06
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
11:39h
El ple del Tribunal Constitucional (TC) es reuneix aquest migdia per decidir si admet a tràmit el recurs d'empara de l'expresident Quim Torra i si accepta deixar en suspens de manera cautelar la seva inhabilitació. Torra va ser inhabilitat dilluns després que el Tribunal Suprem confirmés la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de 19 de desembre. La defensa de l'expresident ha aportat en el recurs diversos precedents que mostren com el TC sempre ha optat per suspendre la inhabilitació en el cas de polítics en actiu, però els advocats tenen poques esperances que l'alt tribunal prengui la mateixa decisió en el cas del president de la Generalitat inhabilitat.
Els magistrats tindran sobre la taula l'escrit de 438 pàgines de la defensa dirigida per Gonzalo Boye, que demana que s'adopti la mesura cautelar de suspensió de l'execució pena d'inhabilitació mentre no es resol el fons de la qüestió. El recurs assegura que tot el procés judicial ha tingut una "intencionalitat política manifesta" amb "l'objectiu de derrocar el president de la Generalitat i el seu Govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals", cosa que considera un "veritable frau constitucional". El recurs reitera la suposada falta de neutralitat de la justícia i la desproporció de la pena.
L'escrit constata "la inusitada celeritat" del TSJC en declarar la fermesa de la sentència del Suprem i ordenar la seva immediata execució. Al·lega que s'ha vulnerat la inviolabilitat parlamentària, el dret a la llibertat d'expressió i ideològica i a la representació política del seu client. A més, considera desproporcionada la sanció per uns fets que no veu delictius i considera que la JEC no era competent per donar l'ordre a Torra de retirar la pancarta i d'aquesta manera "construir un delicte de desobediència", sinó que només podia sancionar-lo administrativament o comunicar-ho a un òrgan judicial penal. Per això, creu que Torra no podia preveure aquesta resposta judicial penal als seus actes, agreujada per "l'imprevisible canvi jurisprudencial".
La via del recurs d'empara és l'últim pas abans de poder portar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), on Torra confia que es faci justícia. Gonzalo Boye ha dit diverses vegades que no els farà res "creuar els Pirineus" per aconseguir la "raó jurídica" al Tribunal d'Estrasburg. Fonts de la defensa asseguren que si el TC no accepta la suspensió ja desbloquejarà la via a Estrasburg perquè "la jurisprudència diu que els recursos han de ser efectius".
El TC encara trigarà mesos a emetre una sentència sobre el recurs d'empara. Avui, de fet, el ple de l'alt tribunal només decideix si admet a tràmit el recurs i estima o no les mesures cautelars sol·licitades per la defensa del president inhabilitat. Boye apuntava fa poques setmanes que el TC admetrà el recurs d'empara, el bloquejarà durant mesos i finalment el desestimarà.
Recurs de súplica al TSJC
Paral·lelament, la defensa de l'expresident ha presentat un recurs de súplica al TSJC perquè suspengui la condemna fins que es pronunciï el TC. Els advocats de Torra al·leguen que el tribunal va cometre un error greu en la resolució d'execució de la sentència i va declarar ferma la sentència del Suprem sobre el recurs de cassació, i no pas la seva pròpia sentència sobre el cas del president. Per tant, segons la defensa, l'execució de la condemna no s'ha fet correctament. Segons els advocats de Torra, això suposa una "vulneració palmària" dels drets fonamentals.
Sigui com sigui, Torra ja no és president de la Generalitat i Pere Aragonès exerceix com a vicepresident en funcions de president. En el decret de substitució, el Govern ha inclòs una clàusula per si la sentència de Torra queda en suspens i pot tornar a ser president. Si això passa -un escenari poc probable-, el decret quedaria sense efecte i el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) podria tornar a exercir el càrrec des del Palau de la Generalitat. El proper 14 d'octubre se celebrarà una vista al TSJC per concretar com s'executa la pena d'inhabilitació d'un any i mig i la multa de 30.000 euros contra Torra, que està pendent també d'una altra causa per desobediència per no haver despenjat una pancarta per la llibertat dels presos polítics.
Els magistrats tindran sobre la taula l'escrit de 438 pàgines de la defensa dirigida per Gonzalo Boye, que demana que s'adopti la mesura cautelar de suspensió de l'execució pena d'inhabilitació mentre no es resol el fons de la qüestió. El recurs assegura que tot el procés judicial ha tingut una "intencionalitat política manifesta" amb "l'objectiu de derrocar el president de la Generalitat i el seu Govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals", cosa que considera un "veritable frau constitucional". El recurs reitera la suposada falta de neutralitat de la justícia i la desproporció de la pena.
L'escrit constata "la inusitada celeritat" del TSJC en declarar la fermesa de la sentència del Suprem i ordenar la seva immediata execució. Al·lega que s'ha vulnerat la inviolabilitat parlamentària, el dret a la llibertat d'expressió i ideològica i a la representació política del seu client. A més, considera desproporcionada la sanció per uns fets que no veu delictius i considera que la JEC no era competent per donar l'ordre a Torra de retirar la pancarta i d'aquesta manera "construir un delicte de desobediència", sinó que només podia sancionar-lo administrativament o comunicar-ho a un òrgan judicial penal. Per això, creu que Torra no podia preveure aquesta resposta judicial penal als seus actes, agreujada per "l'imprevisible canvi jurisprudencial".
La via del recurs d'empara és l'últim pas abans de poder portar el cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), on Torra confia que es faci justícia. Gonzalo Boye ha dit diverses vegades que no els farà res "creuar els Pirineus" per aconseguir la "raó jurídica" al Tribunal d'Estrasburg. Fonts de la defensa asseguren que si el TC no accepta la suspensió ja desbloquejarà la via a Estrasburg perquè "la jurisprudència diu que els recursos han de ser efectius".
El TC encara trigarà mesos a emetre una sentència sobre el recurs d'empara. Avui, de fet, el ple de l'alt tribunal només decideix si admet a tràmit el recurs i estima o no les mesures cautelars sol·licitades per la defensa del president inhabilitat. Boye apuntava fa poques setmanes que el TC admetrà el recurs d'empara, el bloquejarà durant mesos i finalment el desestimarà.
Recurs de súplica al TSJC
Paral·lelament, la defensa de l'expresident ha presentat un recurs de súplica al TSJC perquè suspengui la condemna fins que es pronunciï el TC. Els advocats de Torra al·leguen que el tribunal va cometre un error greu en la resolució d'execució de la sentència i va declarar ferma la sentència del Suprem sobre el recurs de cassació, i no pas la seva pròpia sentència sobre el cas del president. Per tant, segons la defensa, l'execució de la condemna no s'ha fet correctament. Segons els advocats de Torra, això suposa una "vulneració palmària" dels drets fonamentals.
Sigui com sigui, Torra ja no és president de la Generalitat i Pere Aragonès exerceix com a vicepresident en funcions de president. En el decret de substitució, el Govern ha inclòs una clàusula per si la sentència de Torra queda en suspens i pot tornar a ser president. Si això passa -un escenari poc probable-, el decret quedaria sense efecte i el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) podria tornar a exercir el càrrec des del Palau de la Generalitat. El proper 14 d'octubre se celebrarà una vista al TSJC per concretar com s'executa la pena d'inhabilitació d'un any i mig i la multa de 30.000 euros contra Torra, que està pendent també d'una altra causa per desobediència per no haver despenjat una pancarta per la llibertat dels presos polítics.