la pocmoderna surt de mare

Debuts democràtics: estrelles de mar vs. tortugues marines

«L'exercici democràtic de votar el nom de classe per part dels alumnes no és una decisió banal: et menjaràs la temàtica que surti 24/7 durant tot el curs, així que val més que sigui una mica sexi»

per Elisenda Soriguera, 4 d'octubre de 2020 a les 17:36 |
Imatge d'una classe | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'octubre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest dijous va ser 1 d'octubre. A la classe de la filla gran ho van celebrar votant. Ni el dia ni la decisió eren banals: es feia la tria del nom de la classe. Els que creguin que l'exercici democràtic de votar el nom de classe per part dels alumnes és una decisió banal, han de saber que no ho és: et menjaràs la temàtica que surti 24/7 durant tot el curs, així que val més que sigui una mica sexi.

La criatura tot just va debutar l'any passat amb la seva primera experiència democràtica grupal, a P3. Recordo clarament com de totes les seves propostes de nom, entre les quals hi havia una defensa aferrissada a què es diguessin la classe de les aranyes, cap va sortir triomfant. Quan li preguntaves et deia que potser més endavant se'n dirien, i que ja ho proposaria a l'inici del nou curs. Però enguany no ha pogut tornar-ho a defensar, perquè hi havia una temàtica general que delimitava la tria: havien de buscar el seu nom a dins del mar.


Deia més amunt que la tria no és banal i en tinc proves científiques (qui diu científiques diu fotogràfiques) per demostrar-ho: el curs passat ho vam aprendre tot sobre les girafes (que van guanyar a les aranyes per molts punts). Quan dic tot, no ho dic per dir. La nostra filla fins i tot és capaç d'imitar com s'ho fan per beure aigua amb les seves potes tan llargues. De fet, ho van aprendre al pati tots bevent del mateix cubell pocs dies abans que una pandèmia mundial ens confinés a tots a casa. Però aquest és un altre tema.

Té llibres de girafes que li va cagar el tió després de colpejar-lo entusiàsticament, ens en sabem les cançons, i a l'estiu fins i tot vam fer uns quants quilòmetres de més per anar-ne a veure en directe. Quan ens van desconfinar i li vam dir on tenia ganes d'anar, ens va contestar ràpidament que "a la sabana, a veure girafes!". Com us podeu imaginar, a la sabana no les vam anar a veure. Vam buscar una alternativa d'aquelles que et fan debatre entre els teus principis morals i la il·lusió de la criatura. Va guanyar la seva cara de felicitat, com us podeu imaginar.


De retruc, també us confessaré que a casa tots ens hem enamorat de l'univers de les girafes: la filla xica ja balla el hit de les girafes i les assenyala quan les porta a la indumentària. I davant de qualsevol tria animal, ara mateix la girafa guanya.

Però centrem-nos en aquest nou curs i el dret a vot exercit sense violència aquest 1 d'octubre. Fa uns dies ens va insinuar que ella proposaria a la classe dir-se far, emmarcant-lo en la temàtica marítima. No devia tenir èxit, perquè recentment ens va explicar que havia desplaçat el seu vot, i que ara es decantava per estrella de mar. Ha defensat aferrissadament la seva postura, però el vespre abans de la votació, ja ens va avisar, que hi havia una majoria aclaparadora decantant-se per la tortuga marina. Tot i això, i ser conscient que un 70% de la classe es decantava per una altra opció, la criatura s'ha mantingut ferma en els seus principis i ha actuat lliurement, posant la seva papereta en forma d'adhesiu a sota de la fotografia de l'estrella de mar. Amb alegria i il·lusió.


I ara que ja està dat i beneït, ja podem posar en marxar l'engranatge. Ho farem amb il·lusió. La cançó, per sort, ja la sabem.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació