CRÒNICA

L'independentisme fa del 50% la icona de la seva precampanya

Les conseqüències de l'assoliment de la majoria en vots, repte no assolit fins ara, són interpretades de diferent manera per JxCat, ERC i la CUP

per Sara González , 5 d'octubre de 2020 a les 21:00 |
Cartells electorals de Puigdemont i Junqueras | Adrià Costa
Superar el 50% dels vots a les eleccions del 14 de febrer. És la gran assignatura pendent de l'independentisme (a les de 2015 i el 2017, a les que es va donar caràcter plebiscitari, es va quedar al 47%) i l'objectiu estrella que s'està consolidant en aquesta llarga precampanya.

El que podria semblar, però, un punt de trobada en la diagnosi al qual estan arribant els partits després de tres anys de lectures discrepants de la tardor del 2017, obre, però, un nou episodi d'inconcrecions i interpretacions dispars: superar la meitat de vots què canviarà? Per fer exactament què? Quin ha de ser el següent pas si s'assoleix la fita? Com reaccionarà l'Estat? I, també, què passa si no se supera aquest 50% que s'està donant quasi per garantit dins del moviment?


Després que durant el congrés fundacional de Junts aquest cap de setmana Carles Puigdemont situés que cal superar aquesta barrera per poder impulsar la seva estratègia de "confrontació", ERC s'ha afanyat aquest dilluns a reivindicar que aquesta és, precisament, l'aposta que defensen des de la revisió que van fer l'any 2018 sobre els fets d'octubre. Els republicans han assenyalat que s'han sentit "molt sols" i menystinguts a l'hora de promoure el clam per muscular més el moviment per no tornar a ensopegar amb els obstacles passats. La conclusió que sostenen és que fa tres anys l'independentisme no comptava amb prou força per suportar la reacció de l'Estat i que, per tant, ha de continuar guanyant "legitimitat". 

En això ha insistit la cúpula del partit i Oriol Junqueras tant en el darrer congrés del desembre de l'any passat com en el llibre escrit amb Marta Rovira. Fins ara, la lectura de l'òrbita de Puigdemont és que tot és més una qüestió de determinació i de voluntat que de força, ja que l'independentisme ha aconseguit sostenir les majories al Parlament fins i tot en les situacions més adverses. Però dins del plantejament que ha fet Junts dels pròxims comicis com a un plebiscit del mandat de l'1-O, l'expresident ha situat la fita del 50% com a requisit. 



Des d'ERC ho interpreten com una assumpció del que fins ara s'ha negat des d'un sector de l'independentisme: que cal "eixamplar" la base. Però les discrepàncies tant de diagnosi com d'estratègia refloten quan s'aborda què ha de passar després si, efectivament, a les eleccions l'independentisme supera el 50% dels vots. Segons algunes enquestes, és un escenari plausible, també a causa d'un possible descens de la participació justificada per la desmobilització dels partits unionistes. 

 
"Assolir-lo és imprescindible, però haurem de seguir construint fortaleses", ha assegurat la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta. Seguint la pauta de Junqueras, la cúpula argumenta que seria "un gran salt" però que no es podria considerar "el definitiu". Es tracta, insisteixen, de sostenir i acreditar aquest enfortiment en el temps. Els republicans entenen que es guanyaria en capacitat negociadora amb l'Estat per avançar cap al referèndum, però ni fixen un calendari límit ni cap altra acció que no sigui la de continuar negociant a partir del 14 de febrer. Tampoc volen concebre els comicis com un plebiscit perquè interpreten que, més enllà de l'eix nacional, tornarà a pesar l'eix dreta-esquerra, les receptes per afrontar la crisi i la valoració de la gestió de la pandèmia.

Puigdemont, però, ha reaccionat ràpidament a la proclama d'ERC per advertir que si s'assoleix aquest 50% ha de tenir "conseqüències polítiques" i que, en tot cas, "no val" continuar fent el mateix que fins ara. El seu partit, però, tampoc concreta en què s'haurien de traduir aquestes conseqüències. 
 
També la CUP ha advertit del sentit estèril que consideren que pot tenir fixar-se l'objectiu de superar la meitat dels vots de les eleccions si darrere no hi ha una "agenda de ruptura" i tot es fia a la carta de la via dialogada amb l'Estat. Entitats com l'ANC, a més, sostenen que si s'aconsegueix l'objectiu de guanyar amb més d ela meitat dels sufragis, l'independentisme acreditarà que té prou força per fer efectiva una declaració unilateral d'independència. 

S'entenguin o no com un plebiscit, queda clar que les eleccions tornaran a ser un termòmetre sobre l'estat de salut de l'independentisme i que, per tant, es tornarà a situar la lupa en els partidaris del i els partidaris del no. La incògnita és quin valor tindrà aquest resultat per a uns i altres i què se'n farà. El líder del PSC, Miquel Iceta, va admetre la setmana passada en una entrevista a Onda Cero que si JxCat, ERC i la CUP apleguen més del 50% dels vots serà "un fet polític a tenir en compte", en cap cas, però, per obrir la porta a un referèndum acordat. 

I si no s'assoleix aquesta majoria?

El que cap partit independentista gosa detallar és què passa si no se supera, de nou, la barrera de més de la meitat dels vots. De portes endins, la cúpula d'ERC entén que serà estar en "la mateixa situació" que ara però que "no es desfaria res", sinó que l'objectiu continuaria sent l'enfortiment del projecte. L'alt risc, adverteixen, s'assumeix quan es plantegen les eleccions com a plebiscitàries o com a un "moment definitiu". 

El plebiscit fixat per Artur Mas l'any 2015 no es va superar perquè la majoria es va obtenir en escons i no en vots, el mateix escenari que es va repetir a les eleccions provocades pel 155 el desembre del 2017. Les enquestes auguren que, de nou, difícilment hi haurà una alternativa dels partits constitucionalistes, amb la qual cosa el focus se situarà en quin és el resultat de l'independentisme -que s'apunta que pot ser percentualment més alt si la participació baixa de forma significativa- i si aquest sacseja o no un tauler enquistat. 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació