06
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
19:58h
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha descartat suspendre cautelarment la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat Quim Torra. Els magistrats han decidit per unanimitat admetre a tràmit el recurs d'empara contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i ratificada pel Tribunal Suprem que condemna Torra a una pena d'inhabilitació d'un any i mig i a una multa de 30.000 euros. En els pròxims mesos el TC haurà de resoldre el fons de la qüestió i decidir si s'han vulnerat els drets fonamentals del president inhabilitat, tal com sosté la defensa que comanda Gonzalo Boye, però de moment rebutja deixar en suspens la condemna.
El TC ha descartat els arguments dels advocats de Torra, que apunten que en tots els precedents anàlegs -condemnes per inhabilitació en polítics en exercici- s'ha optat per deixar en suspens la pena a l'espera de la decisió final de l'alt tribunal. El tribunal no veu "urgència excepcional" per haver de prendre una decisió "cautelaríssima" i sosté també que la qüestió "presenta uns elements substantius específics que fan necessari n estudi meditat i contradictori amb la pretensió de cautelaríssima instada". La defensa del president espera en els pròxims dies un pronunciament en relació a les mesures cautelars, que van en el mateix sentit i sobre les quals s'haurà de pronunciar la Fiscalia.
Segons Boye, la decisió de l'alt tribunal ja permet portar la causa al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) encara que no hi hagi sentència sobre el fons del recurs d'empara. De fet, des de bon principi tota l'estratègia de defensa ha estat enfocada en arribar a Europa i l'advocat de l'expresident té clar que allà obtindrà "la raó jurídica".
Un cop descartada la mesura cautelaríssima, els magistrats tenen ara sobre la taula l'escrit de 438 pàgines de la defensa. El recurs assegura que tot el procés judicial ha tingut una "intencionalitat política manifesta" amb "l'objectiu de derrocar el president de la Generalitat i el seu Govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals", cosa que considera un "veritable frau constitucional". El recurs reitera la suposada falta de neutralitat de la justícia i la desproporció de la pena imposada a Torra.
L'escrit constata "la inusitada celeritat" del TSJC en declarar la fermesa de la sentència del Suprem i ordenar la seva immediata execució. Al·lega que s'ha vulnerat la inviolabilitat parlamentària, el dret a la llibertat d'expressió i ideològica i a la representació política del seu client. A més, considera desproporcionada la sanció per uns fets que no veu delictius i considera que la JEC no era competent per donar l'ordre a Torra de retirar la pancarta i d'aquesta manera "construir un delicte de desobediència", sinó que només podia sancionar-lo administrativament o comunicar-ho a un òrgan judicial penal. Per això, creu que Torra no podia preveure aquesta resposta judicial penal als seus actes, agreujada per "l'imprevisible canvi jurisprudencial".
Recurs de súplica al TSJC
Paral·lelament, la defensa de l'expresident ha presentat un recurs de súplica al TSJC perquè suspengui la condemna fins que es pronunciï el TC. Els advocats de Torra al·leguen que el tribunal va cometre un error greu en la resolució d'execució de la sentència i va declarar ferma la sentència del Suprem sobre el recurs de cassació, i no pas la seva pròpia sentència sobre el cas del president. Per tant, segons la defensa, l'execució de la condemna no s'ha fet correctament. Segons els advocats del president inhabilitat, això suposa una "vulneració palmària" dels drets fonamentals. Sigui com sigui, Torra ja no és president de la Generalitat i Pere Aragonès exerceix com a vicepresident en funcions de president.
El TC ha descartat els arguments dels advocats de Torra, que apunten que en tots els precedents anàlegs -condemnes per inhabilitació en polítics en exercici- s'ha optat per deixar en suspens la pena a l'espera de la decisió final de l'alt tribunal. El tribunal no veu "urgència excepcional" per haver de prendre una decisió "cautelaríssima" i sosté també que la qüestió "presenta uns elements substantius específics que fan necessari n estudi meditat i contradictori amb la pretensió de cautelaríssima instada". La defensa del president espera en els pròxims dies un pronunciament en relació a les mesures cautelars, que van en el mateix sentit i sobre les quals s'haurà de pronunciar la Fiscalia.
Segons Boye, la decisió de l'alt tribunal ja permet portar la causa al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) encara que no hi hagi sentència sobre el fons del recurs d'empara. De fet, des de bon principi tota l'estratègia de defensa ha estat enfocada en arribar a Europa i l'advocat de l'expresident té clar que allà obtindrà "la raó jurídica".
Un cop descartada la mesura cautelaríssima, els magistrats tenen ara sobre la taula l'escrit de 438 pàgines de la defensa. El recurs assegura que tot el procés judicial ha tingut una "intencionalitat política manifesta" amb "l'objectiu de derrocar el president de la Generalitat i el seu Govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals", cosa que considera un "veritable frau constitucional". El recurs reitera la suposada falta de neutralitat de la justícia i la desproporció de la pena imposada a Torra.
L'escrit constata "la inusitada celeritat" del TSJC en declarar la fermesa de la sentència del Suprem i ordenar la seva immediata execució. Al·lega que s'ha vulnerat la inviolabilitat parlamentària, el dret a la llibertat d'expressió i ideològica i a la representació política del seu client. A més, considera desproporcionada la sanció per uns fets que no veu delictius i considera que la JEC no era competent per donar l'ordre a Torra de retirar la pancarta i d'aquesta manera "construir un delicte de desobediència", sinó que només podia sancionar-lo administrativament o comunicar-ho a un òrgan judicial penal. Per això, creu que Torra no podia preveure aquesta resposta judicial penal als seus actes, agreujada per "l'imprevisible canvi jurisprudencial".
Recurs de súplica al TSJC
Paral·lelament, la defensa de l'expresident ha presentat un recurs de súplica al TSJC perquè suspengui la condemna fins que es pronunciï el TC. Els advocats de Torra al·leguen que el tribunal va cometre un error greu en la resolució d'execució de la sentència i va declarar ferma la sentència del Suprem sobre el recurs de cassació, i no pas la seva pròpia sentència sobre el cas del president. Per tant, segons la defensa, l'execució de la condemna no s'ha fet correctament. Segons els advocats del president inhabilitat, això suposa una "vulneració palmària" dels drets fonamentals. Sigui com sigui, Torra ja no és president de la Generalitat i Pere Aragonès exerceix com a vicepresident en funcions de president.