La plataforma Defensem l'1-O neix per unir forces i «lluitar fins al final» en totes les caues judicials

Víctimes de la violència policial reclamen "reparació i justícia" i "no rebaixar" el que va significar el referèndum

Presentació de la plataforma Defensem l'1-O
Presentació de la plataforma Defensem l'1-O | BS
01 d'octubre del 2020
Actualitzat a les 11:53h
La plataforma Defensem l'1-O s'ha presentat aquest dijous en societat en una acte a la plaça del Rei de Barcelona. La desena de persones que formen l'associació, víctimes de la violència policial de l'1-O, han desgranat els objectius de la plataforma, que passen unir forces i "lluitar fins al final" totes les causes que encara hi ha obertes en relació a les agressions del dia del referèndum. Aquestes causes, desenes arreu del país, encaren ara el final de la fase d'instrucció, que s'ha allargat durant tres anys, i afrontaran en les pròximes setmanes la vista oral. "Comença la fase decisiva dels judicis. Ens toca recordar i reviure aquell dia i defensar les nostres conviccions davant d'una justícia i una policia doblegada a les voluntats polítiques i elits econòmiques", han denunciat a través d'un manifest.

 
Entre les persones que integren Defensem l'1-O hi ha Roger Español i Marta Torrecillas, dues de les persones agredides més icòniques del dia del referèndum. La iniciativa, que està oberta a totes les víctimes dels abusos policials, ha reclamat "els mateixos drets i recursos" per a totes les persones afectades per l'1-O i per les lluites que se'n van derivar, i també han exigit "la no negació" del que va passar ara fa tres anys. "Rebaixar i minimitzar la importància d'aquells esdeveniments i del mandat que en va sorgir dificulta els processos personal de cadascun de nosaltres", han afirmat. En l'acte, les víctimes han explicat què van viure aquell dia en el seu centre de votació: des de cops de porra fins a cops als testicles, tocaments i la pèrdua d'un ull. 

La plataforma ha denunciat també que les agressions de l'1-O van ser dutes a terme per una institució de l'Estat -la policia espanyola i la Guàrdia Civil- i això ha tingut derivades en els procediments judicials que s'han obert. "El corporativisme i les viciades relacions amb la justícia no fan més que embrutir i obstaculitzar el nostre procés de resiliència i reparació dels danys causats", han lamentat. Tot i així, a dia d'avui hi ha més de 100 agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat assegut al banc dels acusats per les actuacions d'aquell dia. Tres anys després, les ferides continuen obertes i les causes judicials encaren l'obertura de la vista oral. "El nostre objectiu és la reparació i la justícia a través de la veritat", rebla el manifest.