PARTITS

El partit de Puigdemont culmina la fundació amb la confrontació amb l'Estat com a reclam

Els plans per continuar el procés i les primàries per escollir candidat marquen el congrés fundacional de Junts

per Jordi Velert Irles , Barcelona, 2 d'octubre de 2020 a les 20:20 |
Carles Puigdemont i Quim Torra, en l'acte fundacional del partit. | JxCat
Junts tancarà aquest cap de setmana el seu congrés fundacional. En ple compte enrere cap a les eleccions, el partit de Carles Puigdemont posarà les bases d'un projecte polític basat en la "confrontació intel·ligent" amb l'Estat i dissenyarà un model organitzatiu que determinarà la fórmula per triar el candidat de la formació a la presidència de la Generalitat.

Un acte que serà sense militants i retransmès en directe per YouTube tancarà aquest diumenge un procés congressual iniciat el 25 de juliol, quan els afiliats van votar una direcció encapçalada per Puigdemont i amb Jordi Sànchez com a secretari general. Un terç de les vuit-centes esmenes s'han transaccionat i la resta han decaigut, fet que fa preveure un plenari plàcid. Aquestes són les cinc principals qüestions que ha de resoldre la nova formació política, que en les darreres setmanes ha absorbit la Crida i bona part dels quadres i militants del PDECat a més d'independents.


1. La definició ideològica de Junts

Desmarcar-se de l'etiqueta del centredreta ha estat una constant de Junts fins i tot des d'abans de néixer. El partit ja negava representar aquesta ideologia en argumentaris interns al juliol i es batejava com un "moviment transversal ideològicament". Fins a la mitjanit de dissabte els més de 4.000 associats de Junts tenen dret a votar la ponència política, elaborada per dirigents provinents de tradicions ideològiques diferents, com ara l'exsocialista Marina Geli; Jordi Sànchez, antic militant d'Iniciativa; Josep Rull, pertanyent al sector socialdemòcrata de CDC o Elsa Artadi, ubicada en un espectre liberal.


En la primera proposta presentada a la militància, avançada per NacióDigital a l'agost, la formació es posicionava a favor de les classes mitjanes i de l'economia de mercat "amb empreses socialment responsables".

El text criticava el neoliberalisme i es feia seves les "ideologies democràtiques amarades en la defensa de la llibertat i el progrés inclusiu i sostenible", però evitava mullar-se en assumptes concrets com ara la política fiscal o el model educatiu. Tampoc es defineix com a centre-esquerra o socialdemòcrata. La ponència inicial usava el terme "centre progressista".


2. Els plans per culminar el procés

La manca de concreció en l'eix esquerra-dreta de Junts és menys acusada en el projecte nacional. L'eix fonamental del partit és l'anomenada "confrontació intel·ligent" amb l'Estat que defensa Puigdemont. El líder de la formació va concretar la proposta coincidint amb l'aniversari de l'1-O, i defensa convertir les eleccions del febrer en un plebiscit sobre la independència que tingui "conseqüències polítiques". El dirigent aspira a consensuar el full de ruta amb les altres forces independentistes, però per ara ERC s'allunya del marc plebiscitari.

La ponència política contindrà l'estratègia de Junts per "culminar el procés d'independència", segons la primera versió del text. L'opció prioritària és, com en el cas d'ERC, el referèndum pactat, però el partit que lidera Puigdemont pronostica que l'Estat "no s'asseurà a negociar si no se'l força a fer-ho per mitjà d'una confrontació democràtica, pacífica i no violenta".

Aquesta proposta de "confrontació" lliga amb el discurs de Torra en el seu comiat del Parlament després de ser inhabilitat pel Tribunal Suprem. Des del faristol l'expresident va advocar per convertir les properes eleccions en "un plebiscit per ratificar el mandat de l'1-O o una altra cosa", en la línia del seu darrer discurs a Palau.

3. Entesa o ruptura amb el PDECat

El desenllaç de la convulsa relació de Junts amb el Partit Demòcrata encara no s'albira, però el congrés d'aquest cap de setmana pot marcar un punt d'inflexió. Aquest dissabte els associats de la formació de Puigdemont també estan cridats a votar la ponència organitzativa, en què es definirà si es veta la doble militància. En la proposta inicial de ponència presentada als associats s'esquivava aquest aspecte. En cas que s'inclogui un veto només a competidors electorals, es facilitaria el transvasament d'afiliats entre el partit de David Bonvehí i Junts fins que es concreti si el PDECat concorre en solitari als comicis.

Fins ara els intents per evitar la competició electoral entre els dos espais han fracassat, descartades tant la via de la coalició electoral com l'extinció de la formació postconvergent. La dissolució del PDECat dins de Junts que buscaven alguns dirigents va topar amb el rebuig de les direccions dels dos partits, i els contactes entre les dues formacions es van enverinar quan el partit de Bonvehí va judicialitzar el pols per l'ús del nom de Junts per Catalunya.

En transcendir la presentació de la demanda van estripar el carnet del PDECat Puigdemont, els consellers Meritxell Budó, Damià Calvet i Jordi Puigneró; els presos Jordi Turull, Josep Rull i Quim Forn; i l'exconseller Lluís Puig, acompanyats per un reguitzell de càrrecs orgànics i institucionals. A més, l'ara inhabilitat president Torra va cessar Àngels Chacón, l'única consellera que es mantenia fidel al PDECat, en una crisi de govern interpretada com una "purga" per la direcció demòcrata.

Qui s'ha mantingut al PDECat és Artur Mas. L'expresident de la Generalitat promou la integració d'alguns noms del partit de Bonvehí a les llistes electorals de Junts, una fórmula de què també és partidari l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias. Juga en contra d'aquesta entesa la batalla judicial per la marca, que tindrà un nou capítol si la setmana vinent el jutjat de primera instància número 3 de Barcelona deixa en suspens de forma cautelar l'ús de les sigles.

4. Les normes de les primàries

Les regles de joc per confeccionar les llistes es perfilen com un altre dels aspectes clau a quatre mesos de les eleccions, que apunten al 14 de febrer, tal com va confirmar el president del Parlament, Roger Torrent. La voluntat del nou partit és sotmetre a votació de les bases totes les candidatures, però els detalls encara no estan definits.

Si el candidat fos Puigdemont, amb un lideratge indiscutible entre les bases, resta per saber si també se sotmetrà a votació el número dos, que seria el candidat efectiu a ocupar la presidència de la Generalitat. Un lloc per al qual aquest dijous es va postular una nova aspirant, la cap de files al Congrés, Laura Borràs. Fa setmanes ho va fer el també el conseller Damià Calvet. En la cursa també s'han assenyalat altres candidats, com ara Jordi Puigneró, Ramon Tremosa o Elsa Artadi. Un cop s'aprovi la ponència organitzativa, l'executiva té encomanat aprovar el reglament de les primàries, que després hauria de ratificar el consell nacional. Serà important veure què s'escull en primàries i fins a quin punt són vinculants. 

5. Creixement i implantació territorial

I més enllà de les candidatures, un aspecte transcendental per al desplegament de Junts és l'augment de la massa de militants i la implantació territorial, una de les fortaleses del PDECat i anteriorment de CDC. Pel que fa al volum d'afiliats, abans de desaparèixer, Convergència va afirmar haver arribat a aglutinar 52.000 militants. En el trànsit cap al PDECat van quedar 13.000 afiliats, i el pas a Junts de part dels càrrecs orgànics i institucionals ha fet minvar la xifra total d'afiliats del partit de Bonvehí. Junts queda lluny d'aquests guarismes, amb 4.100 militants al corrent de pagament, segons va revelar un dels advocats del partit, Agustí Carles, a la vista per la demanda de la marca.

Tenir presència a tots els municipis del país és un altre dels grans reptes del nou partit i serà una de les tasques del secretari d'organització, David Saldoni, provinent del món local. La ponència organitzativa que refrendaran les bases dibuixaran l'esquema amb què s'implantarà la formació, amb molta probabilitat per agrupacions locals, comarques i vegueries. Caldrà veure quants dels 3.000 regidors i 370 alcaldes que van aconseguir les candidatures de Junts per Catalunya a les darreres eleccions municipals acaben fent el pas a Junts. El PDECat assegura tenir-ne encara 200 fidels a les seves sigles.

Una esmena demanava aplicar la DUI

Els afiliats de Junts han tingut prop de vint dies per fer retocs a la ponència política. Segons ha pogut confirmar NacióDigital, una de les esmenes apostava per aplicar la declaració unilateral d'independència del 10 d'octubre del 2017 si l'independentisme superava el 50% dels vots a les eleccions. La proposta no ha arribat al redactat final del text que se sotmet a la votació en un congrés que s'enllestirà aquest diumenge al matí amb l'acte de cloenda en què intervendran Puigdemont, Artadi i Puig.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació