hagués un període intens, entre els anys 40 i 50, com si el franquisme dels anys 70 fos més 'guai'” i recorda que el setembre de 1975 es van produir els últims afusellaments d’aquest règim. “No podem blanquejar el franquisme”, conclou.

L'alcalde Miquel Pueyo amb els nous cartells dels carrers. Foto: Javier Martín



Miquel Pueyo també destaca que la Paeria segueix treballant per retirar tots els vestigis de simbologia franquista de la ciutat i explica que s'està estudiant la possibilitat de retirar l'escut franquista instal·lat a l'antic edifici de capitania d'infanteria de Gardeny, donades les seves dimensions i pes. Toni Postius, per la seva banda, recorda que l’Ajuntament està acabant la retirada de les plaques amb el jou i les fletxes falangistes d'edificis construïts per l'antic Ministeri de l'Habitatge franquista que es va iniciar recentment.
 

Qui són les dones que donen noms als carrers?


 Virginia Woolf (1882-1941) és una de les precursores del feminisme i una figura clau del modernisme literari del segle XX. 

 Neus Català (1915-2019) és una de les lluitadores antifeixistes referents al nostre país i va patir en primera persona el terror dels camps nazis.

 Dolors Sistac (1922-2018) va impulsar l’ensenyament del català des de l’Escola Normal de Lleida i és autora de narracions, articles periodístics i estudis literaris i culturals. El carrer que s’ha escollit per a aquesta reconeguda docent fa cantonada amb el que la ciutat va dedicar al seu marit, el pedagog Enric Farreny. 

 Elena Pàmies (1888-1974), pianista, pedagoga i fundadora de l’Escola Municipal de Música de Lleida, va afrontar un expedient de depuració sota el règim franquista que li va suposar la separació del càrrec de professora.


AMB EL SUPORT DE


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació