02
d'octubre
del
2020
L'exconseller Josep Rull ja pot començar a demanar permisos. Aquest divendres compleix una quarta part dels deu anys de condemna per sedició que li va imposar el Tribunal Suprem en la sentència de l'1-O i podrà accedir als 36 permisos penitenciaris anuals que contempla el segon grau. Els presos polítics, després de la maniobra del Suprem i la Fiscalia per tombar l'article 100.2 i el tercer grau, es troben en règim ordinari però sense poder sortir a treballar o fer tasques de voluntariat. A això s'hi sumen les dures restriccions provocades per la Covid-19, que dificulten molt la relació dels presos que encara no tenen permisos amb les seves famílies i obliga a passar moltes hores a la cel·la.
En el cas de Rull, va ingressar a la presó el 2 de novembre de 2017 amb la resta del Govern i va poder sortir-ne durant unes setmanes per la campanya de les eleccions al Parlament. En plena investidura del candidat Jordi Turull, el Suprem el va tornar a empresonar juntament amb Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva i el mateix Turull. Al març va aconseguir l'aplicació de l'article 100.2 per treballar a la Mútua de Terrassa, però les sortides es van aturar amb motiu de la pandèmia. A mitjans de juliol, els presos polítics van obtenir el tercer grau, però la jutge el va tombar en ple agost pels recursos de la Fiscalia i les amenaces del Suprem. La qüestió arribarà en els pròxims dies a l'alt tribunal, que s'haurà de pronunciar.
Rull compleix una pena de deu anys de presó per sedició. En el seu cas, no es va poder acreditar la malversació. El Suprem considera que l'exconseller de territori no va fer cas de les ordres del Tribunal Constitucional (TC), "va posar les bases que van propiciar la mobilització ciutadana i va participar en la convocatòria del referèndum". Així mateix, l'alt tribunal també justifica el delicte de sedició argumentant que "va impedir el funcionament dels servies públics i l'actuació de l'Estat d'acord amb la legalitat" perquè va impedir que el vaixell Moby Dada atraqués al port de Palamós i perquè va posar locals del seu departament al servei de la votació.
A partir d'aquest divendres, Rull ja pot sol·licitar permisos com també ho poden fer Joaquim Forn (des del juliol), i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (des del gener). La resta de líders independentistes hauran d'esperar fins l'any vinent.
En el cas de Rull, va ingressar a la presó el 2 de novembre de 2017 amb la resta del Govern i va poder sortir-ne durant unes setmanes per la campanya de les eleccions al Parlament. En plena investidura del candidat Jordi Turull, el Suprem el va tornar a empresonar juntament amb Dolors Bassa, Carme Forcadell, Raül Romeva i el mateix Turull. Al març va aconseguir l'aplicació de l'article 100.2 per treballar a la Mútua de Terrassa, però les sortides es van aturar amb motiu de la pandèmia. A mitjans de juliol, els presos polítics van obtenir el tercer grau, però la jutge el va tombar en ple agost pels recursos de la Fiscalia i les amenaces del Suprem. La qüestió arribarà en els pròxims dies a l'alt tribunal, que s'haurà de pronunciar.
Rull compleix una pena de deu anys de presó per sedició. En el seu cas, no es va poder acreditar la malversació. El Suprem considera que l'exconseller de territori no va fer cas de les ordres del Tribunal Constitucional (TC), "va posar les bases que van propiciar la mobilització ciutadana i va participar en la convocatòria del referèndum". Així mateix, l'alt tribunal també justifica el delicte de sedició argumentant que "va impedir el funcionament dels servies públics i l'actuació de l'Estat d'acord amb la legalitat" perquè va impedir que el vaixell Moby Dada atraqués al port de Palamós i perquè va posar locals del seu departament al servei de la votació.
A partir d'aquest divendres, Rull ja pot sol·licitar permisos com també ho poden fer Joaquim Forn (des del juliol), i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (des del gener). La resta de líders independentistes hauran d'esperar fins l'any vinent.