03
d'octubre
del
2020
Actualitzat
el
05
d'octubre
a les
8:41h
El 3 de setembre del 1939, el rei Jordi VI va dirigir als britànics el discurs més transcendent de la seva vida. Era l'anunci de l'entrada del país en guerra contra l'Alemanya de Hitler. El monarca era tartamut i estava nerviós, i aquell discurs va ser una prova que va superar amb escreix. El 2010, el director Tom Hooper va dur aquest episodi històric al cine. El discurs del rei es va emportar quatre Oscars. Els discursos dels governants poden ser importants i hi ha caps d'estat que els han convertit en els missatges ideològics del seu mandat. Aquest dissabte es compleixen tres anys del "discurs del rei", quan Felip VI es va convertir en l'abanderat de la repressió de l'Estat contra l'1-O.
Ignorem si el discurs de Felip VI serà portat un dia al cine i serà oscaritzat. Però el que sí que sabem és quins van ser els actors principals que van intervenir en l'elaboració d'un missatge que, sens dubte, ha definit com cap altre el regnat de l'actual monarca. El rei va preparar el seu discurs assessorat per un nucli molt restringit de persones, entre els quals hi ha un advocat de l'Estat i un tinent general de la Guàrdia Civil. Són ells els principals col·laboradors d'un monarca que està mostrant dificultats evidents per entendre quin és el paper del cap de l'estat en una monarquia homologable a Europa. Especialment quan molt més que l'ombra de la sospita encercla la família reial arran dels escàndols del rei emèrit.
Jaime Alfonsín: "El discurs serà dur"
Josep Rius, braç dret del president Carles Puigdemont -que explica l'escena al seu llibre M'explico-, ha trucat a la Zarzuela així que sap que el rei es dirigirà al país per televisió. Vol saber alguna cosa, per on anirà un missatge que pot ser determinant en l'evolució de la situació. L'atén el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, que ho deixa tot molt clar des de l'inici: "El discurs serà dur". Rius li demana que tingui en compte el que diu la premsa internacional i no només els diaris espanyols. Alfonsín no s'immuta: "No us agradarà, però heu de llegir entre línies".
Quan han escoltat el discurs, Puigdemont i el seu entorn no són capaços d'entendre la referència al "llegir entre línies" del cap de la Casa Reial. La duresa de les paraules de Felip VI han fet que molts siguin conscients de la voluntat de tota la cúpula de l'Estat d'actuar amb duresa i sense contemplacions contra el sobiranisme, enmig de l'aplaudiment de les elits i l'opinió pública espanyoles.
Alfonsín va ser una de les mans que va escriure aquell discurs. Nascut a Lugo el 1956, ha estat al costat de Felip VI des dels anys dels seus estudis als Estats Units, quan era un hereu que es preparava. Una dada clau per entendre el personatge és que és un advocat de l'Estat, forjat en aquest nucli d'alts funcionaris amb una concepció unitarista d'Espanya i molt rígids a l'hora d'entendre el model territorial.
Va treballar en el sector privat (despatx Uría Menéndez, un dels més prestigiosos de l'Estat, i l'àrea jurídica de Barclays Bank) abans d'entrar a palau, on es va convertir en home de la total confiança del príncep, en uns anys difícils en què la relació amb Joan Carles era millorable. Dins de la família reial, Alfonsín va ser sempre un home del tot fidel a Felip, que el va elevar al comandament de la Casa quan va accedir al tron.
Se sap molt poc de com és aquest home, casat i amb dues filles, de qui els seus crítics asseguren que respon als trets més acusats del caràcter gallec. Discret ho és, i molt. El seu paper en el discurs del 3 d'octubre, però, indica que això no és sinònim de tenir mà esquerra. Entre els coneixedors de la vida de palau, es considera que no és el millor perfil en moments que requereixen molta habilitat. Alguns noten a faltar els temps en què a palau manaven els diplomàtics.
Alfonsín ha estat l'home de confiança del rei. Fins ara. La darrera crisi entorn el poder judicial, amb l'absència del monarca de l'acte de lliurament de despatxos a Barcelona, ha posat Alfonsín en una posició incòmoda. La Moncloa no deixarà passar l'escenificació d'una forta enganxada entre el cap de l'estat i el govern. Ja fa dies que circulen per Madrid rumors d'un canvi imminent al capdavant de la Casa Reial. I s'apunta un nom: Jaime Pérez Renovales, directiu del Banco Santander i advocat de l'Estat... Un home del sector financer a la Zarzuela?
Un general benemèrit a palau
A la Zarzuela sempre hi ha hagut militars en llocs rellevants. Actualment, el segon d'Alfonsín és el tinent general de la Guàrdia Civil Domingo Martínez Palomo. És un home de la casa, un històric que va entrar a treballar a la Zarzuela el 1981, dins de l'estructura de seguretat. Després va anar pujant esglaons i es va convertir en un assistent de Felip.
També va participar en el cercle reduït que va preparar el missatge del 3 d'octubre. Martínez Palomo respon al perfil que agrada a Zarzuela: discreció màxima i formació jurídica (és llicenciat en Dret). És de Ciezo, Múrcia, on se'l coneix per ser assidu a les confraries del Santíssim Crist de l'Agonia i les processons de Setmana Santa.
Jordi Gutiérrez, expulsat i retornat
És "el català de palau" i actual cap de comunicació, en una trajectòria que no ha estat gens aliena a les tensions internes dins de la família reial. Després de treballar a RNE, el diari Avui i TV3, on va ser delegat a Madrid, el 1993 va ser fitxat com a número dos de l'àrea de Relacions amb els Mitjans de la Casa Reial. S'hi va estar 16 anys, fins que el 2009 es va produir una renovació de l'àrea de comunicació. Gutiérrez s'havia guanyat fama de bona entesa amb Felip i també amb Letizia. En el seu full de serveis a la Corona hi ha el paper destacat que va tenir en l'organització del casament dels aleshores prínceps.
Va ser apartat per Joan Carles I, una decisió que, segons va circular en cercles de la capital, va molestar molt l'aleshores príncep Felip, que d'aquesta manera perdia un aliat dins de la Zarzuela. En aquell moment, les tensions entre els avui emèrits i els hereus ja eren públiques. Però el futur sempre és dels que venen darrera, i per això va tornar poc després de l'abdicació de Joan Carles i l'arribada al tron de Felip. Aquest cop com a director general de Relacions amb els Mitjans. Els cinc anys de parèntesi va estar treballant al costat d'Arturo Fernández a la patronal madrilenya CEIM.
L'home de la reina
En el quadre destacat dels homes de palau no hi pot faltar José Manuel Zulueta, cap de la secretaria de la reina. General de divisió de l'arma de cavalleria, ha treballat al costat de Letizia des dels temps inicials en què va entrar a la Zarzuela, el 2003. Com que l'ambient no va ser massa cordial en el si de la família reial, com ja s'ha apuntat, i Zulueta va ser sempre un home proper a Letizia, la futura reina hi va dipositar la seva confiança. Nascut a Melilla, es tracta d'un aristòcrata, duc d'Abrantes (per resumir-ho, ja que acumula diversos títols nobiliaris). Els experts en Casa Reial destaquen que el seu ascendent en els reis és gran i que concretament amb Letizia ha aconseguit consolidar un vincle d'amistat personal.
Els darrers esdeveniments que han afectat palau, del conflicte institucional arran de la crisi del CGPJ als escàndols del rei emèrit, han dut la tempesta a la Zarzuela. Sembla difícil que l'actual equip de la Casa Reial pugui resistir l'onada de capítols polèmics. L'espai que va ocupar el general Sabino Fernández Campo, prudent però també políticament molt sagaç, no ha estat encara omplert. Les decisions que pugui adoptar en breu Felip VI assenyalaran si la Corona surt del forat en què ara sembla ficada.
Ignorem si el discurs de Felip VI serà portat un dia al cine i serà oscaritzat. Però el que sí que sabem és quins van ser els actors principals que van intervenir en l'elaboració d'un missatge que, sens dubte, ha definit com cap altre el regnat de l'actual monarca. El rei va preparar el seu discurs assessorat per un nucli molt restringit de persones, entre els quals hi ha un advocat de l'Estat i un tinent general de la Guàrdia Civil. Són ells els principals col·laboradors d'un monarca que està mostrant dificultats evidents per entendre quin és el paper del cap de l'estat en una monarquia homologable a Europa. Especialment quan molt més que l'ombra de la sospita encercla la família reial arran dels escàndols del rei emèrit.
Jaime Alfonsín: "El discurs serà dur"
Josep Rius, braç dret del president Carles Puigdemont -que explica l'escena al seu llibre M'explico-, ha trucat a la Zarzuela així que sap que el rei es dirigirà al país per televisió. Vol saber alguna cosa, per on anirà un missatge que pot ser determinant en l'evolució de la situació. L'atén el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, que ho deixa tot molt clar des de l'inici: "El discurs serà dur". Rius li demana que tingui en compte el que diu la premsa internacional i no només els diaris espanyols. Alfonsín no s'immuta: "No us agradarà, però heu de llegir entre línies".
Quan han escoltat el discurs, Puigdemont i el seu entorn no són capaços d'entendre la referència al "llegir entre línies" del cap de la Casa Reial. La duresa de les paraules de Felip VI han fet que molts siguin conscients de la voluntat de tota la cúpula de l'Estat d'actuar amb duresa i sense contemplacions contra el sobiranisme, enmig de l'aplaudiment de les elits i l'opinió pública espanyoles.
Alfonsín va ser una de les mans que va escriure aquell discurs. Nascut a Lugo el 1956, ha estat al costat de Felip VI des dels anys dels seus estudis als Estats Units, quan era un hereu que es preparava. Una dada clau per entendre el personatge és que és un advocat de l'Estat, forjat en aquest nucli d'alts funcionaris amb una concepció unitarista d'Espanya i molt rígids a l'hora d'entendre el model territorial.
Les darreres polèmiques vinculades a la Zarzuela han deixat tocat el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín, que podria ser cessat
Va treballar en el sector privat (despatx Uría Menéndez, un dels més prestigiosos de l'Estat, i l'àrea jurídica de Barclays Bank) abans d'entrar a palau, on es va convertir en home de la total confiança del príncep, en uns anys difícils en què la relació amb Joan Carles era millorable. Dins de la família reial, Alfonsín va ser sempre un home del tot fidel a Felip, que el va elevar al comandament de la Casa quan va accedir al tron.
Se sap molt poc de com és aquest home, casat i amb dues filles, de qui els seus crítics asseguren que respon als trets més acusats del caràcter gallec. Discret ho és, i molt. El seu paper en el discurs del 3 d'octubre, però, indica que això no és sinònim de tenir mà esquerra. Entre els coneixedors de la vida de palau, es considera que no és el millor perfil en moments que requereixen molta habilitat. Alguns noten a faltar els temps en què a palau manaven els diplomàtics.
Alfonsín ha estat l'home de confiança del rei. Fins ara. La darrera crisi entorn el poder judicial, amb l'absència del monarca de l'acte de lliurament de despatxos a Barcelona, ha posat Alfonsín en una posició incòmoda. La Moncloa no deixarà passar l'escenificació d'una forta enganxada entre el cap de l'estat i el govern. Ja fa dies que circulen per Madrid rumors d'un canvi imminent al capdavant de la Casa Reial. I s'apunta un nom: Jaime Pérez Renovales, directiu del Banco Santander i advocat de l'Estat... Un home del sector financer a la Zarzuela?
Un general benemèrit a palau
A la Zarzuela sempre hi ha hagut militars en llocs rellevants. Actualment, el segon d'Alfonsín és el tinent general de la Guàrdia Civil Domingo Martínez Palomo. És un home de la casa, un històric que va entrar a treballar a la Zarzuela el 1981, dins de l'estructura de seguretat. Després va anar pujant esglaons i es va convertir en un assistent de Felip.
També va participar en el cercle reduït que va preparar el missatge del 3 d'octubre. Martínez Palomo respon al perfil que agrada a Zarzuela: discreció màxima i formació jurídica (és llicenciat en Dret). És de Ciezo, Múrcia, on se'l coneix per ser assidu a les confraries del Santíssim Crist de l'Agonia i les processons de Setmana Santa.
Jordi Gutiérrez, expulsat i retornat
És "el català de palau" i actual cap de comunicació, en una trajectòria que no ha estat gens aliena a les tensions internes dins de la família reial. Després de treballar a RNE, el diari Avui i TV3, on va ser delegat a Madrid, el 1993 va ser fitxat com a número dos de l'àrea de Relacions amb els Mitjans de la Casa Reial. S'hi va estar 16 anys, fins que el 2009 es va produir una renovació de l'àrea de comunicació. Gutiérrez s'havia guanyat fama de bona entesa amb Felip i també amb Letizia. En el seu full de serveis a la Corona hi ha el paper destacat que va tenir en l'organització del casament dels aleshores prínceps.
El "català de palau", Jordi Gutiérrez, va ser apartat en els darrers anys del regnat de Joan Carles, quan era vist com a alineat amb els prínceps, i va tornar després de l'abdicació
Va ser apartat per Joan Carles I, una decisió que, segons va circular en cercles de la capital, va molestar molt l'aleshores príncep Felip, que d'aquesta manera perdia un aliat dins de la Zarzuela. En aquell moment, les tensions entre els avui emèrits i els hereus ja eren públiques. Però el futur sempre és dels que venen darrera, i per això va tornar poc després de l'abdicació de Joan Carles i l'arribada al tron de Felip. Aquest cop com a director general de Relacions amb els Mitjans. Els cinc anys de parèntesi va estar treballant al costat d'Arturo Fernández a la patronal madrilenya CEIM.
L'home de la reina
En el quadre destacat dels homes de palau no hi pot faltar José Manuel Zulueta, cap de la secretaria de la reina. General de divisió de l'arma de cavalleria, ha treballat al costat de Letizia des dels temps inicials en què va entrar a la Zarzuela, el 2003. Com que l'ambient no va ser massa cordial en el si de la família reial, com ja s'ha apuntat, i Zulueta va ser sempre un home proper a Letizia, la futura reina hi va dipositar la seva confiança. Nascut a Melilla, es tracta d'un aristòcrata, duc d'Abrantes (per resumir-ho, ja que acumula diversos títols nobiliaris). Els experts en Casa Reial destaquen que el seu ascendent en els reis és gran i que concretament amb Letizia ha aconseguit consolidar un vincle d'amistat personal.
Els darrers esdeveniments que han afectat palau, del conflicte institucional arran de la crisi del CGPJ als escàndols del rei emèrit, han dut la tempesta a la Zarzuela. Sembla difícil que l'actual equip de la Casa Reial pugui resistir l'onada de capítols polèmics. L'espai que va ocupar el general Sabino Fernández Campo, prudent però també políticament molt sagaç, no ha estat encara omplert. Les decisions que pugui adoptar en breu Felip VI assenyalaran si la Corona surt del forat en què ara sembla ficada.