Habitatge: Barcelona

El govern de Colau demana a PSOE i Podem una moratòria «real» de desnonaments

L'Ajuntament de Barcelona reclama a la Generalitat que "exerceixi" les competències en polítiques d'habitatge

per Andreu Merino , La Rambla, Barcelona, 1 d'octubre de 2020 a les 13:00 |
La resistència veïnal ha evitat el desnonament de la Maite | ACN
La moratòria de desnonaments prorrogada pel govern espanyol no dona cobertura a totes les famílies amenaçades per un desallotjament. Els dèficits de la mesura s'han tornat a evidencar aquest dijous a la Rambla de Barcelona, quan la pressió veïnal ha evitat a última hora el llançament de la Maite, una veïna que fa 33 anys que viu al passeig.

Finalment la propietat ha acceptat ajornar fins d'aquí a quatre mesos el procés de desnonament, després que l'Ajuntament hagi mediat per tancar un acord. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, i el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, han negociat personalment amb la comitiva i la propietat. "Volem una moratòria real, no que hi hagi veïns de primera i de segona", ha dit Martín en declaracions als mitjans.


La moratòria, que el govern espanyol ha prorrogat fins al 31 de gener, només contempla l'ajornament d'aquells desnonaments de persones vulnerables que puguin acreditar una vulnerabilitat causada directament per la pandèmia de Covid-19. Tampoc se'n poden beneficiar persones sense papers, aquelles que visquin sense contracte ni aquelles que hagin ocupat algun immoble. 


Martín també ha llançat un missatge a la Generalitat, a qui ha reclamat que "exerceixi" les seves competències en polítiques d'habitatge. L'Ajuntament i el Govern comparteixen responsabilitats al Consorci d'Habitatge de Barcelona però la regidora assegura que el consistori actua "sol"  davant l'emergència habitacional. "És inadmissible que posem tots els esforços i quan arribem ens trobem nou unitats dels Mossos", ha denunciat Martín. 

L'acord que ha permès a la Maite evitar el desnonament també inclou que l'Ajuntament assumeixi part dels 6.000 euros de deute que acumula la veïna. El consistori també es compromet a trobar un habitatge d'emergència per la Maite, que fa dos anys que n'espera un.


La Maite es queda a casa, almenys de moment. El desnonament d'una de les últimes veïnes que queden a la Rambla de Barcelona, previst per aquest dijous al matí, ha quedat ajornat després que desenes de persones convocades pel Sindicat d'Habitatge del Raval i Resistim al Gòtic hagin resistit a la porta davant l'actuació dels Mossos d'Esquadra.

Els veïns forcen els Mossos a marxar

L'arribada de la comitiva judicial, que és l'encarregada d'executar els desnonaments, estava prevista per a dos quarts d'onze del matí. El jutjat de primera instància número 21 de Barcelona havia ordenat a la policia facilitar l'entrada a la comitiva i els Mossos han desplaçat nou unitats antiavalots fins a l'edifici on viu la Maite, al número 75 del passeig. 

Inicialment una vintena de veïns han ofert resistència a la porta de la finca però han estat desallotjats pels Mossos d'Esquadra. En paral·lel, agents del cos han accedit al terrat de l'edifici a través d'un altre portal. Mentrestant, els activistes han llançat pintura i alguns objectes als antiavalots. A més, els veïns han avisat els Bombers per un avís de suïcidi, després que la veïna patís un quadre d'ansietat.

Quan els agents ja havien accedit al terrat, els Mossos han fet marxa enrere i s'han retirat de la Rambla, de nou enmig d'una pluja d'objectes. Fonts oficials del cos consultades per NacióDigital informen que ha estat el jutjat qui ha ordenat la retirada, després que els agents sobre el terreny comuniquessin que hi havia desenes de veïns al passeig i també al terrat. Les mateixes fonts asseguren que els vehicles policials han patit danys en el moment en què es retiraven i que tres agents han estat lesionats.


Un lloguer de 290 euros

La Maite paga 290 euros al mes de lloguer, amb un contracte de renda antiga, subrogat del que va firmar la seva exparella fa 33 anys. El 2015 la propietat va denunciar l'impagament d'una quota, que la veïna assegura haver pagat, i a partir d'aquí es va iniciar el conflicte.

Segons expliquen fonts de Resistim al Gòtic, la propietat va començar a retornar poc després tots els rebuts de lloguer que la Maite pagava, fins que ella va decidir no abonar més pagaments. És en aquest moment quan es comença a generar el deute actual.

El propietari de l'immoble és un particular que no està considerat gran propietari segons la llei. El col·lectiu, però, el qualifica de "rendista" perquè asseguren que és titular de diversos immobles i responsable de l'empresa de gestió immobiliària La Pallissa SL. NacióDigital no ha pogut contactar amb l'empresa per les vies que els seus responsables faciliten.

La Maite és una de les poques veïnes que queden a la Rambla. Segons un estudi encarregat per l'Ajuntament de Barcelona a Barcelona Regional i l'institut d'investigació GESOP, al passeig només hi viuen de manera habitual 569 persones Una xifra que rebaixa gairebé a la meitat la de 1.033 veïns que figurava a l'última publicació oficial del cens.

L'estudi del GESOP i Barcelona Regional conclou només un de cada tres pisos són domicilis habituals. Hi ha 387 edificis d'ús no residencial, una etiqueta que inclou pisos turístics, oficines, empreses, o pisos ocupats per entitats. També n'hi ha 39 que són d'ús residencial temporal, on la gent que hi viu només hi passa alguna època de l'any.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació