1 de 10
Dades

La pandèmia capgira prioritats: més suport a apujar impostos per millorar serveis

Diverses enquestes apunten a que, el darrer any, el sentiment de greuge per la pressió tributària ha caigut mentre guanyava partidaris la necessitat d'abocar més recursos a sanitat, educació o investigació

per Roger Tugas Vilardell, 12 d'octubre de 2020 a les 08:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La pandèmia ha impactat en molts àmbits de la societat, també en les preferències fiscals d'una part de la població catalana. Així ho assenyala, entre d'altres l'enquesta sobre Opinió Pública i Política Fiscal del CIS, feta pública el juliol però ara ja en obert i amb possibilitat d'anàlisi a nivell territorial. Un sondeig que assenyala que creix el nombre de catalans clarament partidaris d'apujar impostos i dels que reclamen més recursos públics en sanitat, investigació o educació.



El gràfic superior evidencia com, en una escala en què 0 equival a millorar els serveis públics encara que això comporti incrementar la pressió fiscal i 10 implica pagar menys impostos encara que calgui limitar els serveis públics, el percentatge d'enquestats que se situa en el 0 o l'1 passa del 8,8% al 26%, el triple. El marge d'error, tenint en compte el nombre d'enquestes fetes a Catalunya, ronda el 5% amunt o avall, marge molt inferior a l'evolució destacada.

Tot i això, aquest augment respondria sobretot a una radicalització dels catalans ja decantats cap a la millora dels serveis públics i no a un transvasament entre blocs. I és que el percentatge dels que se situen entre el 0 i el 4 -més a prop de l'opció d'apujar impostos- quasi no varia i es queda en un 48,5%, els que es troben entre el 6 i el 10 -partidaris, en major o menor mesura, de reduir la pressió fiscal- passarien del 14,1% al 18,4% -dins el marge d'error- i els situats al centre -el 5- es mourien del 32,4% al 27,7%.


Hi ha altres enquestes recents, de fet, que apunten a una direcció similar. L'"Enquesta de valoració del Govern i de les polítiques públiques. 2020" del CEO conclou que, en un any, creix del 35,3% al 38,9% el percentatge de catalans que estaria disposat a pagar més impostos per millorar els serveis públics, a prop dels que mantindrien la fiscalitat igual (41,3%), mentre que tan sols un 14,3% reclama abaixar tributs. En aquest cas, de fet, l'opció sobre incrementar la pressió fiscal recau en l'enquestat i no en una pujada global.

Per altra banda, l'enquesta sobre "Convivència i polarització a Catalunya", presentada aquest dijous per l'Institut Català Internacional per la Pau, demana també per aquesta qüestió, fent situar els enquestats en una escala entre 1, o pagar menys impostos encara que disminueixin els serveis públics, i 10, o millorar els serveis públics encara que augmentin els impostos. Un 54,1% se situava entre el 7 i el 10, decantats cap a la major pressió fiscal.


Aquesta evolució es dona també en el conjunt de la societat espanyola, on els canvis en la resposta del CIS són molt similars als donats a Catalunya, cosa que en reforça els resultats. En aquest cas, el percentatge dels que se situen en el 0 o l'1 -partidaris d'apujar impostos- passa del 15,2% al 25,9% en el darrer any, també per una radicalització dels que ja s'autoubicaven entre el 0 i el 4, i no per un canvi de postura dels que mantindrien impostos o els reduirien, els percentatges dels quals quasi no canvien, tal com s'observa en el gràfic inferior.



I en què gastarien els catalans els recursos extres de la nova fiscalitat? El conjunt de prioritats on falten recursos es poden observar en el gràfic inferior, però els majors canvis es donen en la sanitat (del 66,8% al 79,5%), l'educació (del 58,1% al 66,8%) i la investigació (del 73,7% al 80,6%). Sembla que l'àmbit de la defensa i l'exèrcit com a prioritat també creixeria, però es mantindria encara a la cua (del 5,6% al 10,9%). En canvi, sembla menys necessari ara dedicar més recursos a la seguretat ciutadana (cau del 54,1% al 38%).



A nivell espanyol, hi ha força coincidències, ja que alguns dels camps prioritaris a reforçar també són la investigació (del 62,1% al 81,2%), la sanitat (del % al 73,8%) i l'educació (del 54,2% al 61,6%). En aquest cas, però, també guanyen punts de prioritat àmbits com la cooperació (del 43,8% al 56,8%), el medi ambient (del 60,1% al 68,4%) i la cultura (del 50,6% al 58,3%).



De la mateixa manera, ha caigut la sensació conforme es paguen molts impostos a l'estat espanyol. Així ho creia un 61,8% de catalans el 2019, per tan sols un 40% l'any següent. A nivell espanyol, aquestes respostes han caigut també del 52,9% al 40,3% i, en els dos casos, l'opció més citada és que la quantitat que es paga en tributs és regular, duplicant-se els que pensen que se n'abonen pocs, tot i que encara superant escassament el 10%.



En aquest sentit, si es posen en relació els impostos pagats a l'Estat amb els d'estats més avançats d'Europa, encara hi ha molts enquestats que no s'atreveixen a mullar-s'hi, però el percentatge dels que creuen que la fiscalitat espanyola és comparativament baixa augmenta molt i ja és la resposta més comuna. A Catalunya, creix del 23,9% al 36,9% i, al conjunt de l'Estat, del 24% al 35,9%. I certament, la pressió fiscal espanyola és inferior a la mitjana europea.



Finalment, la quantitat de catalans que creuen que la societat se'n beneficia poc o gens de la quantitat abonada en impostos també retrocedeix, en aquest cas, del 77,1% de les respostes al 59,2%. Una majoria encara creu que se li'n podria treure més suc, però de forma menys contundent. A nivell estatal, aquest percentatge cau menys -partia també d'un llistó més baix-, del 63,5% al 57,5%.


 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació