01
d'octubre
del
2020
Actualitzat
a les
12:07h
Hilari Raguer solia explicar amb ironia que es va fer monjo del "susto". Es referia al fet que la decisió definitiva per fer-se benedictí la va prendre estant detingut al Castell de Montjuïc el 1951. Va ser a l'entorn de la vaga de tramvies. Ell estava fent el servei militar i va ser detingut amb material de propaganda antifranquista. Va ser sotmès a un judici sumaríssim per "ultratges a la nació espanyola", sent condemnat a dos anys de presó. Va passa set mesos reclòs a Montjuïc.
Aquest dijous, Montserrat ha perdut un dels seus religiosos més brillants i la historiografia un dels seus estudiosos més rellevants, amb contribucions sens dubte molt aprofundides sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme, amb especial referència al paper jugat per l'Església i el Vaticà. Però Catalunya també ha perdut un patriota fidel i un intel·lectual de pes.
Raguer es va llicenciar en Dret Civil a la UB el 1950 i després va fer estudis a la Facultat de Dtret, Economia i Ciències Polítiques de la Sorbona. Més tard es doctoraria en Dret Civil (amb una tesi sobre la democràcia cristiana a Catalunya) i culminaria una llicenciatura en Teologia. També va formar part del grup d'investigadors que es va formar entorn del doctor Giuseppe Alberigo a l'Institut de Ciències Religioses de Bolonya que va publicar una voluminosa Història del Concili Vaticà II.
Com a historiador, quedarà de Raguer una obra magnífica sobre la història contemporània de Catalunya i uns estudis aprofundits sobre els personatges més complexos. A Raguer li agradaven les figures que suposaven un repte, com el general Domènec Batet, el capità general de Catalunya durant el Sis d'Octubre, republicà i amic de Companys, a qui va detenir a les poques hores de la proclamació del president. Després, s'oposaria a l'aixecament militar de Franco i seria afusellat.
També va historiar la figura de Manuel Carrasco i Formiguera, el dirigent d'Unió Democràtica afusellat també per Franco. Divendres de Passió -va ser executat la Setmana Santa del 1938- és el títol del llibre de Raguer sobre aquell polític nacionalista català a qui la fe catòlica no el va salvar.
Potser un llibre que sintetitza bé l'afany de la seva recerca és La pólvora y el incienso. La Iglesia y la Guerra Civil, on analitza l'actuació de l'episcopat davant el conflicte i fa aportacions rellevants. Raguer sempre va desconfiar dels historiadors que treballaven amb poc material de primera mà i ell va poder accedir a arxius fonamentals, com el fons de la Santa Seu.
Les relacions entre el Vaticà i el franquisme
Va ser un dels investigadors que va conèixer millor les interioritats de la política vaticana respecte a Catalunya i el règim franquista. Va descobrir com l'actitud de Roma davant la República va ser molt més matisada que la de l'episcopat espanyol, com el cardenal Pacelli, futur Pius XII, no veia bé la Carta Col·lectiva dels bisbes espanyols en favor de la Cruzada de Franco, i com les tensions entre el Papa i Franco van ser considerables.
En la vida i l'obra de Raguer hi va bategar sempre la passió per la memòria històrica, que ell volia que fos la base per un relat compartit de la guerra i la dictadura. L'historiador va ser membre de la comissió d'experts creada durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero per dissenyar un projecte per al Valle de los Caídos. Van proposar que es reparés el recinte -construït amb materials de poca qualitat- per convertir-ho en un centre d'interpretació de la Guerra Civil, amb panells explicatius i els noms dels enterrats, i guies que mostressin l'indret i el situessin en el seu context.
Hilari Raguer va seguir amb passió la vida política catalana i va viure l'1 d'octubre amb un sentiment d'orgull i optimisme. Estava segur que el camí cap a la llibertat plena estava desbrossat malgrat totes les circumstàncies i va mantenir sempre la confiança en el futur del país. Per Raguer, que coneixia com pocs la història de Catalunya, el pitjor havia quedat molt enrere.
Aquest dijous, Montserrat ha perdut un dels seus religiosos més brillants i la historiografia un dels seus estudiosos més rellevants, amb contribucions sens dubte molt aprofundides sobre la República, la Guerra Civil i el franquisme, amb especial referència al paper jugat per l'Església i el Vaticà. Però Catalunya també ha perdut un patriota fidel i un intel·lectual de pes.
Raguer es va llicenciar en Dret Civil a la UB el 1950 i després va fer estudis a la Facultat de Dtret, Economia i Ciències Polítiques de la Sorbona. Més tard es doctoraria en Dret Civil (amb una tesi sobre la democràcia cristiana a Catalunya) i culminaria una llicenciatura en Teologia. També va formar part del grup d'investigadors que es va formar entorn del doctor Giuseppe Alberigo a l'Institut de Ciències Religioses de Bolonya que va publicar una voluminosa Història del Concili Vaticà II.
Com a historiador, quedarà de Raguer una obra magnífica sobre la història contemporània de Catalunya i uns estudis aprofundits sobre els personatges més complexos. A Raguer li agradaven les figures que suposaven un repte, com el general Domènec Batet, el capità general de Catalunya durant el Sis d'Octubre, republicà i amic de Companys, a qui va detenir a les poques hores de la proclamació del president. Després, s'oposaria a l'aixecament militar de Franco i seria afusellat.
També va historiar la figura de Manuel Carrasco i Formiguera, el dirigent d'Unió Democràtica afusellat també per Franco. Divendres de Passió -va ser executat la Setmana Santa del 1938- és el títol del llibre de Raguer sobre aquell polític nacionalista català a qui la fe catòlica no el va salvar.
Potser un llibre que sintetitza bé l'afany de la seva recerca és La pólvora y el incienso. La Iglesia y la Guerra Civil, on analitza l'actuació de l'episcopat davant el conflicte i fa aportacions rellevants. Raguer sempre va desconfiar dels historiadors que treballaven amb poc material de primera mà i ell va poder accedir a arxius fonamentals, com el fons de la Santa Seu.
Les relacions entre el Vaticà i el franquisme
Va ser un dels investigadors que va conèixer millor les interioritats de la política vaticana respecte a Catalunya i el règim franquista. Va descobrir com l'actitud de Roma davant la República va ser molt més matisada que la de l'episcopat espanyol, com el cardenal Pacelli, futur Pius XII, no veia bé la Carta Col·lectiva dels bisbes espanyols en favor de la Cruzada de Franco, i com les tensions entre el Papa i Franco van ser considerables.
En la vida i l'obra de Raguer hi va bategar sempre la passió per la memòria històrica, que ell volia que fos la base per un relat compartit de la guerra i la dictadura. L'historiador va ser membre de la comissió d'experts creada durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero per dissenyar un projecte per al Valle de los Caídos. Van proposar que es reparés el recinte -construït amb materials de poca qualitat- per convertir-ho en un centre d'interpretació de la Guerra Civil, amb panells explicatius i els noms dels enterrats, i guies que mostressin l'indret i el situessin en el seu context.
Hilari Raguer va seguir amb passió la vida política catalana i va viure l'1 d'octubre amb un sentiment d'orgull i optimisme. Estava segur que el camí cap a la llibertat plena estava desbrossat malgrat totes les circumstàncies i va mantenir sempre la confiança en el futur del país. Per Raguer, que coneixia com pocs la història de Catalunya, el pitjor havia quedat molt enrere.