03
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
04
d'octubre
a les
22:50h
L'altre dia van emetre a Sense ficció un reportatge interessant. Es diu Manipulats i explora el territori de les fake news i tot el seu camp semàntic, posa exemples i assenyala males praxis. També males praxis pròpies. De fet, no són les fake news el tema essencial del reportatge sinó tot allò que podem emmarcar sota el paraigua genèric de la desinformació. L'acció periodística, la credibilitat, la decència, el poder polític i econòmic que controla els mitjans de comunicació... El panorama, ja ho sabíem, és desolador. Està bé que ens ho recordin en prime time perquè potser hi ha algú que no se n'ha assabentat. Aquest algú, però, o bé no vol assabentar-se'n o bé viu a Saturn.
Exemples per a tots els gustos: els professors de Sant Andreu de la Barca, España Global, la manipulació a les eleccions andaluses, la suposada resolució de l'ONU que el govern de Torra es va inventar, la secretaria de comunicació de Rajoy, les relliscades de Tarda oberta, els espectacles de Ferreras a La Sexta, els testimonis d'Antena 3 i Telecinco que resulta que són militants del PP i de Ciutadans... Exemples variats. I autocrítica de TVC: aquells separadors amb la senyera i Camins sonant de fons, els èmfasis i entusiasmes fora de lloc dels presentadors, fer d'altaveu d'un relat que no és el de tots els catalans. Quin saludable exercici, i tant que sí. I que insòlit.
Alguna de les claus de volta les donava Lluís Caelles, periodista de la casa: "El Procés va ser una surfejada emocional generalitzada". Ell mateix també assenyalava una qüestió molt important que va quedar dita com de passada i sense gaires èmfasis: el nomenament dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio hauria de ser per concurs públic i a l'hora de la veritat no es fa així. I per què no és així? No ho sé. No se sap. El cas és que els partits polítics, en aquest cas JxCat i ERC es reparteixen la direcció i la direcció d'informatius dels dos ens públics. Us explicaria algunes trucades d'aquests dos partits polítics a periodistes que us farien esgarrifar.
D'altra banda, el reportatge d'Albert Elfa i Ricard Belis, també aborda una temàtica especialment espinosa: com s'informa sobre els Mossos d'Esquadra. I posa un exemple: aquell furgó que anava escampant "veniu que som gent de pau" per allà on passava. Els periodistes, amb bon criteri, van confirmar i reconfirmar diverses vegades que aquelles imatges i el seu corresponent so no eren una fake news de manual.
Per cert, algú ha donat explicacions sobre allò? Miquel Buch va dir que s'auditaria tot a fons. Algun resultat? Algun comandament del cos de Mossos expedientat? Algun apartat del servei? Algun multat? Algun periodista li ha preguntat per aquesta qüestió a Buch? Recordo que Mònica Terribas li va preguntar. Ell va tirar de manual: "S'investigarà". Fabulós. Ha passat alguna cosa? No, oi? Hi ha diversos temes que el periodisme del país té pendents. Aquest segurament sigui el més en carn viva de tots: qui controla els Mossos?
Per cert, l'autocrítica és fabulosa. Ahir vaig veure un instant televisiu terrorífic. Al Tot es mou van connectar amb un reporter que feia guàrdia davant de la casa de Josep Maria Mainat. Tot el que ens va explicar era incomprensible, no s'entenia res de res. Un relat surrealista. El que menys s'entenia era el símbol que portava el reporter al micròfon. Era el de TV3. Estava equivocat, havia de dur el de Telecinco. Què nassos hi feia un reporter de TV3 fent guàrdia davant la casa de Mainat? Què se suposava que ens havia d'explicar i per què? Quina era la notícia?
Exemples per a tots els gustos: els professors de Sant Andreu de la Barca, España Global, la manipulació a les eleccions andaluses, la suposada resolució de l'ONU que el govern de Torra es va inventar, la secretaria de comunicació de Rajoy, les relliscades de Tarda oberta, els espectacles de Ferreras a La Sexta, els testimonis d'Antena 3 i Telecinco que resulta que són militants del PP i de Ciutadans... Exemples variats. I autocrítica de TVC: aquells separadors amb la senyera i Camins sonant de fons, els èmfasis i entusiasmes fora de lloc dels presentadors, fer d'altaveu d'un relat que no és el de tots els catalans. Quin saludable exercici, i tant que sí. I que insòlit.
Alguna de les claus de volta les donava Lluís Caelles, periodista de la casa: "El Procés va ser una surfejada emocional generalitzada". Ell mateix també assenyalava una qüestió molt important que va quedar dita com de passada i sense gaires èmfasis: el nomenament dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio hauria de ser per concurs públic i a l'hora de la veritat no es fa així. I per què no és així? No ho sé. No se sap. El cas és que els partits polítics, en aquest cas JxCat i ERC es reparteixen la direcció i la direcció d'informatius dels dos ens públics. Us explicaria algunes trucades d'aquests dos partits polítics a periodistes que us farien esgarrifar.
D'altra banda, el reportatge d'Albert Elfa i Ricard Belis, també aborda una temàtica especialment espinosa: com s'informa sobre els Mossos d'Esquadra. I posa un exemple: aquell furgó que anava escampant "veniu que som gent de pau" per allà on passava. Els periodistes, amb bon criteri, van confirmar i reconfirmar diverses vegades que aquelles imatges i el seu corresponent so no eren una fake news de manual.
Per cert, algú ha donat explicacions sobre allò? Miquel Buch va dir que s'auditaria tot a fons. Algun resultat? Algun comandament del cos de Mossos expedientat? Algun apartat del servei? Algun multat? Algun periodista li ha preguntat per aquesta qüestió a Buch? Recordo que Mònica Terribas li va preguntar. Ell va tirar de manual: "S'investigarà". Fabulós. Ha passat alguna cosa? No, oi? Hi ha diversos temes que el periodisme del país té pendents. Aquest segurament sigui el més en carn viva de tots: qui controla els Mossos?
Per cert, l'autocrítica és fabulosa. Ahir vaig veure un instant televisiu terrorífic. Al Tot es mou van connectar amb un reporter que feia guàrdia davant de la casa de Josep Maria Mainat. Tot el que ens va explicar era incomprensible, no s'entenia res de res. Un relat surrealista. El que menys s'entenia era el símbol que portava el reporter al micròfon. Era el de TV3. Estava equivocat, havia de dur el de Telecinco. Què nassos hi feia un reporter de TV3 fent guàrdia davant la casa de Mainat? Què se suposava que ens havia d'explicar i per què? Quina era la notícia?