judici als Mossos

Trapero o Fiscalia: una sentència a tot o res a l'Audiència Nacional

El tribunal ultima una decisió que oscil·la entre una condemna per sedició o desobediència i l'absolució del major dels Mossos i l'excúpula d'Interior

per Bernat Surroca, 13 d'octubre de 2020 a les 06:27 |
Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, a l'Audiència Nacional | Pool EFE
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Audiència Nacional perfila els últims serrells de la sentència del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i l'exdirector general dels Mossos Pere Soler. El veredicte dels tres magistrats encapçalats per la conservadora Concepción Espejel s'hauria de fer públic en un termini breu, tot i que fonts de l'Audiència Nacional eviten confirmar-ho. La sala ha tingut problemes aquestes últimes setmanes per fixar un criteri compartit en relació a la condemna dels quatre acusats, amb una forquilla que pot anar des dels deu anys per sedició -la rebel·lió venia tombada des d'abans del judici- a l'absolució, passant per una desobediència que va implorar a última hora la Fiscalia per evitar un fracàs estrepitós. 

Tot o res. O deu anys de presó per sedició o una pena d'inhabilitació per desobediència. La conducta erràtica del ministeri fiscal durant tot el judici va culminar amb un canvi de qualificació (de rebel·lió a sedició) i amb la petició a l'últim moment d'una condemna alternativa de desobediència, que no implica pena de presó. Implícitament, els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira admetien que la prova practicada era dèbil i difícilment es podia sostenir una sedició un cop escoltats tots els testimonis. Trapero no estava alineat amb les tesis independentistes del Govern i va voler obeir les ordres judicials i impedir el referèndum, però ho va voler fer a la seva manera i seguint el model policial propi dels Mossos que, va defensar el major i la cúpula del cos al judici, prioritzava la mediació per davant dels cops de porra. 


Una sentència que no sigui per sedició suposarà un nou revés per a la Fiscalia, la part més bel·ligerant contra el procés. Al judici de l'1-O al Tribunal Suprem ja no va aconseguir una condemna per rebel·lió i al judici dels Mossos i l'excúpula d'Interior, tot i mantenir l'acusació de rebel·lió fins al final, no va poder acreditar tampoc la sedició. Les defenses dels acusats van esquerdar els fonaments del relat del ministeri públic i un dels seus testimonis estrella, que també ho va ser al Suprem, Diego Pérez de los Cobos, responsable del dispositiu policial de l'1-O i contrapart de Trapero durant la tardor de 2017. De tota manera, part de la feina del ministeri fiscal estava feta abans de començar la vista oral: l'acusació de rebel·lió, tot i que insostenible des de bon principi, va permetre un judici a l'Audiència Nacional, tribunal excepcional, que si no no s'hauria pogut fer per manca de competència.


De fet, durant les setmanes prèvies al judici, la defensa de Trapero, comandada per l'advocada Olga Tubau, va presentar diversos escrits a l'Audiència Nacional preguntant si, un cop feta pública la sentència de l'1-O per part d'un tribunal superior com és el Suprem, es podia continuar mantenint una acusació per rebel·lió. Si la Fiscalia hagués canviat aquest delicte, que ja sabia que no podia prosperar, l'Audiència Nacional no hauria pogut jutjar Trapero perquè no hauria sigut el tribunal competent i el cas s'hauria hagut de traslladar a l'Audiència de Barcelona. El primer dia de judici, en les qüestions prèvies, el ministeri fiscal va dir que mantenia l'acusació de rebel·lió però s'obria a canivar-la en les conclusions definitives. Durant la vista oral, els fiscals no van ni intentar acreditar la violència, element clau per sostenir una rebel·lió. L'últim dia, l'acusació es va rebaixar a sedició amb l'alternativa de desobediència.

Una altra causa que perd força


Acusacions molt greus que acaben en no res. La causa de Trapero i l'excúpula d'Interior podria seguir els passos de la de Tamara Carrasco, absolta aquest dimarts després de ser acusada per un delicte de terrorisme i rebel·lió. Després d'una gran operació policial, judicial i mediàtica, Carrasco va ser detinguda i confinada per ordre de l'Audiència Nacional al seu domicili, Viladecans, durant més d'un any abans que l'acusació de terrorisme i rebel·lió caigués pel seu propi pes. Finalment va ser jutjada a Barcelona per un delicte d'incitació als desordres públics i absolta amb crítica de la jutgessa inclosa a la investigació "poc seriosa" de la Guàrdia Civil. Aquesta procediment s'ha repetit en altres causes contra el procés independentista, com ara l'operació Judes contra els CDR, que continua activa tot i no poder acreditar ni el terrorisme ni l'existència d'explosius. 

Però no només ha passat amb els CDR. La cúpula política i policial de l'1-O -el Govern, els líders de les entitats sobiranistes, la mesa del Parlament i Trapero i l'excúpula d'Interior- va veure com la causa contra el referèndum començava amb una acusació de rebel·lió, un delicte no menor i que va permetre construir un relat per jutjar la causa en tribunals no habituals, com el Tribunal Suprem -en el cas dels consellers, Forcadell, Sànchez i Cuixart- o l'Audiència Nacional -en el cas de Trapero i els responsables d'Interior. El cas de la Mesa es va traslladar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de rebel·lió es va passar a desobediència. Ha passat una cosa similar amb la causa del jutjat 13, amb una acusació inicial de rebel·lió i sedició que s'ha anat rebaixant per manca d'evidències. 

Trapero, Laplana, Puig i Soler esperen el veredicte de l'Audiència Nacional quatre mesos després que el judici quedés vist per a sentència. Des de l'aplicació de l'article 155, han mantingut un perfil molt baix i també les seves defenses, a diferència per exemple dels advocats de l'1-O, amb molta més presència mediàtica. Tres anys després de la tardor de 2017, el segon round del judici de l'1-O és a punt de resoldre's amb un tot o res tant per als acusats com per la mateixa Fiscalia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació